El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria de Presidència, ha aprovat aquest divendres la concessió dels premis Ramon Llull 2017 del Govern de les Illes Balears. Aquest és el guardó que té per objecte honorar i distingir, de manera individual o col·lectiva, les persones físiques o jurídiques que han destacat dins el territori de les Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d’investigació, de l’ensenyament i lingüístic.

Els guardonats són:

ÀMBIT CÍVIC

• ASPROM – Associació Balear de Persones amb Discapacitat Física

Entitat sense ànim de lucre constituïda l’any 1976 per un grup de persones amb discapacitat física, amb seu a Palma i declarada d’utilitat pública pel Consell de Ministres el 21 de febrer de 1986.

Per la seva contribució a la normalització i la inserció laboral de persones amb discapacitat i per la seva lluita en la promoció i la defensa dels drets de les persones amb discapacitat física, amb la finalitat de facilitar-los la integració social a la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb un treball efectiu en l’impuls d’accions i activitats que afavoreixen o milloren la seva integració social.

 

• ASINPROS – Associació Insular d’Atenció a Persones amb Discapacitat de Menorca

Constituïda a Menorca l’any 1967, és l’associació d’atenció a les persones amb discapacitat més antiga de l’illa, nascuda de la inquietud d’un grup de persones conscienciades amb els problemes d’aquest col·lectiu.

Al llarg de mig segle d’existència ha desenvolupat una gran tasca en la millora de la qualitat de vida tant de les persones amb discapacitat intel·lectual com de les seves famílies, i per fer-ho ha dut a terme totes les activitats, els programes i les accions necessaris per promoure i defensar les condicions bàsiques per a l’autonomia de les persones amb discapacitat de l’illa de Menorca, amb l’objectiu d’assolir la seva integració social, laboral i familiar. També ha emprès una gran lluita, en la qual ha implicat el conjunt de la societat menorquina, per a la reivindicació i la sensibilització social per obtenir recursos i serveis a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies; lluita que continua com a eix fonamental de la seva activitat diària.

• Unió de Pagesos

Creada l’abril de 1977 per defensar els interessos de la pagesia mallorquina, Unió de Pagesos va ser la primera organització agrària representativa constituïda sobre bases democràtiques i d’independència associativa, la qual cosa significà la fi del sindicalisme vertical en el món pagès.

Al llarg de la seva existència, sempre ha promogut la defensa dels interessos del sector primari, vinculada a potenciar els components de diversificació econòmica, generació d’ocupació, producció d’aliments de qualitat i preservació del territori i el paisatge. Des d’Unió de Pagesos es va impulsar la renovació i potenciació del cooperativisme agrari a Mallorca, amb fets clau com ara la creació de la cooperativa Es Camp Mallorquí, la creació o renovació de moltes cooperatives locals i altres iniciatives associatives que han renovat la producció i la comercialització primària.

De la Unió de Pagesos n’han sortit l’associacionisme pagès a Mallorca, l’impuls al cooperativisme agrari, a la comercialització directa, a l’agricultura ecològica, al suport i a la protecció de les races autòctones i les varietats vegetals locals i, en general, la defensa de tots els valors de la pagesia, integrats dins un model de desenvolupament sostenible.

• Associació Memòria de Mallorca i Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, conjuntament

Ambdues entitats són associacions registrades per difondre i reivindicar la memòria democràtica de Mallorca i d’Eivissa i Formentera, i també per recuperar, d’una manera objectiva, la memòria històrica relativa als fets i les conseqüències de la Guerra Civil espanyola i els conflictes generats a escala europea i mundial per tal de contribuir a una més gran cohesió i solidaritat de la societat actual, i permetre així a familiars i adjacents la recuperació de la serenitat i la pau de saber on són els seus.

Ambdues associacions tenen l’objectiu fonamental de recuperar la memòria històrica a les Illes Balears, especialment en el seu àmbit insular de referència, i estan integrades per ciutadans i ciutadanes compromesos amb la voluntat de recuperar la dignitat i l’honorabilitat de les víctimes de la repressió i les guerres, i els esdeveniments, especialment de la veritat i el rigor històrics, a més de la recerca i el descobriment de les fosses i els cossos de familiars i ciutadans que varen patir les conseqüències de la repressió.

ÀMBIT DE LA RECERCA

• Felip Cirer Costa

Nascut a Eivissa l’any 1956, és llicenciat en filologia hispànica i diplomat en educació general bàsica per la Universitat de Barcelona. Catedràtic de llengua catalana i literatura. Ha exercit la docència en diversos instituts d’educació secundària i a la Universitat de les Illes Balears. Ha exercit també diversos càrrecs a l’Institut d’Estudis Eivissencs, és membre del Consell Acadèmic de l’Institut d’Estudis Baleàrics des del 1987 i des del 1992 és director de la revista Eivissa.

