A Mallorca hi ha uns 2.000 immigrants que estan sent víctimes de les xarxes d’explotació laboral per part d’empresaris que s’aprofiten de la seva condició d’"irregulars". Treballen 12 hores diàries a tres euros l’hora i quan s’atreveixen a explicar-ho supliquen que no es denunciï la seva situació.

Així de clar ho diu la mediadora intercultural de l’Ib-aalut, Mónica Moldovan. Ella rep contínues confidències d’aquest col·lectiu, que ajuda a integrar-se en la nova societat "d’acollida". Un informe del Centre d’Informació d’Immigrants Estrangers de CCOO (CITE) confirma la tesi de Moldovan i posa en relleu que la majoria d’aquestes empreses subcontractades que estafen aquest col·lectiu provenen del sector de la construcció i de l’hostaleria.

La mitjancera de l’Ib-salut explica que molts d’aquests treballadors són enganyats reiteradament al seu país d’origen gràcies a falses promeses i a la tergiversació de les condicions de vida i laborals de les quals disposaran a Mallorca".

A més, el 80% d’aquestes denúncies en veu baixa són d’empreses instal·lades només a Palma, segons assegura l’assessor laboral del CITE, Mustafà Boularrak. El centre atén 300 consultes mensuals, que al llarg de l’any s’eleven a 3.600. La meitat, diu, fan referència a "impagaments, acomiadaments encoberts i signatures de papers falsificats, però el més greu és que amb la crisi la xifra de casos augmenta", denuncia Boularrak.

Tant és així que 6 de cada 10 casos que du el CITE són per explotacions d’aquest tipus. "Evidentment, no s’atreveixen a denunciar-ho", remarca el secretari de Política Social del sindicat, Xisco Mellado.

Coaccions

La raó és que aquests immigrants reben amenaces i coaccions dels empresaris que s’aprofiten de la seva condició d’"irregulars" i tenen por de rebre represàlies, comenta Moldovan. L’assessor del CITE afegeix que "alguns d’ells fa quatre anys que són a l’empresa i no han cobrat des de fa mig any; n’hi ha altres que treballen per compte propi i es troben que l’empresari els descompta la part de la seguretat social, no han fet mai vacances ni han tingut pagues extra".

La quantitat de doblers que l’empresa s’embutxaca del sou de cada una de les seves víctimes oscil·la entre 3.000 i 4.000 euros de mitjana. "Els diuen: si ens denuncies, nosaltres avisarem la Policia i et detindrà perquè no tens papers", recrimina Boularrak. Falta coordinació institucional. Al seu parer, la Policia en té una visió unilateral. La seva feina es limita a demanar els papers, "mentre que l’empresari, que també comet un delicte perquè roba, queda impune", denuncia l’assessor.

La feina del CITE és derivar els casos que transcendeixen al TAMIB i, si fa falta, a un advocat d’ofici", comenta Mellado. Les subcontractes s’aprofiten de les condicions precàries del col·lectiu. Els més afectats són els llatinoamericans. "Fa massa temps que dura i que se silencia aquesta injustícia", recrimina Boularrak.•

"S’hi juguen la salut a costa de tenir feina"

Fa només un any que Balears disposa de set mediadors interculturals repartits pels centres d’Atenció Primària a iniciativa de la Direcció General d’Immigració. La seva tasca, segons explica la mitjancera Mónica Moldovan, és prevenir conflictes i facilitar l’entesa del sistema sanitari als usuaris immigrants, a més de donar a conèixer als professionals quins són els costums sanitaris d’aquests usuaris.

El contacte diari amb aquesta realitat fa que Moldovan conegui de primera mà quines són les problemàtiques del col·lectiu. "Molts treballen amb problemes greus de salut, però per molt que els diguis que facin repòs et responen que no poden permetre’s el luxe de perdre la feina. És molt trist", assegura Moldovan. "Hi ha casos d’explotació inhumans. Et supliquen que no diguis res i el nostre dilema és: prioritzar la justícia social o que mengin cada dia?".