La Plataforma per la Llengua lamenta que el Jutjat del Contenciós Administratiu número 11 de Barcelona hagi desestimat el recurs de l'entitat i hagi confirmat la multa de 500 euros de l'Ajuntament de Mataró a la veïna que va ser maltractada per la policia quan volia denunciar una discriminació lingüística.

La ciutadana va ser sancionada per «desobediència a l'autoritat» i «obstrucció dels serveis públics», dues infraccions de l'Ordenança de Civisme i Convivència de Mataró que s'assimilen a les de la llei mordassa. L'organització considera que en la sentència el tribunal ha prioritzat la presumpció de veracitat de la denúncia policial a la presumpció d'innocència de la víctima, i denuncia que ho ha pogut fer perquè l'Ajuntament de Mataró va destruir les imatges de les càmeres de seguretat que haurien pogut demostrar la versió de la veïna. L'entitat li reitera tot el suport i continuarà batallant per evitar i per perseguir discriminacions com aquesta.

L'organització en defensa del català ha donat suport legal a la ciutadana des que va ser discriminada el 13 de desembre del 2021, quan en una botiga de telefonia li varen exigir que parlés en castellà i ella va trucar a la policia local perquè l'establiment no li volia facilitar el full de reclamacions. Per telèfon, l'agent que la va atendre li va dir que parlés en castellà amb el senyor de la botiga, i ella, indignada, es va dirigir a la comissaria per presentar una demanda. Com que el policia que la va atendre, sempre en castellà, la va escridassar i la va amenaçar de multar-la per reclamar els seus drets lingüístics, la ciutadana no es va veure amb cor de presentar la demanda i va haver d'anar al metge per un atac d'ansietat. Segons explica la víctima, el policia, acompanyat d'un altre agent, va donar cops al taulell, va arrugar i estripar el full de reclamacions i li va llançar els papers, a més de demanar-li on treballava, qüestionant que fos apta per a la feina.

L'endemà mateix, la ciutadana ja va contactar amb l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor de l'Ajuntament de Mataró per a demanar que conservessin les imatges de les càmeres de la comissaria, i aquella mateixa setmana va fer arribar el cas a la Plataforma per la Llengua. Un mes després, el gener de 2022, amb el suport legal de l'entitat, l'afectada va presentar una denúncia contra l'agent policial per un delicte lleu de coaccions, que, finalment, el gener del 2023, va concloure amb una sentència que absolia l'agent en considerar que no es podia provar un comportament que encaixés en el supòsit d'un delicte. A través de la investigació i de la declaració dels agents al jutjat, però, es varen demostrar diversos fets greus. D'una banda, que el policia va dir a la víctima que parlés en castellà a l'establiment comercial, i, d'altra banda, que l'agent va vulnerar el dret d'opció lingüística de la ciutadana, atès que no li va parlar en català en cap moment. Cal tenir present que els agents han d'acreditar coneixements de català per obtenir la feina i que el reglament municipal preveu l'ús preferent del català en les comunicacions amb la ciutadania.

A més, durant el judici contra l'agent (del dia 16 de desembre del 2022), com es pot veure en el vídeo, l'agent i la seva advocada varen menystenir el dret de la consumidora d'expressar-se i ser atesa en català, i la van acusar d'haver fet escalar el conflicte de manera innecessària. En aquest sentit, l'advocada li va etzibar a la ciutadana: «Señora, si no le están entendiendo en catalán... si ho prova en castellà potser l'entenen i no cal que vingui una patrulla. ¿No quiere hacerlo? Pues no lo haga, le envío la patrulla». En el mateix sentit, l'agent li va retreure que no hagués canviat d'idioma, tal com li va «suggerir»: «ella entiende los dos idiomas y la otra persona sólo entiende uno», «jo entenc que, si ella vol una transacció econòmica, una transacció comercial amb aquesta persona, i tots dos entenen un mateix idioma, que en aquest cas seria el castellà, doncs que l'utilitzin».

