Totes les ciutats gaudeixen dels sentiments expressats pels ciutadans o visitants en poemes, a voltes memorables. És el cas de Palma que sura en els versos dels poetes que l’estimaren.

Recentment, el bon poeta i traductor Miquel Àngel Llauger ha seleccionat en una antologia 'Palma en Vers' editat per Nova Editorial Moll l’any 2023 els dictats que li semblen més pregons. Aquest esforç s’afegeix a una iniciativa prèvia 'Palma, Ciutat de Poesia' coordinada per Gaspar Valero i Pilar López i editada pel nostre Ajuntament l’any 1999.

L’antologia de Llauger comença al segle XIX amb Pons i Gallarza, Pere d’Alcàntara Penya i Ramón Picó i Campanar. Continua amb l’Escola Mallorquina de Costa i Llobera i Joan Alcover. 'La Relíquia' de Joan Alcover és un d’aquests grans poemes testimonials que just ara sentim més propers cada volta que visitam el jardí de ca seva. Un dels autors que més ha lloat la ciutat fou Miquel dels Sants Oliver, els poemes sobre els vells casals o la Rambla. Miquel Ferrà defensa la ciutat amb els articles a la premsa contra l’enderroc de vells edificis ancestrals i en la veu noucentista dels poemes.

Però el registre major correspon a Bartomeu Rosselló-Pòrcel i el poema Auca: ningú l’ha superat encara. Aquest és un poema surrealista que recorr la ciutat des del Puig de Sant Pere on va néixer fins al final del carrer Oms fent un recorregut de vaixell fantasiós. L’escriu des de Barcelona el febrer de 1935. Recorr també molts dels mites d’aquesta ciutat nostra. Jo pens que caldria fer una gran celebració amb una maqueta del vaixell Jaume I i anar llegint al lloc que indica els versos d’espacial significat. Rosselló va néixer un 5 de gener, el dia dels Reis, i va morir el 13 d’agost en plena canícula. No és fàcil, per tant, trobar una bona data, però cal fer-ho com ja es va fer una provatura fa una dècada. Tal volta la data d’escriptura dels versos podria aidar. Aquest poema és per a Palma l’equivalent a l’'Ulisses' de James Joyce per a Dublin.

La generació dels cinquanta amb Moyà, Llompart, Jaume Vidal Alcover i V. A. Estellés dona també bones fites per recordar una ciutat i els joves que l’habitaren. Posteriorment, Rafel Jaume, el poeta i llibreter, canta en sonets sense rima el barri de la Soledat i els carrers com el de Son Nadalet on vivia; la seva poesia és important, ja que prové d’una família de menestrals forners i retrata la gent senzilla del barri amb bonhomia i penetració psicològica. Bartomeu Fiol té un llibre sencer 'Camp Rodó' per interpretar i reblar la vida d’un barri de Palma en ple creixement desbocat als anys seixanta.

A la generació següent és Jaume Pomar el que més n’ha parlat del viure ciutadà a poemes esplèndids. I cal destacar també Biel Mesquida i el seu trepidant escrit de 'Sargent Peppers Wants You: Auca' del qual Llauger en reprodueix un fragment atesa la llargària del poema. M’agrada també la inclusió d’un sentit poema de Valentí Puig 'La Tomba dels Pares' que ja em va colpir en el seu moment de lectura.

Dels poetes de la meva edat m’agrada la selecció de Damià Pons, J. C. Llop, Pep Noguerol, Antoni Nadal i Miquel Cardell amb un poema sobre la mort del pare a Son Dureta totalment colpidor. Entre els poetes més joves apareix l’enyorat Joan Manuel Pérez i Pinya que fa just tres anys ens va deixar.

L’antologia acaba amb la veu més jove de Laia Malo i el recorregut de bars: acaba en el famós 'Quitapenas' de la Soledat del que era assídua, quan tenia l’estudi a aquell barri, la pintora Ester Olóndriz.

L’antologia de Gaspar Valero està organitzada d’una altra manera: situa a diversos llocs de Ciutat poemes que parlen d’aquests indrets. És més geogràfica i tal volta historicista que l’allau de poetes que al llargs de tres segles canten a la ciutat.

No és possible en un text tan breu citar tothom, però vull destacar que cantants com Raimon, Maria del Mar Bonet i Joan Miquel Oliver tenen també un lloc principal i sincer amb poemes o lletres de cançons.

Caldria ampliar la tria a altres llengües. Rubén Darío, Jorge Luís Borges que a l’etapa ultraista parla de la Seu, Ricardo Molina canta els amors del carrer Apuntadors, en el seu viatge mític cap a Bizanci el premi Nobel W. B. Yeats comenta la badia des de l’hotel Mediterrani i també D. H. Lawrence s’hostatjà a l’hotel Princep Alfons (L’edifici modernista just a la vora de Marivent a cala Major) i possiblement en parlà de la vila mediterrània que habitam.

Tota una allau d’idees, de vivències i de sentiments que se somatitza en els versos que la poesia encarrega en la sendera de la veritat.