El PP ja ha augmentat una desena d’imposts

Amb l’argument de l’increment del dèficit i de l’herència rebuda, el darrer Consell de Ministres de l’any obrí la veda a l’augment dels tributs, tocant l’IRPF i l’IBI. Madrid aprovà el primer paquet d’ajust que incorporava un increment de l’IRPFd’entre un 0,75%, per a ingressos inferiors a 17.707 euros, i un 7%, per a rendes a partir de 300.000 euros. Treballadors, professionals i pensionistes començaren a notar la mossegada en les nòmines del febrer. A més de les rendes del treball, es gravà més les de l’estalvi. Els interessos de comptes bancaris o títols de deute o les plusvàlues per venda d’immobles paguen des de llavors entre un 2 i un 6% més.

El mateix Consell de Ministres autoritzà els ajuntaments a aprovar pujades de l’Impost de Béns Immobles del 4% al 10% en funció del moment en què s’actualitzà per darrer cop la valoració cadastral. A Palma, per exemple, la pujada fou del 6% i també apujà l’impost d’activitats econòmiques un 6%.
Llavors es recuperà la deducció fiscal per la compra del primer habitatge, que s’elimina ara, en el paquet d’ajust més dràstic de la democràcia.
Tanmateix, si hi ha un element que sobresurt, és l’increment de l’IVA. L’impost que el PPno havia d’apujar mai passarà el proper 1 de setembre del 18 al 21% i, en el cas del turístic, del 8 al 10%. L’increment afecta tothom perquè l’IVA grava la compra de productes o serveis. I els experts apunten que agreujarà la recessió.

Dins el paquet, hi ha nous increments en l’impost del tabac i la creació d’un impost ecològic. Els pressuposts de l’Estat, però, també inclouen l’elevació de l’impost de societats, que grava la renda de societats i altres entitats.
En l’àmbit autonòmic, el president José Ramón Bauzá no ha quedat enrere. Ell aprovà també la seva pujada d’imposts, en vigor des de maig. Des de llavors, s’aplica el cèntim sanitari, que grava amb 4,8 cèntims d’euro el litre de carburant i que converteix la benzina que es ven a l’Arxipèlag en la més cara de l’Estat. Ara, amb l’increment de l’IVA, encara augmentarà el preu uns tres cèntims més per litre. El cèntim sanitari, que les Illes apliquen en el tram més alt, és un impost que afecta tothom (qui tingui vehicle) igual.

No passa el mateix amb l’altre impost que apujà Bauzá, el de transmissions patrimonials per a immobles de més de 300.000 euros, que ha passat d’un tipus fix del 7% a un de variable que pot arribar al 10% per als de més valor. El tribut, que grava la compra de pisos cars de segona mà, afecta per tant els que tenen més poder adquisitiu. El mateix passa amb dos imposts més que ha tocat l’Executiu: el de transmissions per a cotxes usats d’alta gamma i el de matriculacions per als vehicles més contaminants.

Però, alhora que aprovaven les alces d’aquests tributs, tant el Govern central com l’autonòmic han pres decisions que beneficien els més rics. El central activà al juny una moratòria fiscal per fer que els defraudadors aflorin doblers negres que només pagarien un 10%. Il’autonòmic, per exemple, ha aprovat una desgravació per contractar una assegurança privada a determinats col·lectius, i ha rebutjat aplicar l’impost de patrimoni, que hauria afectat els qui tenen més de 750.000 euros i que hauria suposat ingressos per valor de 23,5 milions.
Després d’un any, tots pagam més, però uns més que altres.