https://www.elmundo.es/cronica/2021/04/23/607abce2fdddff89018b461a.html
El Mundo tracta l’oficina de drets lingüístics com a Gestapo, semàfor i chiringuito.
Vius amb aquests!

Haurien d'exigir saber Català i també Anglès. Però just exigint l'Anglès, ja ens treuriem de damunt més de la meitat d'aquesta púrria disruptiva, que protesta i fins i tot posa querelles criminals contra organismes autonòmics i locals, perque ells no volen que aquí se parli la nostra llengua.
Aquesta meitat i un poc més de torpes que no saben escriure ni parlar mitjanament passable el Castellà, molt manco saben Anglès i per tant no poden treballar amb la ciutadania.
M'imagin com tractarien als mallorquins, si anomenàssin funcionaris a aquesta gentota que ha maltractat, s'ha negat a despatxar i fins i tot ha cridat a la policía, només perque un client els ha demanat un article o consumició en Català, els desastres que farien, si tinguéssin la potestat d'informar, fer gestions, atendre en consulta o fins i tot donar un número o indicar la porta que toca.
Cap feina pública, per humil i senzilla que sigui, és per a ells.

A "Pregunto": ¿Y por qué me lo preguntas a mi?. En estos casos lo que procede hacer: atenderlos porque somos educados o porque nos conviene, no hacerlo o enviarlos a tomar por saco. Y de rebote hacerles ver que no los necesitamos, que se larguen y mejor ni se quedan en su casa.
Creo haber contestado.

@itant,Com molt bé dius cada 1 parla com li dona la gana.llavors perquè quan parlem en català ens diuen "hablame en español "hablame en cristiano"

Des del meu punt de vista aquestes paraules de la directora general de política lingüística són un reconeixement explícit del fracàs de la política lingüística del govern d'Armengol. Això de carregar a la sanitat el dèficit lingüístic és un mantra que repeteixen i que té per objectiu desviar l'atenció del que és un fracàs molt més general.

En hi ha que fa dos dies que han arribat, altres més temps , altres han nascut aqui però se senten forasters i el menyspreu i l'odi cap a les nostres illes i cap a noltros els domina i altres son d'aqui de socarrel però s'aferren a un espanyolisme i a un fals patriotisme malsà, per no fer l'esforç d'aprendre a llegir i escriure correctament en la pròpia llengua i fan el tidícul.
I avui donen mala vida perque no volen que s'exigesqui el Català per opositar a les administracions locals i autonòmica, però si se cedís i ser de fora o ser gonella i fatxa declarat eximís del Català a les oposicions, no se conformarien i continuarien emprenyant fins que les places s'els donàsin a ells, sense examinar se i per la seva carota dura.
Pensin que si només fos pel Català, a les administracions estatals no s'exigeix més llengua que el Castellà, però sorprenentment els balears que aproven sin els que saben llegir i escriure Català, malgrat no ho demanin.
Resumint: Aquests que protesten son els ganduls que no servirien bé als ciutadans, que per aquest motiu s'han creat aquests llocs de feina. I son tan mandrosos, que consenteixen en fer paperots i fins i tot en ficar se en grups feixistes i neonazis, només per no haver d'estudiar una micona
Decididament, no interessen.

Som treballador públic i quan marc un número intern, cada vegada em contesten més en castellà.

Hoy que no tengo trabajo, me acercaré hasta el mercado, zona frutas y verduras. Después al de aceitunas, salazones, alcaparras y encurtidos, para comprobar como "andamos" de rotulación. Hay que estar atentos, no sea cosa que cuando nos demos cuenta lo tengamos todo escrito en chino mandarín. Y no es una quimera, pero sí bastante probable y posible.
Como mallorquín, de varias generaciones (sin que ello sea un mérito, pero sí un honor), me duele que mi lengua materna vaya atrás como los cangrejos. Me apena mucho. Y no hay incongruencia en mí, ya que uso la una o la otra según crea oportuno. Con una sola lo único que hacéis es estar anquilosados, cada día más. Cada uno a su manera.
En otros tiempos, nadie hablaba castellano en mi grupo de amigos o vecinos, que eran más de cincuenta. Ninguno. Lo oficial y la enseñanza, eran otra cosa. Adoctrinamiento puro como ahora, pero de forma más sibilina en la actualidad.
Las cosas son como son y no como las quisiéramos. Guste, o no.
Con todos los respetos habidos y por haber, no creo que Portugal (ya que lo habéis nombrado), sea demasiada cosa. ¿Qué sería Cataluña por si sola?. Presuntamente, menos que ahora.
Para empezar, no sería "un pais de Europa", como no se cansan de repetir. Sin pensar, o pensando pero callando, y que si lo son no se debe a ellos de ninguna manera, sino a que forman parte de la nación española..
Cuando haya terminado mi visita al mercado me interesaré por unos cuantos amigos que todavía vomitan las "metzinas" que se tomaron. "Hay gente pa to"
Bon dia.

En no poques ocasions es veu com es practica es bilingüisme castellà-anglès, diria que fins i tot per part d'alguna institució pública

Toni,
Tens molta raó. Els espanyolistes primer imposen l'ús del castellà arreu, fan que els mallorquins perdem el lèxic autòcton i després demanen "libertad de elección de lengua". No són més cínics perquè no s'entrenen. Hi ha exemples molt significatius dels efectes de la castellanització: 'membrillo' per 'codony', 'merlussa' per 'lluç', 'pavo' per 'indiot', 'pollo' per 'pollastre'... Si tot ho veim escrit en castellà, no hi ha llibertat d'elecció de llengua que valga perquè partim d'una imposició prèvia. L'espanyolista que respon el teu comentari ho sap perfectament i a posta et diu, tot displicent, que "cada uno emplea las palabras que le dan la realísima gana", amagant que el castellà s'ha imposa d'entrada i sense demanar permís. Els espanyolistes sempre juguen brut i tenen una barra immensa.

Pere,
Efectivament, si Portugal fos part d'Espanya, la situació de la llengua portuguesa seria la mateixa del català... o del gallec. Comparar la situació del gallec a Galícia i la del portuguès a Portugal deixa en evidència els efectes del nacionalisme espanyol. Un nacionalisme que també demana "libertad de elección de lengua" a Galícia, confiant que la inèrcia castellanitzadora continuarà fent malbé el gallec fins que desaparegui, tractant-lo com si fos una llengua arcaica i inútil. Emperò l'estafa queda en evidència una vegada que comprovam que, a Portugal, el portuguès és una llengua plenament moderna i funcional, precisament allò que el nacionalisme espanyol vol evitar respecte del gallec, el català, el basc o l'asturià.