El 1987 va ser regidor d’Educació i Cultura de l’Ajuntament d’Eivissa, mandat polític durant el qual posà en funcionament l’Arxiu Històric d’Eivissa, la Biblioteca Pública i el Patronat Municipal de la Música, i es dugué a terme l’adquisició de Can Ventosa al Ministeri de Defensa. És autor de múltiples treballs i obres, entre els quals destaca Els noms de família a un poble d’Eivissa: Sant Mateu d’Aubarca (1988) i, juntament amb mossèn Antoni Costa Bonet, publicà el llibre Antoni Guasch i Bufí, apòstol del guaraní (1991). Ha estat guardonat amb multitud de premis.

• Alicia M. Sintes Olives

Nascuda a Sant Lluís (Menorca), és la investigadora principal del Grup de Relativitat i Gravitació de la Universitat de les Illes Balears, únic equip espanyol participant en el projecte LIGO, responsable de la primera detecció de les ones gravitacionals, anunciades l’11 de febrer de 2016.

Professora titular de la UIB en l’àrea de física teòrica. Doctora en física per la UIB. Becària Marie Curie i investigadora a l’Institut Max Planck für Gravitattionsphysik d’Alemanya. La seva recerca es desenvolupa en el camp de l’astronomia i les ones gravitacionals.

Ha estat assessora científica de l’Agència Espacial Europea i membre del grup G8 de la Xarxa d’Infraestructures d’Astronomia en el període 2007-2009. Ha estat també vocal de la Societat Espanyola de Gravitació i Relativitat entre el 2003 i el 2007, i actualment és membre del Nominating Committee de la ISGRG.


ÀMBIT DE L'ENSENYAMENT

• Illes per un Pacte

Plataforma constituïda l’octubre de 2014, com a instrument de participació tant de la societat civil i de la comunitat educativa com dels experts, per dotar de fonaments estables el funcionament del nostre sistema educatiu. Formada per persones voluntàries de cinc moviments educatius de les quatre Illes Balears —Assemblea de Docents, Cercle Educatiu, COAPA, MenorcaEdu21 i Pitiüses per l’Acord—, s’hi han adherit una vuitantena d’organitzacions, tant de l’àmbit educatiu —centres educatius i sindicats— com del tercer sector, el sector productiu o polític —partits i agrupaments d’electors—, de manera que s’ha configurat una iniciativa que ha contribuït a la vertebració de la cohesió territorial i de tot el sector de l’ensenyament, per tal de construir un document de consens per un gran pacte que defineixi i estableixi les bases de l’educació a les Illes Balears.

ÀMBIT CIENTÍFIC I SANITARI

• Unitat de Seguretat del Pacient

Unitat de l’Àrea de Salut d’Eivissa i de Formentera, constituïda l’any 2012, que vetlla per la seguretat dels usuaris d’aquesta amb gran professionalitat i capacitat d’assistència i gestió. Ha creat un sistema de notificació d’esdeveniments adversos anònim que permet als professionals informar d’algun problema de seguretat o risc que sorgeixi i, així, millorar tots els aspectes preventius que han de contribuir, al seu torn, a una gran millora assistencial i de la salut a les Illes Balears.

ÀMBIT EMPRESARIAL

• Federació de Cooperatives de les Illes Balears

El 25 de novembre de 2012 es va signar a Algaida la constitució de la Federació de Cooperatives de les Illes Balears per part de Cooperatives Agroalimentàries Illes Balears i Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears, signatura que suposà una fita històrica per al moviment cooperatiu de les Illes, i també per al de tot l’Estat, atès que és la quarta federació de cooperatives d’àmbit autonòmic que es va crear.

Un any després, l’octubre de 2013, s’adhereix a la Federació la Cooperativa San Crispín d’Alaior, única cooperativa de consumidors i usuaris de les Illes Balears. D’aquesta manera, la Federació es converteix en l’òrgan representatiu i d’interlocució del conjunt del cooperativisme de les Illes Balears, i així dona cohesió a la diversitat del món cooperatiu. Les seves prioritats són divulgar els principis cooperatius, defensar els interessos del cooperativisme i promocionar projectes d’interès comú per al sector, d’acord amb els principis cooperatius de l’Aliança Cooperativa Internacional.

