¿dignidad? Un paper et fa espanyol administratiu i res més.I els que us sentiu muy mucho españoles no sou res.El sol fet de que menyspreeu la llengua i la cultura de una part de la vostre España UNA GRANDE Y LIBRE ja us retrata.

@ el darrer nik de LA MANADA .-¿dignidad?
Espera't que t'ho explico doncs et veig molt eixelebrat, vaja, més que de costum cosa que millora les perspectives que tenia de veure fins a on arriba la teva irracionalitat.
Mira, jo he posat DIGNITAT i tú ho has confós per "dignidad". No és pas el mateix, noi, és com la justicia eÑola comparada amb la democràtica.
I plego amb tú, doncs em surts amb cada estirabot, sense cap sentit, que t'en vas de naps a cols i quan surts de cabals, et mostres com la persona o cosa que ets.
I em reafirmo de que jo, al teu pais no m'hi sentiria be i m'he fet el propòsit de no posar-hi més els peus fins a la nostra INDEPENDENCIA.
I això és DIGNITAT, per al teu coneixement i bon govern, encara que no ho assimilis.

¿Tu dignidad?. Que cosas hay que leer.

Por lo menos Tania, sabe que es española, en cambio tu no eres más que un pobre infeliz adoctrinado sin saber de dónde eres.

Otro que manda que la gente española que se vaya de su tierra. El único que sobra eres tú. Un sectario, un xenófobo. Un racista. Un necio.

@ Tania Mira noia, si no t'agrada ho dius i ho canviarem desseguida per fer-te contenta.
També podries informar-te, il·lustrar-te de a quina terra dius que vas neixer i quina és la seva història i no pas la que t'hagin inculcat els teus pares eÑols, juntament amb tots els prejudicis.
Sempre et queda el fer-te el favor de deixar aquesta terra meravellosa que et molesta i així hi surtirem guanyant tots. Penso jo, vaja que amb una mica de dignitat es pot arreglar.
Jo t'he contestat per la meva dignitat que has ofés, segurament sense intenció, sino per ignorància. Aixó es pot curar.

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)

1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html

1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Este que firma transcriptor, ¿está en sus cabales?. Siempre lo mismo, una vez y otra, un año y otro, copiando lo de otros, sin aportar nada. Yo no dirijo al "Baleares", pero creo que el director debería dar más amplitud y tocar temas diferentes.

El mateix passa a molts altres centres, per exemple al d' Emili Darder.

Tania: pots estar contenta que no t´obliguin a dir que ets una ignorant.Al teu mallorquí li pots dir el nom que vulguis,com si vols dir-li que és àrab,però no deixa de ser català.Ningú t´impedeix parlar en castellà,i ningú t´obliga a paralar català cosa que a la inversa si que passaSi els castellans que viuen a Mallorca no saben català ja seria ben hora que l´entenguessin sinó ancha és Castilla.Com dieu en castellà " No hay nadie más desagradecido que un muerto de hambre harto de pan"