Pere Fullana
Revelar secrets
Vint-i-quatre hores després de la declaració de la infanta Cristina, als Jutjats de Palma, totes les televisions del món passaren una gravació il·legal relacionada amb aquell esdeveniment. El video en realitat era un àudio amb algunes imatges orientatives. Una peça de baixíssima qualitat, per cert.
Fam, fems i fum
Insistir que les coses no van bé sembla ja una obvietat i ningú ja no s’immuta davant una afirmació d’aquestes característiques. Aquí, a les Illes Balears, sembla que el desastre encara ens afecta menys precisament perquè volem pensar que vivim en un vermell d’ou i que, com en temps dels nostres padrins, ens creiem el centre del món.
Temps de (contra) revolució
En certa manera la civilització actual es podria considerar afortunada perquè, com s’esdevé poques vegades a la història, estam participant d’una revolució, d’una mutació profunda a escala global.
El petroli de les Illes Balears
Les prospeccions petrolíferes en el Mare Nostrum no han agradat als cappares de la indústria turística. Aquesta pràctica no acaba d’encaixar entre els promotors de la indústria de forasters, denominació amb la qual era conegut el turisme al començament del segle XX. Per si la cosa no estava suficientment clara, el president de les Illes Balears, ho ha deixat meridianament resolt: “el petroli de les Illes Balears és el turisme”.
Entre l’optimisme i la desigualtat
Els mitjans de propaganda del món espargeixen que les coses van millor. En part possiblement és cert, perquè els indicadors de la macroeconomia apunten un procés de repuntament favorable a les polítiques econòmiques globals. A les Illes Balears ens beneficiam d’aquest clima perquè el turisme, la base econòmica del país, és probablement uns dels sectors que ajuden a la recuperació general.
Explicar coses
Em va alegrar enormement un comentari al nostre article de la setmana passada que precisava els resultats de les entitats anticatalanistes i combatives i qüestionava el punt de vista de l’articulista. Era un comentari d’aquells que servidor voldria llegir sovint, perquè aportava idees i se sumava a un debat amb la coherència que hom espera dels que baixen a l’arena a combatre.
De re política
Per a desgràcia de la ciutadania, la cosa política continua a la deriva, sense treure cara, sense manifestar cap millora en la seva gravetat. Cadascú és ben lliure de manifestar les seves idees i d’associar-se amb aquells que millor el poden acompanyar en la seves lluites i quimeres, però em sembla que en aquest país sense patriotes suficients en qualsevol moviment social es dóna la impressió que puja més la corda que el bou.
Parlem de futbol
Fa alguns dies, un lector d’aquells que semblen especialment irats, no pareixia estar molt d’acord en què servidor dediqués el meu temps a participar en un programa radiofònic d’esports.
Vèncer l’insult amb un somrís
Qualsevol no és Nelson Mandela i segurament no podem aspirar més que imitar-ne allò que està al nostre abast, amb humilitat i amb respecte. Estic d’acord amb l’amic Tomeu Martí, però és cert que les nostres generacions sempre podrem dir que hem tingut la sort de compartir el magnetisme d’aquest home que la providència ens ha regalat, precisament ara, en aquest instant de feblesa humana i de pensament líquid.
Quan els ganivets tallen
José Ramon Bauzá té molts defectes. És, indubtablement, el president de la Comunitat que més urticària ha provocat a l’oposició i el que ha generat més dubtes, en vida, als seus mateixos. No és fàcil mantenir-se en el poder en els temps que corren.
Bauzá, l’antidepressiu
A dir dels portaveus del PP, amb José Ramon Bauzá hauríem sortit de l’estat de depressió en la qual hauria viscut el país a causa del pacte de govern de la legislatura anterior. Sabem que una part del país estava parcialment deprimida per tot el que passà durant el cicle 2007 i 2011, sobretot per tot el que es va saber durant aquells anys d’enfonsament de la confiança ciutadana.
Resistir és vèncer
Els diaris actuals continuen tenint lectors, fins i tot dBalears.cat. Entre els lectors d’aquest diari n’hi ha alguns que mostren la filassa amb les seves reaccions escrites, actituds que s’han d’entendre també en el marc dels debats i del joc de taulell polític actual. Alegra saber que els articles d’opinió d’aquest diari continuen estimulant el pensament d’aquesta terra, especialment entre el mallorquinisme i l’antiespanyolisme.
Provocadors o estimuladors professionals?
Acabam d’escriure aquest article un tretze del tretze i atès que em consider una mica supersticiós, em sent com amenaçat per una força incontrolable de la naturalesa.
Estam governats per la ignorància i el sectarisme?
En termes generals diríem que sí. Repetim. Sembla que si, sobretot si ens atenim a les manifestacions públiques. Un membre de la Comissió del VII Centenari de Ramon Llull, una xarxa integrada per gent assenyada i formada en la finezza vaticana, afirmava públicament que en una audiència pública un representant institucional havia manifestat que no volien que la commemoració de Ramon Llull tingués un aire reivindicatiu ni polític.
En Parot i na 'Porota'
Cada dia que passa tinc més dubtes i més interrogants sobre tot allò que envolta el poder i la seva propaganda. Hi ha massa indicadors que qüestionen el poder i posen en evidència l’escàs nivell de respecte pels drets i els deures de la ciutadania.
Crec en un sol país
Digau-li el nom que vulgueu. Els que més us agradi. Sense cap necessitat de castigar ningú ni anar contra ningú. Sense cap voluntat d’atemptar contra ningú ni contra res. Perdonau, però no me consider precisament ni n’Albert Pla ni n’Albert Boadella. M’he format en un oasi de pau, en un país pròsper, en un indret del món atractiu i fecund, en una comunitat humana que estim i amb la qual compartesc il·lusions i futur.
Servilisme, desigualtat i desunió
Quan servidor sent parlar d’autonomia des de Madrid se sent insultat, fins i tot en aquells casos en què ho fan sectors que es consideren oberts i progressistes.
Les normes s’han de complir i respectar
Només faltaria. Però no sé si sempre, de la mateixa manera i de forma servil. Que s’han de complir, sense matisos, ho ha manifestat gent grossa que viu professionalment de l’artesania de les normes.
El poble mai no perd
Els atles d’història recorden enfillols de guerres i de batalles, amb derrotes clamoroses en el camp de batalla, però recorden també, els manuals, que els pobles ben treballats i conscients de la seva dignitat mai no cauen definitivament derrotats.
- Com serà la nova plaça Major de Palma?
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- Impugnaran tres convocatòries de l'Ajuntament de Palma perquè vulneren els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants
- PP i Vox, en contra de reclamar un impuls formal davant el Parlament Europeu per a l'oficialitat del català
- Mònica Terribas participa en un debat a Campos sobre el periodisme d'investigació i 'El minuto heroico'