Llorenç Valverde
El lladre del Facebook
Ja era tard, al vespre, quan va arribar a ca seva, a un poble de Carolina del Sud. Ella es va començar a astorar quan va reparar que hi havia dos calaixos oberts i regirats a l'armari del garatge. Va entrar a la casa, a poc a poc, i va començar a veure, aquí i allà, signes evidents del que havia passat: hi havien entrat lladres...
Disculpi, senyor Turing
Segons la revista Time, Alan Turing és una de les cent persones més rellevants del segle XX. De ben segur que, si la llista és reduís a 50 o a 25 persones, Turing hi continuaria figurant, tant per les seves contribucions a les matemàtiques i a les ciències de la computació com, i molt especialment...
Quaranta anys d'Internet
Eguany, d'aquí a poques setmanes, Internet farà quaranta anys. Vull dir, farà quaranta anys des que es va mantenir la que és considerada com la primera connexió entre dos ordinadors de la que acabaria sent la xarxa Arpanet, antecessora immediata de la gran xarxa de xarxes. Internet és a punt de fer quaranta...
La dimensió moral
Els grecs consultaven a l'oracle de Delfos aquelles qüestions que consideraven inquietants. Cert és que, ateses les ambigüitats de moltes de les respostes, aquestes acabaven essent, pel cap baix, tan inquietants com les preguntes, però almanco...
Copyright i censura
Llegesc, entre divertit i astorat, més astorat que divertit, que als Estats Units hi ha metges que fan servir les renovades lleis de defensa(?) del copyright per a protegir-se de crítiques negatives que els puguin fer pacients seus descontents. La llei en qüestió és la Digital Millenium Copyright Ac...
Àrbitres i arbitrarietat
Si va a dir veritat, mai no he estat gaire "futboler", de fet, i com deia Nadal Batle, si no fos pel Barça, el futbol ni m'agradaria. Una de les raons són els àrbitres i -ja em perdonaran l'aparent redundància- l'arbitrarietat amb la qual poden arribar a fer la seva feina, fins convertir-se en figures...
Rebel·lió i intel·ligència (artificial)
Si hi ha un cosa que em molesta profundament del meu telèfon mòbil, un d'aquests dits "intel·ligents", és justament la "intel·ligència" que em demostra quan escric un text, tot intentant predir de quina paraula es tracta a partir de les primeres lletres introduïdes: no té gaire punteria...
La mesura de la felicitat (col·lectiva)
Cap a finals del segle dinou, l'economista Francis Edgeworth -fill d'un filòsof irlandès i d'una refugiada catalana a Londres- va idear una màquina per a mesurar la felicitat de les persones. La pensada d'Edgeworth, que és conegut per haver introduït per a...
El molí d'en Ploris
És un dels molts molins que envolten la ciutat, però no està entre aquells que coronen el turó que es comença a veure des del cim de la costa des Collet, a la carretera que va des de Portocolom a Felanitx. Hi ha un escut de marès, presidint la que devia ser l'entrada principal primigènia, que marca la data possible...
La Lluna i els senyors Gorsky
Demà farà quaranta anys que Neil Armstrong va dir allò de la passa petita per a un home, però immensa per a la humanitat, mentre baixava del mòdul lunar per ser el primer humà que trepitjava la Lluna. Jo vaig ser un dels milions de persones que, arreu del món, varen quedar davant la televisió...
Google i/o Microsoft
Fa una mesada que Microsoft va anunciar, amb bombo i platerets, que posava en marxa el seu nou cercador, de nom Bing, l'objectiu del qual sembla que no sigui d'altre que disputar el paper predominant que ara mateix té Google en aquest àmbit. Tot indica que es tracta d'un moviment...
L'electricitat i madò Coloma
L'Agència Internacional de l'Energia de l'OCDE acaba de fer públic un informe titulat Gadgets and Gigawatts. Policies for Energy Efficient Electronics, en el qual avisa que les estratègies de reducció del consum elèctric a les llars, especialment les polítiques per augmentar-ne l'eficiència, a través d'electrodomèstics...
Codis de barres
Divendres passat va fer 35 anys des que el primer producte amb codi de barres -un paquet de deu xiclets- va ser escanejat a la caixa d'un supermercat. Això passava a Troy, Ohio, i tant la caixera que ho va fer com el responsable de l'equip d'enginyers d'IBM que va liderar l'equip que va muntar el sistema encara són vius i han pogut contar les seves impressions al New York Times...
Estendre l'intel·lecte
"L'únic que vos puc dir és que no ho vaig fer per rebre homenatges com aquest". Se'l veia emocionat i el to emprat per dir aquestes simples paraules ho confirmaven. Als vuitanta i escaig anys, la seva mirada no ha perdut gens de força, clara i propera a la d'un nen encara encuriosit per tot allò que l'envolta i que va servir...
Sense estratègia
Amb poques hores de diferència acab de llegir un llibre que té un títol tan provocatiu com és La societat de la ignorància i escolt una interessant conferència que predica que la cosa no va d'ordinadors, sinó d'aprendre. Difícilment podia encarar-me a...
Sobredosi d'objectius
Vers el 1997 un estudi va posar de manifest que, els dies de pluja, a partir del migdia no hi havia manera de trobar un taxi a New York. Més enllà del previsible augment de la demanda per aquests dies i de l'habitual "sempre plou quan no hi ha escola", hi havia una raó clara que justificava...
La caixa del llegat digital
Na Julie ho va tenir ben clar: el primer que havia de fer era notificar-ho a tots els amics del pare. Va agafar l'agenda i va començar a telefonar sistemàticament a tots els que allà hi apareixien. Quan va acabar, però, es va adonar que n'hi havia molts que ella coneixia i no hi eren a l'agenda telefònica normal...
Sense solució
Una de les preocupacions més importants de les associades amb l'expansió de les tecnologies digitals és la protecció de la informació que és generada, emmagatzemada i transmesa amb el seu ajut. No debades la popularització d'aquestes tecnologies és deguda als esforços i inquietuds dels hackers...
Ordinadors, escoles, la Seu i ous
Poc més o menys a la mateixa hora que Zapatero anunciava, en el Parlament espanyol, que el proper curs dotarà amb un ordinador cada un dels escolars de cinquè de Primària d'escoles públiques i concertades, en un escenari força més modest Vicent Partal afirmava, en una conferència sobre la nova xarxa humana que les tecnologies...
Secrets i desordres
De moment, amb l’escriptura de l’Indo no hem tingut tanta sort com amb la jeroglífica egípcia. La trobada de la Pedra de Rosseta, devers l’any 1800, va ser la clau que va permetre desxifrar els secrets de l’escriptura jeroglífica, atès que contenia tres textos, un en grec, l’altre en escriptura domòtica i el tercer, en jeroglífica. Com que hom podia...
- Un ciutadà envia una carta a la consellera de Salut per a denunciar el tracte lingüístic rebut a l'hospital Verge de la Salut
- El ple del Consell de Mallorca vota en contra de la subvenció per a la Setmana del Llibre en català
- Concentració aquest dijous: «Contra la segregació i l’empobriment del saber, reivindicam una educació pública, de qualitat i en català»
- Sergio Rodríguez (Vox), desbocat al Parlament
- Quan començarà el curs escolar 2025/2026 a les Illes Balears?