Era l'estiu del 1969 i el teatre Principal obria les portes per darrera vegada. El concert d'acomiadament no va deixar cap buit en les 2.800 butaques del teatre. Va ser una funció trista, perquè era la darrera i "perquè així es tancava una època daurada de la història escènica de Manacor", explica l'experta Dolors Domínguez. Aquell mateix any, els picapedrers entraren al Principal i, amb l'ajuda de pólvora, varen convertir l'antic teatre en caramulls de runa i construïren un aparcament de cotxes en el seu lloc. D'aquesta manera, va desaparèixer el que durant gairebé mig segle havia estat la principal infraestructura cultural de Manacor. Aquesta teatre, de gran capacitat, atreia gent de tota la comarca i programava sarsuela, òpera, concerts simfònics, teatre amateur i professional, revistes, cinema...

"El primer Coliseu"

"La premsa de l'època es referia al Principal com 'el primer Coliseu', perquè durant més de tres dècades la programació estava a l'altura dels millors teatres de l'època", afegeix Domínguez, que, amb Margalida Febrer, prepara un estudi sobre els antics teatres manacorins.

I és que la desaparició del Principal significà perdre "una de les millors sales de Mallorca, amb una façana de tres portals d'estil clàssic, un escenari de nou metres de llarg i denou d'ample, nou camerinos per a artistes, dues mil vuit-centes butaques repartides en la platea i vint-i-sis llotges en tres pisos diferents", tal com el diari La Almudaina definí el Principal dia vint-i-quatre de desembre de l'any 1922, l'endemà de la inauguració. D'aquesta manera, la desaparició del Principal va suposar el final de la intensa vida cultural de què els manacorins gaudiren durant la primera meitat del segle passat. Un autèntic tragí d'actors, escriptors i músics que, en tancar els tres grans centres manacorins -el Femenies, el Variedades i el Principal- varen quedar orfes d'ofici. I és que, a més de les produccions que la sala contractava, la vida teatral manacorina era intensa. Així ho demostra l'èxit del sainet estrenat l'any 1935 Ai! Quaquín que has vengut de prim... Aquesta obra, de Sebastià Rubí i amb música de Antoni M. Servera, es convertiria a poc a poc en un referent per a diverses generacions de mallorquins.

Un principi després del final

Aquesta època daurada per a les arts escèniques constitueix, segons Margalida Febrer, "un autèntic precedent per al teatre manacorí que es fa actualment, que guanya premis, que es professionalitza, que té un públic fidel i que engresca joves i vells" . Amb tot, "cal pensar que la lírica va ocupar un lloc destacat a la programació del Principal i durant els anys quaranta i cinquanta les millors companyies hi actuaven, una tradició que el Municipal no ha pogut recollir", apunta Domínguez.

Tanmateix, el nou Auditori de Manacor entrarà en funcionament el proper mes de març. El nou edifici inclourà unes vuit-centes localitats, un enorme escenari i una tribuna convertible que amaga un fossar per a músics. El nou espai escènic obrirà, més de quaranta anys després de l'esbucament del teatre Principal, la possibilitat de representar espectacles de gran format a Manacor.