Dues multes, la resposta del consistori a la denúncia contra els policies

En paral·lel, després que la víctima portés l'agent als tribunals, l'Ajuntament de Mataró va fer-li arribar dues propostes de sanció, tal com l'havia amenaçada l'agent: una per obstrucció dels serveis públics (200 €) i l'altra, per desobediència a l'autoritat (300 €). Es tracta de preceptes estipulats a l'ordenament municipal de civisme, i en concret el de desobediència a l'autoritat, que s'aplica quan es profereixen «expressions irrespectuoses a autoritats», és assimilable a les faltes de respecte previstes per la llei mordassa. Cal tenir en compte que aquestes faltes han estat criticades per la comissaria de Drets Humans del Consell d'Europa i per la Comissió de Venècia perquè poden ser interpretades de manera arbitrària o desproporcionada.

El consistori mataroní no només va ignorar les al·legacions que, al juny, la ciutadana va presentar contra les sancions, sinó que l'estiu del 2022 va reconèixer que les imatges de les càmeres de seguretat de la comissaria havien estat destruïdes, en contra de la voluntat de la víctima, i va comunicar que, malgrat tot, mantenia les sancions. La ciutadana va tornar a presentar al·legacions la tardor del 2022, i, sense que l'Ajuntament de Mataró les acabés resolent, ja va rebre les dues multes.

L'Ajuntament de Mataró va impedir accedir a les gravacions de les càmeres de seguretat i va basar la sanció en la denúncia policial

La Plataforma per la Llengua va acompanyar la víctima a presentar un recurs extraordinari de revisió l'abril del 2023 perquè el consistori anul·lés les dues multes que li havia imposat, però no es va admetre a tràmit. El consistori basava la seva sanció en la denúncia policial, que només havia estat ratificada pel mateix agent processat i per un company. Tot i que la norma i la jurisprudència avalen que un informe ratificat pot ser suficient per destruir la presumpció d'innocència d'una persona, també s'admet la possibilitat de proposar una prova en contra i, en aquest cas, l'Ajuntament de Mataró va obstaculitzar aquesta opció. D'una banda, no va permetre a la defensa accedir a l'expedient i veure la denúncia ni l'informe que ratificava la mateixa denúncia.

D'altra banda, el consistori no va facilitar les imatges de les càmeres de seguretat, ja que al·legava que les havia destruït perquè ja havia passat el termini màxim per a conservar-les. Aquest fet representa una irregularitat, atès que la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, preveu que les imatges no s'han de destruir quan s'investiguin infraccions administratives o penals greus. El mateix Ajuntament de Mataró va donar una versió alternativa al mitjà Nació Digital, i va dir que les imatges no eren útils perquè no gravaven so, però això és irrellevant, perquè sí que haurien permès veure com els policies li arrugaven i llançaven a terra els formularis de denúncia, com explicava la víctima.

La Plataforma per la Llengua continua donant suport a la víctima i demana una reunió amb el batle de Mataró

Després que el consistori desestimés diverses al·legacions i recursos en via administrativa, finalment l'octubre del 2023 la Plataforma per la Llengua va presentar un recurs contenciós administratiu contra la inadmissió del recurs extraordinari de revisió, que és el que ara s'ha desestimat. El recurs al·legava la nul·litat de la resolució sancionada per infraccions de l'Ordenança de civisme, atès que la sentència penal constatava versions contradictòries dels fets i presumptes vulneracions dels drets lingüístics i probatoris durant el procediment. Tanmateix, el tribunal ha conclòs que no es complien els requisits legals per admetre el recurs i ha confirmat la legalitat de la resolució administrativa impugnada.

Tot i que es tracta d'una sentència ferma i no es pot recórrer, l'entitat continua donant suport a la versió de la víctima i es farà càrrec de les costes processals. A més, l'organització denuncia que en cap cas ningú ha pogut demostrat la versió dels policies, i considera que el consistori mataroní hauria d'haver obert un expedient a l'agent, com li continua demanant, atès que, com ell mateix va reconèixer en el judici, va «suggerir» a la ciutadana que canviés de llengua i tant ell com el company li varen parlar en tot moment en castellà.

Aquests fets vulneren el dret d'opció lingüística de la ciutadana (i, per tant, l'oficialitat del català prevista a la Constitució espanyola) i el Reglament per a l'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament de Mataró. Aquest reglament fixa, a l'article 8, que el personal de l'Ajuntament ha d'emprar el català en les seves comunicacions administratives orals, llevat que l'administrat demani expressament ser atès en castellà. Per això, l'entitat demana una reunió al batle, David Bote, per a concretar formacions en drets lingüístics per a la policia local i assegurar que es faci complir el Reglament per a l'ús de la llengua catalana.