La major part de les entitats del barri de Sant Jordi digueren sí a la descentralització municipal de Palma. Digueren sí al reconeixement d’aquest llogaret com a poble. Amb el suport dels santjordiers, l’agrupació local del PSM d’aquesta zona començarà a engegar tot el procés per demanar a l’Ajuntament la constitució d’aquest nucli com a Entitat Local Menor.
Els veïns es basen en el fet que Sant Jordi, separat 10 quilòmetres de Ciutat, constitueix un nucli de població amb característiques peculiars que el diferencien clarament de la resta de zones que configuren el terme municipal. Entre altres trets diferencials, el portaveu del PSM a Sant Jordi, Tomeu Carrió, destaca que aquest nucli, amb 150 anys d’història, era la planícia agrícola per excel·lència de Palma.
Així, Carrió explica que una entitat local menor és una forma d’administració pública definida com "aquell agregat, llogaret, caseria o poblat que, des de dins un municipi i constituint un nucli separat d’edificacions, forma un conjunt de persones i béns amb interessos col·lectius diferenciables dels generals del municipi". Aquestes entitats es regeixen per la Llei municipal de règim local (Llei 20/2006). Carrió destaca que l’entitat haurà de disposar d’un òrgan executiu d’elecció directa (el batle) i d’un òrgan de control. El portaveu del PSM assenyala que l’entitat local no té competències per prendre acords sobre disposició de béns, operacions de crèdit i expropiació forçosa. Aquestes haurien de ser ratificades per l’Ajuntament de Palma. Aquestes entitats de descentralització municipal es governen, doncs, per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha el batle. Aquest reconeixement es fa a antics municipis o, com és el cas de Sant Jordi, a un indret amb una personalitat diferencial. "És una manera de retornar a la democràcia més directa", defensa Carrió. En aquest cas, Sant Jordi tindria competències genèriques pel que fa a l’administració i a l’aprofitament del seu patrimoni, i en la prestació de serveis bàsics que afectin directament i exclusivament el nucli de població: obres en carrers i camins rurals, Policia urbana i rural, activitats a la via pública, enllumenat públic, aigua potable, clavegueram i tractament adequat d’aigües residuals, neteja viària, recollida de fems, activitats culturals i socials. També podrà atorgar llicències d’obres quan el municipi gaudeixi d’un pla aprovat. La proposta s’ha de sotmetre a ple i a l’acord del Consell.
L’expedient haurà de justificar la necessitat de crear l’entitat i incloure un informe econòmic, de serveis i delimitació territorial. El procés pot durar un any.
