Quim TorresPalma10/08/12 0:00
TW
17

El president del Govern, José Ramón Bauzá, rectificà ahir el discurs que havia mantingut fins ara sobre el tancament dels hospitals General i Joan March i anuncià públicament que els deixarà oberts si és viable. Així, es posicionava al costat del conseller de Salut, Antoni Mesquida, que ha defensat la conservació dels dos centres. En contraposició, el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, deixà clar que el pla d'ajust de la Comunitat, en què el Govern es compromet a clausurar els dos centres, continua vigent i, de moment, no hi ha sobre la taula alternativa. Si arriba, advertí, s'estudiarà, però haurà de suposar un estalvi similar al que preveia el tancament: 26 milions l'any. També rebaixà el compromís de Mesquida i assegurà que només ha demanat als treballadors dels hospitals un pla de viabilitat; res més.

Després de ser rebut en audiència pel rei Joan Carles, el president de l'Executiu defensà que els dos centres quedaran oberts si hi ha una alternativa a l'estalvi que havia de suposar-ne el tancament. A més, digué que és ell qui ha demanat al conseller de Salut que "analitzi les possibilitats que tinguin viabilitat perquè no s'hagin de tancar els centres". Avançà que, "si existeix aquesta viabilitat i l'estalvi es pot aconseguir en altres línies, ho analitzarem" i, "si és possible tenir els hospitals oberts amb la reestructuració econòmica, ho presentarem i, si no, continuarem amb el pla d'equilibri econòmic que presentàrem fa mesos".

El vicepresident econòmic, però, no volgué fer tans futuribles. "El Pla d'equilibri continua incloent el tancament dels hospitals", apuntà. "El plantejament està fet", recalcà. Aguiló, qui negà discrepàncies amb Mesquida, també avançà que el pla "no s'ha de complir al peu de la lletra", que aquest és "dinàmic" i que "intenta corregir els seus punts més dèbils", perquè, al final, l'objectiu és complir amb el dèficit.

El seu número dos, el director general de Pressuposts, Toni Costa, aclarí que si es planteja una alternativa al tancament que suposi un estalvi com el previst, de 26 milions anuals, s'estudiarà. Tanmateix, "de moment, el pla d'equilibri és el que és", advertí. "Si s'aconsegueix el mateix impacte econòmic d'una altra manera, s'analitzarà, però, si no, s'haurà de mantenir" el tancament dels dos hospitals. "Ara no hi ha un pla alternatiu sobre la taula", sentencià.

Al marge de la situació dels dos centres, Bauzá i els responsables econòmics es tornaren a queixar ahir del finançament autonòmic. "Sempre he dit que Balears no té el finançament que mereix", indicà el president, qui defensà que s'ha de millorar el sistema per, "almenys", estar a la mitjana estatal i es comprometé a treballar "per aconseguir el màxim finançament".

També digueren el mateix Aguiló i Costa. El director general remarcà que el Govern "farà tot el possible" perquè l'Arxipèlag arribi a la mitjana l'any 2013, ja que, segons ell, amb les dades apuntades no hi arribarà. "Serem reivindicatius", anuncià, i avançà que reclamaran a l'Estat que avanci els fons de competitivitat, que són els que han de situar les Illes en la mitjana. Amb tot, recordà que la llei ja no ho preveu.

Els dos responsables presentaren ahir el compte general de la Comunitat de 2011, que situa el dèficit en el 4,1% del PIB (1.085,9 milions). La compareixença els serví per remoure, un altre pic, ‘l'herència rebuda' del Pacte, als qui culparen de la situació actual.

"La mala gestió del Pacte de Progrés entrarà als llibres d'història", afirmà el vicepresident. Tant ell com Costa subratllaren que entre 2006 i 2010 hi hagué una caiguda d'ingressos assumible (del 5,8%), però s'incrementà la despesa de manera "brutal" (un 16,53%), cosa que provocà dèficit i disparà l'endeutament. I tot això, segons ells, no repercutí en un augment de les inversions, sinó que es destinà a despesa corrent. "El problema que tenim ara es deu en gran mesura a la progressió de la despesa. Si s'hagués contingut abans, la situació seria diferent", hi insistí el director general.

En contraposició, Aguiló defensà que ara el "rumb està posat" . "Estam convençuts que és la nostra obligació, tot i que és possible que tingui un cost electoral", reconegué amb referència a les retallades. Els responsables no volgueren fer pública ni la xifra del deute pendent a proveïdors i altres administracions ni com finançaran el dèficit previst.