Guillem Frontera
Privatització i obres de misericòrdia
Ara es parla de la possibilitat que l’Ajuntament de Palma privatitzi, potser només en part, l’empresa funerària municipal. Les privatitzacions se solen dur a terme amb l’argument que la gestió privada és més àgil i, a la llarga, més eficaç que la de l’empresa pública. I, com que no som capaços de gestionar la força de treball del funcionariat, optam per la privatització.
Antich i els Nadal
Entre la família dels Nadal de Manacor i el II Govern de Progrés hi ha hagut malentesos des del principi. La sortida de Miquel Àngel Nadal d’IB3 no era la que es mereix un personatge de la seva alçada. Va ser percebuda com una agressió, com si se li volgués dir que se n’anàs amb els seus. Els "seus" haurien estat, possiblement...
Bush i medi ambient
Quan els veus reunits i somrients, amb la lluminositat epidèrmica de qui sap a recer de la misèria i la pobresa, els més poderosos del món, el club del G8, saps que, per aquesta via, has d’abandonar tota esperança. L’esperança i les expectatives les hem de crear des de baix, des de la mateixa realitat, perquè els del G8, per més que cada any tenguin la pell...
Voler i saber comptar
Hi ha una Mallorca que s’ha anat formant durant anys i que, a pesar de ser en part Mallorca de segona i de tercera generació, viu deliberadament desvinculada –sovint hostil– de tot allò que puguin ser trets específics de la societat illenca prèvia al seu establiment. Aquesta desvinculació –o aquesta hostilitat– la percebem nosaltres...
Tantes maneres de dir aquestes coses
El diari francès Libération publicava dies enrere un treballet titulat "Breu història de la fel·lació", que resultava altament instructiu. Bé, aquestes coses resulten instructives quan ja no te toquen de prop i les pots contemplar amb un assossec resignat. En tot cas, diria que servidor sempre...
Les profecies de Pau Riba
Pau Riba és autor d’una sèrie de cançons que, si he de parlar per servidor, ens han obert nous espais a l’emoció, a l’humor i a la crítica –sovint, a les tres coses alhora. Si un músic deixa una dotzena de cançons que ens han commogut, ja ha fet més per la humanitat que molts de polítics, religiosos, periodistes, empresaris o navegants en tota casta de líquids.
El recorregut del monstre
El fet que el premi Nobel de la Pau i primer ministre de Sud-àfrica (1994-1999) Nelson Mandela i, per extensió, els membres del seu partit, el Congrés Nacional Africà, hagin figurat fins ara a una de les llistes nord-americanes de terroristes, no deixa gaires dubtes sobre la política internacional de l’Administració Bush.
La reivindicació de Jaume Matas
Se sap que, de cara al congrés del PP regional, hi va haver una proposta de reprovació de Jaume Matas per com aquest home havia abandonat el partit en circumstàncies en què hi ha una altra classe d’homes que no ho haurien fet –així s’entén, supòs. Vaig llegir-ho en aquest mateix diari, i vaig pensar...
Xavi
La selecció espanyola és rebuda amb onades de fervor quan torna d’alliberar Jerusalem. La cristiandat aixeca un clamor que s’empuja al cel des de la plaça Colón, de Madrid. Les flamarades de patriotisme han calat foc a tot el territori de l’Estat, a la política i a la cultura, a les televisions, als cafès, a les llars, i allò que havia de ser una competició esportiva
Els noms i les coses
No és pertinent que t’anomenin els externs. Tens dret al teu nom i al nom del teu país, tens dret als topònims com a elements sensibles de continuïtat: no és un problema de nostàlgia, és una qüestió de supervivència. Quan et prenen el nom, et deixen indefens davant els depredadors. Et veuen dèbil i es consuma la tragèdia, com en un documental de La 2.
Pressuposts metropolitans
Els dos partits majoritaris juguen al joc pervers de succeir-se en la crítica al govern central pel maltracte que en rebem els illencs. Per a tots dos partits, la culpa del magre finançament de què som víctimes és de l’altre, però mai no ens treuen la impressió que són dos boxejadors exercitant-se al gimnàs, evitant curosament de fer-se gaire mal...
Ni cuina ni país
Que mengem flaó si volem fer país, ens aconsellava/advertia ahir Victorí Planells en un escrit a dB, on deia amb ironia les coses més serioses. A partir de la negació inicial de la cuina balear i l’afirmació de les diferents cuines illenques, ens conduïa a una reflexió més àmplia...
PP, UM, PSM (i Jules Verne)
La branca més oficialista del PP balear es creu legitimada per a pensar en futures enteses amb UM i el PSM. Per què? Perquè Mariano Rajoy condueix la guarda al centre. És clar, si tu estàs en el centre, s’estableix un punt d’equidistàncies que, en mans d’un bon alquimista, podria donar fruits sorprenents.
La Seu plena d'ous
Ja podem estar contents, som la comunitat que ha experimentat un augment percentual de la població més alt de tot l’Estat. Lectura positiva: una societat dinàmica i amb bones perspectives, estimula el creixement demogràfic.
Un PSOE sense socialisme
No sembla que per memòria històrica entenguem el mateix tots els pobles, totes les nacions ni tots els continents. La dreta espanyola es nega a mirar enrere, perquè pensa que aquesta operació tan sols estimularia els ànims de revenja. Per què ho deu pensar? Però, si volem mirar encara més enrere per enllaçar amb la idea d’un gran imperi, aleshores José María Aznar es posa al davant de la croada i està disposat a reivindicar la memòria històrica fins abans de la islamització de la península i Balears.
Les coses petites i el renou
Hi va haver un temps en què les primeres onades d’aire càlid duien aromes d’alga, de salina, de iode. L’anunci de l’estiu es repartia entre unes setmanes abans i després de Sant Joan, i fins i tot a la ciutat de Palma, l’atmosfera se saturava d’un punt d’alegria que les vacances escolars confirmarien aviat. Arribava l’estiu, les nits eren antigues...
Mallorca és Foramallorca
Es tracta d’un centre de treball dependent del Govern de les Illes Balears. Ell hi acudeix cada dia, puntualment, i procura fer la feina ben feta, a més de contribuir a la millora de l’ambient de treball, perquè sap que aquest ambient és un element irrenunciable de qualitat de vida.
L'autonomia, reduïda
El creixement econòmic és un procés d’obscura complexitat. La gent de cada dia tendim a creure que tot està en mans d’experts, que sens dubte sabran harmonitzar els aspectes que s’han de manejar perquè el creixement sigui beneficiós per a tota la societat. De vegades, però, no podem evitar la sospita que el concepte de creixement s’ha restringit a unes determinades àrees de la vida econòmica i que, per entendre’ns, en lloc de crear riquesa crea rics –que no és ben bé el mateix.
El PP i les modalitats d'incordi
Algú té notícia certa de quin rumb pensa seguir el PP en el Parlament en matèria lingüística? Dies enrere va instar el Govern a traduir els llibres de text a les modalitats balears, iniciativa que no pot respondre, realment, més que a la voluntat de fer-se present ni que sigui minant les vies cap a la normalitat de la vida parlamentària i política del país.
Tots volem que no hagi passat res
El molt honorable president dels Govern de les Illes Balears, don Francesc Antich, ha projectat cap a la comunitat el seu pensament sobre la "crisi" lingüística amb Air Berlin, i ho ha fet amb una eficàcia admirable: de les seves paraules, qualsevol persona haurà pogut deduir que, per al president, no ha passat res.
- S’ha mort el papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El PSOE Palma acusa el batle, Jaime Martínez, de «menysprear el català»