ÀMBIT CULTURAL

• Isidor Torres Cardona

Nascut a Formentera l’any 1951. Mestre i polític formenterenc. En el camp de l’ensenyament, exercí de mestre a l’Escola Unitària del Cap de Barberia i al Col·legi Públic Sant Francesc. Entre el 1983 i el 1994 va treballar dirigint l’extensió de Formentera del Centre de Professors i Recursos, tasca en la qual va deixar la seva empremta amb l’impuls de nivells de formació i múltiples activitats en benefici d’una millor capacitat del professorat a Formentera i una qualitat de l’Educació més gran.

D’altra banda, fou impulsor de la creació de les diferents associacions de mares i pares d’alumnes de les tres escoles públiques, i també de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Formentera.

En l’àmbit de la dinamització social i cultural destaca la seva tasca per la creació de Ràdio Illa, conjuntament amb l’Ajuntament de Formentera, i l’associació La Miranda, a més d’haver desenvolupat un paper compromès i actiu en el seu pas per l’Obra Cultural Balear de Formentera, de la qual fou president entre els anys 1976 i 1978. Fou fundador del grup folklòric Es Pastorells i ha format part del consell de redacció de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, de la qual és col·laborador en els seus tres primers volums.

ÀMBIT ESPORTIU

• Alba Torrens Salom

Nascuda a Binissalem l’any 1989. Jugadora de bàsquet, ha estat internacional en totes les categories inferiors de la selecció nacional i, amb només 19 anys, l’any 2008, debutà en la selecció absoluta.

Internacional en totes les seleccions de les categories inferiors, va debutar amb l’absoluta l’any 2008, amb només 19 anys, i ha obtingut la medalla de bronze a l’Eurobasket 2009, la medalla de bronze al Mundial 2010, medalla d’or a l’Eurobasket 2013, la de plata al Mundial 2014, la de bronze a l’Eurobasket 2015 i la de plata als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, el 2016.

Guanyadora de l’Eurolliga en tres ocasions amb els representants de les lligues més potents d’Europa, Perfumerías Avenida de Salamanca, Galatasaray de Turquia i Ekaterinburg de Rusia, ha aconseguit el títol de campiona de lliga amb els tres equips esmentats i en les competicions dels països respectius, i és la jugadora referent i franquícia en cadascun d’aquests. Ha obtingut el títol en dues ocasions en el cas de la seva participació amb l’UMMC Ekaterinburg rus.

Individualment, ha estat nominada millor jugadora d’Europa el 2011 i el 2014, i millor jugadora de la fase final de l’Eurolliga, i integrant del quintet ideal del Mundial el 2014 i de l’Eurobasket els anys 2013 i 2015. Ha obtingut, també, la nominació de millor jugadora jove d’Europa el 2009 i de jugadora més valuosa de la Final Four d’equips a Europa les temporades 2010-2011 i 2013-2014, a l’Europeu Sub 16 de 2004 i al Sub 20 de 2019. Continua en actiu en el primer nivell del bàsquet mundial i és jugadora referent de la selecció d’Espanya i la màxima representació de les Illes Balears en el bàsquet mundial femení actual.

• Marcus Cooper Walz

Esportista resident des del 2001 a les Illes Balears, Marcus Cooper Walz s’ha format en piragüisme en aquesta comunitat, al Reial Club Nàutic de Portopetro.

Amb una trajectòria esportiva que s’inicià l’any 2007 amb un curset d’estiu, ha anat desenvolupant la seva afició i la seva capacitat en el món del piragüisme, la qual cosa l’ha dut a aconseguir, l’any 2016, sols nou anys després d’haver començat la seva formació i la seva carrera com a piragüista d’elit, la medalla d’or en la modalitat de caiac K-1 1.000 m en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.

En menys d’un any des del seu inici, ja va ser, a 13 anys, el subcampió infantil de la Copa Balear de Promoció de 2008. El 2009 aconseguí el campionat d’Espanya en la categoria cadet K-2, i el 2010, el bronze. El 2011, i tan sols amb 17 anys, l’equip en el qual s’integrava es proclamà campió del món júnior de piragüisme en la modalitat de K-4 1.000 m, gràcies a la qual cosa esdevingué el primer palista de les Illes Balears a assolir un campionat del món.

Posteriorment, ha obtingut el campionat d’Europa júnior en K-1, el 2012; el campionat del món júnior i sub-23 en la categoria K-4 i el bronze al Mundial absolut de Moscou en K-1 500 m, el 2014, així com la plata en els Campionats del món de Milà en K-2, el 2015. El seu or olímpic a Rio 2016 és una nova constatació que les Illes Balears són la comunitat autònoma amb més esportistes d’alt nivell per metre quadrat.