Fa deu anys comentaven a Última Hora: «Ara s’ha rehabilitat un edifici de 1823 (una illeta completa que dóna a la plaça del Mercadal, amb els bells arcs gòtics, i al carrer del Pes de la Farina, on hi ha l’harmoniós bar de tapes Molta Barra) com un hotel per a estades llargues tot pensant en estadants hivernals que fugen del fred com els estornells. El projecte és molt seriós i ha estat recentment inaugurat per S.A.R. la princesa Birgitta de Suècia, una de les dames que gaudeixen de l’illa en el secret de l’hivern».
Semblava com si tot tornés a començar de bell nou, però ningú sospitava aleshores la importància de l’esdeveniment. De fet, hi havia qualque hotel a la ciutat antiga com Ca Na Galesa, però era un fet aïllat . Ara tot Canamunt i Canavall va ple d’empreses hoteleres a vells casals i són moltíssims els edificis de lloguer turístic legal amb la placa de TI i altres. Si a això li afegim els il·legals, ja no saben que en resta de la ciutat. Car la ciutat són els habitants que hi viuen. Al carrer dels Apuntadors són quatre els establiments turístics hotelers de luxe, més dos hostals tradicionals i a més diverses finques de lloguer turístic. Al carrer de Sant Jaume són 4 els hotels, tres de cinc estrelles, al voltant del carrer Caputxines dos més i al carrer Concepció encara dos més. Impressiona quan un camina per l’àrea de Canamunt la quantitat de lloguer turístic establert. Ara mateix estan rehabilitant l’edifici de la papereria històrica Can Roca per fer-hi un nou hotelet i també hi ha els grans projectes de l’empresari Madera amb Can Oleza i dos casals més i la cirereta de tot el conjunt arquitectònic del col·legi de Monti-Sion (església inclosa).
Hem guanyat en trenta-cinc anys que el que eren àrees insegures per la droga, que s’expandia pels voltants, ara tenim edificis rehabilitats. En aquell temps totes les portasses dels casals eren obertes i es podia accedir als patis. A poc a poc un rere l’altra varen anar tancant degut a que la gen els robava o es punxaven droga a les clastres. Davant d’això, l’Ajuntament va començar a pagar unes reixes de ferro de tipus andalús amb la finalitat de què la visió del pati fos accessible. Però el dany a la consciència col·lectiva és important. Que hagin llevat la placa que recordava el negoci de Ca La Seu, un dels més antics d’Europa, fa mal. Com també regira veure que darrere de la paret on hi ha el testimoni de l’existència de l’antiga impremta centenària Guasp, ara s’usa l’espai com a gimnàs d’un club privat per a estrangers al principi del carrer Morell o que el bell pati de Can Marqués amb escala imperial ara sigui un restaurant amb barra que desfigura un dels espais més bells de Mallorca. A més les interaccions dels nouvinguts amb l’entorn no és pas favorable. Els de Palma Suites volen que es tanqui un centre d’atenció a gent necessitada perquè són pobres i vesteixen malament, altres residents forans pretenen al centre ciutadà un silenci com el de l’Antàrtida... I la cultura pròpia de l’illa no els importa gens, la seva és clarament superior fins i tot a la castellana...
Els habitants dels barris de la ciutat vella van emigrant, alguns fora Mallorca tot i ser mallorquins, altres cap a l’eixample que encara manté el pols d’una ciutat de veres. Això afecta a alguns bars al barri antic que veuen com la clientela típica va minvant.
Ja en parlarem un altre cop del tipus de negoci que pul·lula ara a la Palma intramurs, fora porta tot sembla encara viu. Escollim, per tant, el nom Palma suites, no sense ironia, com a títol d’una secció on anirem vessant les nostres vivències com a ciutadans des d’un punt de vista clarament personal.
