Claudia Cotaina Rosselló, regidora de Joventut, Igualtat, Normalització Lingüística i Cementiris de l'Ajuntament d'Eivissa ha estat a Mallorca per participar en l'acte de presentació del llibre ‘Ca nostra’ de na Carme Moreno Munar. Hem aprofitat per parlar amb ella de diferents qüestions d'actualitat.

L’incident per qüestió de llengua que va patir la presidenta del Govern en un acte d'un equip de futbol d'Eivissa, ha desfermat una intensa polèmica. Tu hi eres en aquell acte...

Efectivament. El comentari que es va escoltar a l’acte institucional és inacceptable, no només des del punt de vista del respecte més bàsic, sinó del respecte a la legalitat. Jo crec que podríem parlar d’un cas clar de discriminació lingüística, davant del qual no ens podem quedar callades. És un atac també a les institucions i a la legislació vigent, perquè la tenim i és clara. I a més, crec que és un atac clar cap a la presidenta, i masclista, que no podem obviar. Tant el batle d’Eivissa com el president del Consell Insular varen començar els seus discursos en català i no es va sentir absolutament res. Va ser quan la presidenta va començar a parlar que es va començar a sentir uns murmuris i els crits al final. No és casualitat que a les dones ens diguin què hem de fer i com ho hem de fer. Sol passar a les dones que tenen un càrrec o una responsabilitat. És una manera d’intentar desacreditar i això no ho hem de passar per alt ni ho hem de consentir.

Tu mateixa vares viure un cas de discriminació...

Sí, fa uns mesos. El cas va ser a la Policia Nacional (espanyola) d’Eivissa. Va ser un cas que jo mateixa vaig publicar perquè crec que s’ha de fer sentir la veu de les persones que patim casos de discriminació lingüística i, en el meu cas, també consider que la resposta no hagués estat la mateixa si jo hagués estat un home.

Ets a Mallorca perquè has participat a la presentació d’un llibre titulat ‘Ca nostra’ de na Carme Moreno Munar. Ens pots fer un comentari i una recomanació del llibre?

I tant, crec que és molt bona idea per fer conèixer, a les persones que no la coneguin, na Carme Moreno Munar i la seva obra. Aquest és el segon llibre de l’autora, el primer es diu ‘Per ventura serà demà’, i aquest nou llibre, ‘Ca nostra’, també és un llibre de relats. Són vuit relats diferents que tenen en comú l’estil d’escriptura de na Carme i que totes són històries íntimes i humanes. Na Carme no va a inventar res, sinó que es queda molt arrelada a les històries interpersonals, les històries que conten, mai millor dit, una història, i que ens fan de mirall a tothom, perquè els personatges que presenta l’autora són personatges imperfectes, són personatges que transmeten, a vegades, angoixa, incertesa, i jo crec que transmeten moments vitals, que no són còmodes, de fet és una lectura, ho diu en Rafel Gallego al pròleg, que no és un passeig plàcid, però jo crec que la literatura ha de servir per no deixar-nos indiferents i per reflexionar.

Fas feina a diversos àmbits, un d’ells és la igualtat, i l’expressió més bèstia de la desigualtat és la violència masclista. A vegades se’ns acaben les paraules, hauríem d’insistir molt en la lluita contra aquesta xacra...

El masclisme i la violència masclista, i la seva màxima expressió són els feminicídis. El masclisme és una cosa estructural que està a cada racó de la nostra societat i la nostra cultura i s’expressa de diferents maneres. Té una solució complicada per la seva naturalesa, és una cosa estructural, per tant, ens hem d’implicar totes i tots en la lluita contra el masclisme i parteix sobretot en que el més important és la sensibilització i l’educació en valors no sexistes i en la lluita contra el masclisme. S’ha d’encarar des de diferents perspectives i ha d’ocupar tota la societat, grans, petits, a l’escola, a les famílies, a nivell institucional... és una feina de cada dia i de no baixar els braços perquè els drets de les dones, gràcies al moviment feminista, han avançat molt, però no podem baixar els braços perquè els nostres drets estan en perill de retrocedir cada dia. Aquests darrers dies han estat dels més negres de la història i això ens ha de fer pensar i ens ha de fer treballar i revisar els protocols. Queda molta feina a fer.

Quina feina feis des de la teva àrea? Evidentment la teva àrea és petita, però des d’un ajuntament què es pot fer?

