Insulten i amenacen un client d'una benzinera per parlar en català: «Te meto una patada en la cara»

Quant a la conquesta de Mallorca per part dels nostres avantpassats principatins, s'ha de comparar amb l'expansió de "Castilla la Vieja" cap al seu sud que, finalment, van resultar ser "Castilla la Nueva" i la que, perfectament, es pot dir "Castilla la Novísima" (Andalusia, Extremadura, Múrcia, Canàries); conjunt de totes tres castelles ("la Vieja", "la Nueva" i "la Novísima") que, actualment, formen l'àmbit NACIONAL dels espanyols. Aquesta és la comparació adequada a fer amb l'expansió catalana cap al sud: des de la Catalunya Vella (est i nord del Principat) cap a la Catalunya Nova (sud i oest del Principat) i la Catalunya Novíssima (les Illes Balears, València i l'Alguer). Tot aquest territori de la Catalunya completa (Vella, Nova i Novíssima) és el nostre territori NACIONAL -no estatal, de moment-. És l'àmbit nacional dels catalans, tant si som continentals com si som insulars. P.S.: Sabíeu que, per exemple, Albacete -avui espanyola i castellana- encara era musulmana el 1241 i, en canvi, Mallorca ja era catalana el 1229?

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ampli del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

@Nosomcatalans:Per descomtat que no ets català.Si us plau ,no et faria cap mal si procuresis tenir una mica de cultura.No tens ni idea del que és una nació.Dir que Catalunya no ha estat ni es una nació és,d´ignorància màxima.Catalunya ha estat,és i serà sempre una nació.Veurem si amb el temps també un estat.També dir-te que el mot "Catalunya insular" ho va "inventar" un balear molt orgullós de la seva terra.

@Kaos Es que nadie publica tampoco estas chorradas. Sólo El DBalears. Ni caso.

Mentre no tinguem un estat propi, poca cosa podem fer els naturals d’aquest país que usam l’idioma propi que és el català com consta a l’Estatut d’Autonomia. Guillem Simó en el seu dietari escrigué el juliol de 1990: “Sobre la llengua” - Esto es una imposición. - No. El meu interès no és imposar res a ningú. La meva intenció és contribuir a crear una situació tal que permeti viure d’una manera normal i plena en aquest país. Això no implica imposar el català a ningú, sinó eliminar els obstacles que impedeixen que jo (i d’altres persones que pensen com jo) puguem viure en el nostre país en plenitud de drets lingüístics. A més, estam convençuts que els nostres drets lingüístics no són els drets d’una minoria de nouvinguts, sinó que coincideixen amb els drets lingüístics de la majoria autòctona, la qual té de temps inmemorial el català com a llengua natural. En una paraula, jo no vull imposar-li a vostè el català, tant me fa si vostè l’usa o no l’usa; el que sí m’interessa és impedir que la ignorància del català pugui ser al.legada com a excusa per a obligar un natural d’aquest país a renunciar a la seva llengua natural.” Des de la meva modèstia hi afegiria que amb educació les actituds del tipus del que va pel món amenaçant: “te voy a dar una patada en la cara” per parlar català a ca-teva serien inexistents.

Aquest supremacista castellà prepotent se mereix que li responguin en es mateixos termes, de manera que s'hagi d'empassolar ses amenaces. Dit això, tenim uns responsables polítics que han d'aplicar sa legislació lingüística vigent, revertint sa castellanització heretada des franquisme de manera que es supremacistes castellans tenguin clar que han perdut sa batalla i sa guerra, i que no tenen altre remei que claudicar. Es dia que es polítics governants els ho deixin ben clar, aplicant sa política lingüística que pertoca, deixant clar que es recobrament de sa llengua des mallorquins ès irreversible, fets desagradables i intolerables com aquest no passaran: ets espanyolistes hauran de callar i claudicar.

Crec que és una falta greu d'educació no respectar la llengua del lloc a on vius evidentment que hi ha dos idiomes oficials. Ningú molesta a un castellanoparlant per fer servir el castellà en la seva vida diària. De cada vegada podem utilitzar menys el mallorquí en la nostra vida diària i sí ho feim estam exposats a represàlies per l'intolerant de turno.

Nosomcatalans, efectivament, sou un cacau mental sideral. La repoblació amb gent catalana de Lleida, Tarragona o Tortosa, territori conquerit als àrabs, es va fer exactament de la mateixa manera que la repoblació de Vinaròs, Castelló, València, Elx o Alacant. I, és clar, la mateixa que es va fer a Mallorca i la resta de les illes Balears i Pitiüses. Si la majoria dels repobladors eren catalans, com podem dubtar que les illes no siguin part de la nació catalana? Per què els repobladors catalans de Tarragona o Tortosa serien catalans i els repobladors de València o Palma no ho serien? Nota: aquesta informació no la trobaràs en els llibres d'història patrocinats i controlats per l'imperi colonial castellà.

No vos cregau el tal Iñaki, pel que escriu ell fa la feina dels i per als renegats. La situació actual de la llengua catalana no és cap coincidència ni casualitat, és la conseqüència de segles d'ocupació i d'imposició espanyola, que han empès la nostra llengua a un ús domèstic, familiar i alhora exclòs de l'àmbit públic. És evident que recuperar el temps perdut i col·locar la nostra llengua on ha d'estar en un situació de normalitat és una feinada (encara més dins d'un estat hostil que no s'acaba de creure la nostra llengua), però claudicar a la mínima no té cap sentit, cap ni un. Respecte a la feina, hi ha molts tipus de feines i d'empreses, potser fa feina en un lloc equivocat. No vos desanimeu com diu i diu que fa n'Iñaki, no ho oblideu l'única lluita que és perd és la que s'abandona.

PFM