En Parot i na 'Porota'

Cada dia que passa tinc més dubtes i més interrogants sobre tot allò que envolta el poder i la seva propaganda. Hi ha massa indicadors que qüestionen el poder i posen en evidència l’escàs nivell de respecte pels drets i els deures de la ciutadania. Servidor està exhaurint la seva paciència a mesura que observa i analitza amb una certa cura les polítiques de seducció i d’excitació que els radicalismes polítics exerceixen sobre els sectors més fràgils i menys capacitats de la ciutadania. L’aparició d’una certa extrema dreta, endormiscada fins fa poc, fa una certa 'porota'. En fa quan actua de forma visceral en tot i per tot, i en fa molta especialment quan actua com un fibló social per acabar amb l’entaulat de la democràcia. Tot això de l’estat de dret se veu que no és tan consistent com imaginàvem. Es constata cada cop que els tribunals internacionals qüestionen comportaments totalitaris dels governs nacionals. Sabem que el Tribunal Suprem no representa exactament els valors de l’estat de dret, sinó que interpreta a vegades de forma sectària i en clau localista.

Tot això de la ‘Marca España’ que s’intenta potenciar des del centre no encaixa amb aquella idea d’Europa que socialcristians i socialdemòcrates imaginaren els anys cinquanta, amb la intenció de posicionar el continent europeu a l’avantguarda de les polítiques democràtiques en l'àmbit mundial. Hi ha molts espanyols que tenen un angle de visió molt esbiaixat de la política, talment com si Ibèria fos encara la reserva espiritual d’occident. Tanmateix ni ho era en el passat ni ho serà mai, sinó més aviat un país amb una tendència a reproduir els seus propis errors i a sentir-se orgullós del seu esperit reaccionari. No voler veure allò que veu el sentit comú de tot el món és un error freqüent entre certs sectors que se senten la guàrdia pretoriana dels principis i de les essències de l’Estat.

Si s’analitza amb cura la genealogia d’aquests sectors ben aviat hom se n’adona que s’hi amaga un fil de continuïtat que transita des de l’antiliberalisme més militant de segles passats fins al totalitarisme més fracassat del segle XX. Darrere una bona part del soroll mediàtic s’hi amaga un esperit terrorífic i victimista, una flaire d’intolerància regenerat en els aiguamolls de la crisi. El Tribunal d’Estrasburg s'ha pronunciat sense tremolar, amb una unanimitat evident i ha ridiculitzat, una vegada més, un estat que es pensava anar dret inculcant clarament els drets. Una vegada més la dreta sap tirar pel cap dret, però sense entendre l’esperit dels drets. Això li ve gros. Quina 'porota'!!

Pere Fullana, historiador