Aquest dijous s'han fet diversos actes de recordança de Lluís Maria Xirinacs amb una jornada commemorativa a Barcelona, Lleida, València, Girona i Palma.
Coincidint amb el Dia Internacional de la Pau s'ha celebrat el vint-i-cinquè aniversari de la plantada de Xirinacs davant del Palau de la Generalitat de Catalunya amb la lectura de textos de l’activista i parlaments d’entitats.
A Palma, l'acte l'ha acollit la cantada per la Llibertat que es fa cada dijous a les 20.00 hores, a la plaça de Cort.
Aquest dijous, els cantaires han celebrat la 369 edició de la cantada per la llibertat i durat l'acte han acollit el discurs en memòria de Xirinacs, llegit pel director de Diari de Balears, Tomeu Martí.
Aquest és el text íntegre del discurs llegit amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la plantada de Xirinacs:
«Avui commemorem i reivindiquem la vigència de la seva crida al Poble Català fa vint-i-cinc anys: a la Catalunya del Nord, a la Franja de Ponent, a les Illes Balears i Pitiüses, al País Valencià, al Principat d’Andorra i al Principat de Catalunya.
Lluís M. Xirinacs, l'U de Gener de l'any 2000, amb seixanta-set anys, es planta 12 hores (de 9 del matí a 9 del vespre) cada dia convocant a formar l'Assemblea dels Països Catalans amb la finalitat de la proclamació de la independència com a poble sobirà. I ho fa sobre la base de cinc principis:
-
La independència no es demana, es pren.
-
Lluitarem contra el fort mentre siguem febles.
-
Lluitarem contra nosaltres mateixos quan siguem forts.
-
Jo soc poble, tu ets poble.
-
Qui prendrà cura de l’ànima catalana? El poble català és el subjecte col·lectiu actiu de la sobirania nacional
Xirinacs vol un poble viu i no uns líders covards i massificadors del poble.
L’esperit comunitari de Xirinacs el mou a l’acció valenta: a primers dels anys 70 impulsa l'Assemblea de Catalunya i promou la Marxa de la Llibertat. Pateix cinc empresonaments per persecució política, es juga la vida amb 8 vagues de fam, i es planta davant la Model, gairebé dos anys, per demanar l’amnistia.
L’any 2000, decideix novament plantar-se, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, fent, una vegada més, de la no-violència una eina de lluita, reivindicació i conscienciació i ho fa després de deixar testimoni de les renúncies dels responsables polítics a la trilogia 'La traïció dels líders'.
Malauradament, la salut no li permet continuar l’acció a la plaça, mantenint la llavor plantada, fins a atènyer l'objectiu de veure consolidada la nova Assemblea. No és fins les consultes populars iniciades a Arenys de Munt que les llavors s’escampen arreu de la nació que floreix en l’experiència valenta, autodeterminada, autoorganitzada, lluminosa, popular, rebel, no-violenta, reeixida i inesborrable de l'U d'Octubre de 2017.
I avui, som feliços, responent a la convocatòria de Xirinacs, reunint-nos a les places i carrers dels Països Catalans. L’esperit comunitari que ens llega Xirinacs ens anima a transcendir-ho tot perquè som individualment i col·lectivament lliures i responsables, competitius i pacificadors.
Recordem què ens diu en el seu darrer testimoni, Acte de sobirania:
«He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.»
Moltes gràcies a tothom per mantenir el llegat de Lluís Maria Xirinacs viu.