Nosaltres intentam fer feina a diferents nivells o tocar diversos àmbits. Per exemple, des de l’àmbit de l’educació, aquest primer quadrimestre hem fet tallers en educació no sexista i en contra de la violència masclista a escoles i instituts de la nostra ciutat. Creim que això no s’ha de deixar de fer mai, s’ha de donar suport a les institucions educatives per part de l’Ajuntament, crec que és bàsic. També feim activitats de conscienciació i sensibilització en contra de les violències masclistes i del feminisme en general. Vàrem posar en marxa, durant el mes de març, una aplicació per a dispositius mòbils, en contra de les agressions sexuals, que es diu ‘Agrestop’, que es pot utilitzar en qualsevol moment que una dona es trobi en perill. Contacta directament amb la Policia Local d’Eivissa, que es personarà allà on s’hagi llançat l’alarma, perquè té geolocalització, amb la major brevetat possible. Estam satisfetes de la feina perquè creim que és una eina important. A banda d’això, també hem posat en marxa la taula contra la prostitució, la tracta i l’explotació sexual a la ciutat d’Eivissa. En definitiva, creim en la feina des de diferents àmbits, perquè com te deia abans, el masclisme és estructural i hi és a tots els petits racons que ens puguem imaginar.

Fins a quin punt la societat eivissenca és una societat cohesionada i és una societat que es relaciona a través de la interculturalitat? Com més cohesionada estigui una societat, més solidaritat hi ha entre les persones i, per tant, menys casos de discriminacions o agressions hi haurà. Quina visió tens i cap on hauríem d’anar?

Eivissa, des de sempre, ha estat una illa, una terra, d’acollida, crec que la societat eivissenca ho té al seu ADN. I actualment ho segueix sent, a Eivissa ve gent de tots els racons del món no només a treballar la temporada, sinó que després hi decideix fer la seva residència habitual. I crec que això és una riquesa, crec que és una illa petita i tenim la sort que no es creïn petits reductes o grups de persones, sinó que tots interactuam som una societat que interactuam molt entre nosaltres i som una societat molt moderna. Sí que tenim el conflicte lingüístic i no estam absents d’aquest problema i en aquest sentit, crec que les institucions hi tenim un paper fonamental, tot i que, el sentir general és d’integració i respecte, sí que trobam una minoria que intenta crear aquesta toxicitat entorn a la llengua, i aquí és on les institucions tenim un paper fonamental, hem de fomentar, des de l’Ajuntament d’Eivissa ho tenim molt clar. La normalització lingüística i l’ús de llengua catalana ha de ser preferent i prioritari per una raó clara, la llengua catalana està en una situació d’inferioritat enfront la llengua castellana i l’objectiu és clar, protegir-la i fomentar el seu ús, que a més, fomentar l’ús de la llengua és una aportació a aquesta cohesió de la societat. Perquè tothom es pugui expressar en la seva llengua, la resta de persones l’han d’entendre, evidentment. Llavors el que intentam fer entendre és que tothom ha de fer l’esforç d’aprendre i entendre la llengua pròpia.

La teva àrea també inclou les polítiques de jovenut, des d’un ajuntament com el d’Eivissa, quines polítiques es poden fer i quines estau fent per pal·liar els diversos i importants problemes que té la joventut d’avui?

El tema dels joves és un dels més importants ara mateix, hi hem de posar tots els esforços perquè ja abans de la pandèmia, i sobretot a la societat eivissenca, ja teníem problemes com l’accés a la feina o a l’habitatge. Amb la pandèmia, els joves ho han patit molt. Als joves que els hi ha tocat en l’època de començar a relacionar-se, de créixer com a persones... és una etapa fonamental i s’han trobat tancats i sense poder fer el que normalment feien. A Eivissa, a l’Ajuntament tenim la sort de comptar amb el Centre de Creació Jove, el C19, que és un centre que està obert totes les tardes en el qual hi feim cursos, tallers, formacions... Vàrem haver de tancar durant uns mesos per les restriccions i en aquell moment ens vam dedicar a fer moltes xarxes socials i vàrem seguir fent les activitats però de manera 'on line', intentar no perdre el contacte amb la joventut. I ara hem tornat a reprendre i intentam que els joves tornin a venir i tornin a crear llaços d’amistat amb els al·lots i al·lotes que venen. I volem fomentar, sobretot, la creació, l’empleabilitat, feim orientació laboral també, intentam tocar diferents eixos que sabem que poden ajudar els joves a emancipar-se, a ser més independents i a superar el temps de pandèmia. Hem fet molts de cursos de gestió emocional i la veritat és que hem tengut un retorn molt positiu i als joves que han tornat a venir pel C19 els hi ha anat molt bé.