Segons la revista Time, Alan Turing és una de les cent persones més rellevants del segle XX. De ben segur que, si la llista és reduís a 50 o a 25 persones, Turing hi continuaria figurant, tant per les seves contribucions a les matemàtiques i a les ciències de la computació com, i molt especialment, per mor de les seves decisives contribucions a la victòria aliada de la Segona Guerra Mundial, desxifrant el codi de les màquines Enigma emprat per l'exèrcit i la marina alemanys en les seves comunicacions.
Feina que també li va costar la vida, un cop acabada la guerra. El fet és que Turing era homosexual i, segons la moral i la llei de l'època, els valuosos coneixements que tenia Turing podien esdevenir un perill per a la seguretat nacional. La descoberta pública de l'orientació sexual de Turing va ser fruit de la seva pròpia innocència: sembla que havia lligat amb un jovençà de 19 anys, el qual va aprofitar la coneixença per assaltar la casa de Turing i, quan aquest va denunciar el robatori, la policia va descobrir la situació.
Va ser desproveït de les corresponents autoritzacions per seguir fent feina en criptografia, li va ser prohibit parlar-ne amb ningú, li va ser vedat el permís per entrar als Estats Units -s'havia doctorat a Princeton- i, el que és pitjor, va haver de triar entre anar a la presó o ser castrat químicament. Va triar la segona de les opcions i va seguir el "tractament", però no va poder resistir la pressió de tot plegat i, finalment va optar pel suïcidi, el 1952. Ho va fer d'una forma certament peculiar: va untar una poma amb un verí i la va mastegar, diuen que ho va fer així per poder deixar una excusa per la seva mare, la qual va argumentar que era molt descuidat amb els productes químics que manegava; però també hi ha alguna teoria que apunta cap a un assassinat a mans d'algun servei secret, justament per conjurar el perill que els seus coneixements anessin a parar a mans inoportunes, és a dir, espies de la Unió Soviètica. Sembla també que el logo d'Apple, una poma mossegada, és un homenatge a Turing.
En qualsevol cas i sens dubte, Turing va morir pels seus coneixements, incompatibles amb una orientació sexual condemnada per la moral del moment i de res no va servir els grans serveis fets a la seva pàtria, i de retruc, a la humanitat. Ben igual que Roma no pagava els traïdors, el govern del Regne Unit no havia rendit, fins divendres passat, el tribut i el reconeixement a la feina fidel feta per aquest gran matemàtic del segle XX. Dic fins divendres passat, més de seixanta anys desprès de la mort de Turing, perquè va ser just el dia en el qual un Gordon Brown en hores baixes va fer públic un comunicat a la web oficial del primer ministre, en el qual, a més d'admetre que Turing havia estat tractat de forma "terrible" per les autoritats britàniques, demanava excuses de forma oficial per tot plegat. S'ha de dir que, per exemple, al Vaticà li va costar més de quatre-cents anys fer el mateix amb Galileu i encara ho va fer amb algun emperò.
Tanmateix, les excuses de Brown no vénen de mottu propio, sinó que són la resposta a una campanya de recollida de signatures que ha fet servir la mateixa web del primer ministre i que en poques setmanes ha aconseguit milers d'adhesions.
De tota manera, els estudiants d'informàtica i d'altres disciplines toquen haver sentit parlar de les màquines i del Test de Turing i toquen saber que els ordinadors actuals només poden resoldre els mateixos algorismes que una màquina de Turing, un dispositiu teòric que és capaç de llegir i escriure tirallongues de zeros i uns, i que permeten plantejar, d'una forma simple, alguns dels problemes més importants de les ciències de la computació. Per la seva banda, el Test de Turing està vinculat a la Intel·ligència Artificial i descriu una prova -també simple- per determinar si un programa d'ordinador és "intel·ligent" o no.
De fet hi ha un concurs anual al qual es presenten programes que tenen per objectiu superar el Test de Turing i encara no n'hi ha cap que ho hagi aconseguit. Per sort, el reconeixement entre la comunitat científica és universal i de fet, l'Association for Computing Machinery, l'associació més important que agrupa informàtics de tot el món, té instaurats el premis Turing, considerats com els premis Nobel de la informàtica. Amb tot, eren més que necessàries aquestes excuses -tardanes, molt tardanes- del primer ministre britànic, que per ventura ja no serviran a Turing, però sí poden servir com punt de reflexió sobre el que hauria pogut aportar Turing si, per comptes de perseguir-lo fins a la mort a quaranta-un anys, l'haguessin deixat seguir amb la seva feina. I com Turing, totes les víctimes de la intolerància i de la intransigència, morals o no.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ja ho veus, Llorenç: deu ser cert allò que ningú no t'escolta (llegeix) fins que t'equivoques ;-( Pere
de mottu propio, NO. Motu proprio.
Crec que només fa 57 anys.