Davant la barbàrie dels feminicidis, el paper per part dels homes és del tot urgent i inajornable. Assumir un posicionament actiu, rotundament explícit en el rebuig de la violència masclista és urgent i imprescindible, i l’hauríem de mostrar amb una claredat absoluta, sense cap mena de reserva.

Els homes formam part del conjunt humà que executa les accions cruels de violència contra les dones i contra molts d’infants. Podem sentir que entre nosaltres, que a prop nostre, «nosaltres no som els masclistes», no obstant això, estam vinculats a la part executora. Per tant, esdevé inqüestionable que ens cal expressar i fer visible, sense cap tipus de reserva, una postura pública i contundent , radical, amb la qual mostrar a quina banda ens trobam.

Refugiar-nos en coartades com «jo no ho he fet», «el masclista és l’altre» o «jo no exerceixo violència de gènere», el «#NoAllMen», i a la vegada, quedar-nos en una postura de comoditat, d’indiferència, en espais de confort i privilegi, acaba sent, pel que fa a les conseqüències, com restar al costat de les complicitats.

Defugir la responsabilitat que ens correspon, ens pot deixar al bàndol dels que accionen la crueltat feminicida, o també en el dels negacionistes. En canvi, activar la responsabilitat de suport, de denúncia, de solidaritat, empatia i condol, entre altres formes generosament i explícitament humanes d’abraçar el respecte íntegre i el camí de la Igualtat sense cap fissura ni cap emperò, ens humanitza i ens allunya de formar part del ramat depredador.

Passar a l’acció, expressar visiblement, sense cap casta d’excusa, ens engrandeix i ens posa al lloc on cal, tot rompent amb la complicitat de la cultura masclista i amb les seves arrels i conductes. Passar a l’acció, lluny d’afeblir la nostra 'masculinitat', ens enforteix com a éssers humans, ens obre a l’empatia indispensable. Reconèixer que som íntegrament responsables de treballar per a l’erradicació de la violència masclista, ens ha de dur a abraçar la vida tal com la sentim i desitjam: lliure, pacífica i pacificadora, radicalment igualitària.

El Moviment Feminista de Mallorca, amb tota la seva lluita i empenta, reclama el final de tots els feminicidis, també dels assassinats de filles i fills. Ens convoquen a caminar amb elles. Ens cal aprendre el camí, al seu costat, sense posar-nos al davant, assumint el rol que ens pertoca. Elles clamen des de sempre l’urgent erradicació dels assassinats masclistes. Fartes fins a les arrels de la vida. Ens conviden a mostrar el que és sense cap dubte una responsabilitat de la qual no ens podem seguir amagant.

Divendres ens hi hem de sumar, cal ésser-hi. Després, cada dia, a casa, amb la família, a l’àmbit professional, en els entorns d’esbarjo i oci, per tot arreu hem de treballar i conviure per a una societat sense violència masclista.