Cort veu probable haver de fer servir l'acció policial per fer fora les famílies que tenen l'ordre de desallotjament forçat i que es neguen a abandonar Son Banya. "Segurament, no voldran partir de la zona. Quan arribi aquest moment, serà l'hora de la possible intervenció dels cossos de seguretat per procedir al tancament de les seves cases", manifestà ahir el regidor de Benestar Social, Eberhard Grosske, l'endemà que un grup de residents a Son Banya es manifestassin davant Cort per protestar contra el desmantellament del nucli.
Segons les dades facilitades per l'Ajuntament, hi ha 28 famílies afectades per aquestes notificacions d'expulsió. Grosske té clar que aquest grup de residents no té dret a rebre cap ajuda municipal, perquè tenen propietats en altres zones de Palma i de l'Illa. Concretament, són 28 famílies i un total de 50 persones. Cort s'ha basat en el registre de propietat per valorar quants habitants del poblat disposen de prou recursos i ingressos per poder mantenir-se. Els gitanos afectats han recorregut per la via judicial. Per ara, dels 28 recursos només s'han decretat dues suspensions cautelars. El jutge n'ha denegat la resta.
Però aquestes resolucions no compten, de moment, perquè l'Ajuntament ha notificat els desallotjaments per la via civil. A partir d'aquí, els terminis són clars. Segons Grosske, els gitanos tenen fins al 7 de febrer per abandonar el poblat. Si, passat aquest dia, les famílies no surten voluntàriament de les cases, Cort haurà de recórrer a la via judicial penal. Les resolucions del jutge determinaran la resta del procés. En el supòsit que es doni la raó al Consistori, es donarà un marge d'uns 10 dies més perquè els gitanos parteixin de Son Banya. En cas contrari, la Policia ja podrà irrompre a l'interior del nucli per fer-los-en fora per la força. Si és així, els terminis situen aquesta actuació cap a final de febrer.
L'Ajuntament està convençut que guanyarà el recurs interposat per les famílies. Segons Grosske, la clàusula que regeix la creació del poblat implicava donar certes ajudes a les llars gitanes. L'única condició que s'estipulava per poder viure a Son Banya era no disposar de cap propietat fora del barri. A canvi, l'Administració oferia als habitants la possibilitat de tenir aigua i electricitat de franc i els eximia de pagar taxes i impostos. "Aquesta clàusula valia tant per als pobladors originaris del nucli, ara fa 40 anys, com per als descendents", assegurà Edward Grosske. Cort entén que aquesta trentena de famílies vulnera les condicions d'aquest acord, ja que tenen propietats fora de la barriada. A banda d'aquestes expulsions forçades, el regidor recorda que també s'està executant el procés paral·lel de desallotjaments voluntaris de les famílies que han volgut acollir-se al pla de reallotjaments. Aquest programa concedeix ajudes als gitanos que no tenen recursos i que volen abandonar el poblat. Segons el cens del Patronat Son Riera, abans de l'inici dels desallotjaments vivien 446 persones dins el gueto i hi havia 125 xaboles.
"Algunes propietats que l'Ajuntament diu que tenim són tombes"
El portaveu del nucli rebel de Son Banya, Miquel Àngel Heredia, va assenyalar que no és vera que totes les famílies afectades per les notificacions de desallotjament forçat tinguin cases fora del poblat. "Les propietats que Cort diu que tenim són tombes. Diga'm tu que representa això", va recriminar Heredia. Sobre aquesta qüestió, el regidor Eberhard Grosske va apuntar que aquest cas només s'ha donat en una família de les 30 afectades. "N'hi havia una que tenia com a propietat un panteó". En aquest cas, segons Grosske, els interessats tindran dret a reclamar les ajudes. A banda d'això, Heredia va manifestar que els gitanos continuaran amb la resistència i insistiren a arribar a un acord pacífic amb l'Ajuntament. "D'aquí, no ens en mouran. Estem ben assessorats", va repetir el portaveu. Alguns dels membres d'aquest grup exigeixen també les ajudes del Consistori. Altres, no volen abandonar Son Banya. "On anirem? Hem viscut tota la vida aquí", constata Heredia. I alhora afegeix: "A més, volem un habitatge digne". Per la seva banda, Grosske va manifestar que en aquests moments no ha rebut cap petició formal per reunir-se amb el grup, però que Cort no té cap intenció de recular.
