Pere Fullana
Guanyar la guerra, perdre la pau
Tony Judt afirmava el 2007, referint-se a les contradiccions del segle XX, que havia esdevingut un fenomen freqüent l’existència de països que guanyaren la guerra però ‘perderen la pau’. Països amb projectes polítics democràtics i amb un actiu que donava joc que no saberen administrar de forma correcta ni profitosa les oportunitats que els hi havia brindat la victòria.
#16S: vaga indefinida a l'educació
La llengua dels "seus" padrins
El president Bauzá confon les seves conviccions més o menys profundes amb el coneixement empíric; no destria les emocions personals i del seu entorn amb l’actiu que configura el magatzem de coneixement col·lectiu de la societat. En aquest sentit, l’exbatle de Marratxí no és una excepció, però confon els plànols i no se n’adona de què no és mateix ésser figueraler o ser un president elegit democràticament.
Olimpíada i independència
A Madrid no ho volen veure ni entendre. Hi ha una imatge de Madrid, carrinclona i casposa, una ciutat líquida feta a base de convocatòries dels mitjans de comunicació que entenen la capital com l’escenari d’un mapa imaginari que es correspondria amb l’estat que voldrien.
L’art de la guerra
Vivim, ens agradi o no, en un món que utilitza el llenguatge militar de forma convencional i rutinària. Pot ser fins i tot estaríem d'acord en un cert abús de terminologia bèl·lica en la vida quotidiana. Per constatar-ho és suficient seguir un encontre esportiu que se llegeix com una confrontació bèl·licaen la qual gairebé tots els moviments se narren en aquest sentit.
Armat d’utopia
Vull aprofitar aquesta diada de Sant Agustí per reiniciar el temps d’escriptura i de combat. Avui és un dia extraordinari per restaurar els bons propòsits. No és així únicament perquè som a tocar el ponent de les vacances, sinó perquè, tal com avui els felanitxers conscients ens recorden, no convé dormir.
La fe cura
Servidor no és analista ni especialista sobre els efectes de la fe, en qualsevol de les seves accepcions. L'església catòlica, per exemple, ha declarat enguany Any de la Fe, i potser és una de les poques institucions que considera positiu incidir i treballar tot allò que afecta l'univers de les conviccions i les pràctiques que donen sentit a la humanitat.
Canemàs
Visc a la casa pairal de "Canemàs", una petita casa de pagès que ma mare va heretar de son pare l'amo en Francesc Puigserver, de Canemàs (i no de Ca na Mas, com alguns suposen). Pot ser que tampoc no sigui exactament així, però servidor pensa que aquest nom s'adapta extraordinàriament a la seva idea i li va d'allò millor per començar una aventura nova.
També vivim d’emocions
Avui, més que en altres dies, reconeixem que vivim de l'energia que produeixen les nostres emocions i sentiments. Mai no m'ha agradat massa participar en actes d'acomiadament de cap casta. Dies com avui generalment els dedic a la hibernació, a la reclusió, a pensar i analitzar.
Per Fortuna
Per fortuna estan passant coses que ajuden a pensar i a conèixer les clavegueres del poder. Si consultau els mitjans escrits d'ahir, dissabte, hi constatareu una certa incomoditat en allò que fa referència...
Molts rius i pocs ponts
Per sort disposam d'una riquesa abundant de fonts i aqüífers d'energia humana, un actiu que es manifesta en mil detalls i en milers d'iniciatives que veim funcionar amb eficiència i èxit arreu del territori. La majoria d'aquestes, llastimosament, també posen de manifest una sobredimensió de l'individualisme i reflecteixen una certa incapacitat per treballar en equip i per construir realitats amb una certa projecció ciutadana.
Canvi de cicle?
En altres ocasions ens hem referit a la metàfora de l'esport per explicar alguns dels mecanismes dominants del poder actual. L'esport no ho explica tot, però permet reflexionar sobre algunes coses que tenen visibilitat i serveixen per entretenir i cremar llenya al foc.
Quedar per llavor
El passat divendres servidor assistí a una presentació vip-pagesa del llibre Varietats locals de les Illes Balears, d'Aina Socies Fiol. A banda de la intervenció magnífica de l'autora...
Ni honradesa ni lleialtat
Per higiene hom està fent l'exercici de no mitificar excessivament l'experiència viscuda en el nieró de Diari de Balears. Per aquest trajecte, com se suposa, necessitam memòria...
Campanades a mort
Diari de Balears conservarà bons records de la seva relació amb l'esport, més concretament de la seva vinculació emocional al futbol de les Balears. És clar que es tracta d'una relació difícil, al límit, com una mala amistat, com un amor desordenat.
Sense cultura
Quan només ens queden vuit oportunitats més per dir-hi la nostra, acabam d'assistir a la creació de l'octava meravella. El Govern de les Illes Balears ha prescindit de la Direcció General de Cultura...
Relleu
Servidor no pot obviar la greu crisi institucional que pateixen les Balears, des de fa temps. L'alliberament de les obligacions dels consellers Bosch, Gornés i Aguiló és una prova del desconcert que es viu a l'interior del govern, de la batalla existent en les cuines del PP i del desconhort que experimenta el país.
Disset anys
Avui Diari de Balears compleix disset anys. Al marge de les valoracions que cadascú pugui fer-ne, hi ha un fet objectiu al voltant d'aquesta experiència. És la primera d'un diari en paper en català a Mallorca i compta amb un recorregut que mereixerà una consideració en la història de la premsa mallorquina.
Una manifestació de llibres
Sant Jordi, per sort per als més pobres i més allunyats dels centres de poder, té octava i per això algunes localitats aprofiten la tradició del descans dominical per celebrar...
Els orígens de l’actualitat
Hem manllevat aquest títol al professor Ignacio Peiró, que s'inicià com a docent d'història en diversos instituts de Mallorca i actualment exerceix la docència a la Universitat de Saragossa...
Molt mal mul
A Mallorca, en parlar d'ases, someres i muls, ho solem fer per referir-nos a actituds i maneres que es caracteritzen per la grosseria. Tanmateix, no necessàriament ha de ser així, sobretot en parlar de muls i mules, bèsties imprescindibles en l'economia agrícola tradicional illenca. El bestiar formava part de l'ecosistema, però es tractava d'animals domèstics i eregats, en línies generals.
- Discriminació lingüística a l'aeroport de Palma: «Aquí se habla español, no catalán»
- Denuncien els atacs als drets lingüístics a l’Ajuntament de Palma i exigeixen que es restitueixi el català com a requisit a l’administració
- Tomeu Martí respon a les pressions i amenaces de Vox
- L’entrenador del Mallorca, Jagoba Arrasate, convida a participar a l’Acampallengua
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món