Guillem Frontera
Els noms d'aquells en qui tots pensam
El rosari d’interrogatoris i detencions de persones amb relació a afers de corrupció durant la legislatura passada ha dibuixat en la imaginació popular la possibilitat que la Justícia pugui arribar, finalment, a encerclar els que popularment es consideren els veritables responsables de tot plegat. En capítols...
Una oposició greument handicapada
En la història de la democràcia en aquest país, per manca d’autoexigència dels opositors i pel desinterès general per les coses de la política, la societat no ha arribat a capir la importància de l’oposició, tant pel que fa a la seva actuació conjuntural com pel seu rol estructural...
Urbanitzar les escorrenties
Província de Jaén. Els núvols hi han vessat riuades d’efectes demolidors. Els telediaris et mostren imatges espantoses, la fúria de l’aigua s’ha concentrat en una barriada de gent humil –la gent humil és la més exposada a tot l’inventari de desgràcies que assetgen l’espècie...
Colombians xenòfobs
Aquestes coses només passen on poden passar. No em fa feliç haver pronosticat per escrit que hauríem de témer onades d’immigrants xenòfobs. Una associació de colombians ha triat la via de la ultradreta espanyola per integrar-se a Mallorca, i el primer que exigeixen...
Presència simbòlica del president Antich
Durant aquests dos mesos, el president de les Illes Balears, Francesc Antich, diríeu que ha fet molta de feina, i segurament tendríeu raó. És feina d’un president representar amb dignitat la institució en actes rellevants, siguin de condol, de suport o de reconeixement.
Andorra declara la independència de Catalunya
El govern d’Andorra acaba de declarar la independència de Catalunya i ha començat a redactar un conjunt de normes destinades a facilitar l’adhesió de les Balears i del País Valencià al nou estat. Es crearia, així, o bé un estat únic dels Països Catalans, o bé una federació d’estats amb un notable grau d’autonomia i, alhora, amb garanties de cohesió.
Les veus d'ahir
Fins fa poc era director del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco, i, des de la perspectiva que li oferia aquest observatori, Rick Smeets ens avisa de la pèrdua de patrimoni per defecte de les vies de transmissió intergeneracional. Una de les causes determinants és la manca de comunicació creixent entre els nins i els majors...
Llibertat d'expressió
No són extraterrestres, però si algun dia n’arriben és ben segur que hi congeniaran a primer cop d’ull. Tenen tan poc a veure amb les realitats del nostre planeta, que no sabem molt bé què hi fan, per què no desapareixen en un univers fet a mida per a la buidor còsmica que els agombola com una placenta. I és ben curiós que, malgrat el seu...
Contra el creixement
Si com a país ens escau un adjectiu, possiblement és el d’esquizofrènic. Arribaria a aquest diagnòstic qualsevol observador extern que pretengués entendre el país a partir de l’opinió que en tenim els mateixos indígenes i de les voluntats que congrega. Hi detectaria aviat uns trastorns de personalitat de contundència irrecusable.
A favor dels aborígens
Ni en el context del bilingüisme segons José María Rodríguez es podria explicar la malignitat que entranya l’emissió per part d’IB3 d’una espècie de documental sobre la presència del tauró blanc a les nostres aigües. I no perquè la insistència en la relativa normalitat d’aquest veïnatge pugui alterar els qui vetllen pel turisme a Mallorca...
Quina Mallorca volem... qui?
El GOB continua cercant les dreceres que el tornin al bon camí. Després de la Gran Omissió de Son Espases, l’associació que més coses positives ha aportat a la defensa del territori en el nostre país, amb molt d’avantatge sobre qualsevol altra, sembla decidida a restaurar la pròpia identitat. De cara...
Paraules per a Mariuccia
Un llibre commovedor per aquests darrers dies d’agost: El mar no baña Nápoles, d’Anna Maria Ortese. Els convictes del vici solitari de la lectura tendran un primer indici de la conveniència de llegir-lo en saber que du el segell de l’editorial Minúscula, un catàleg que introdueix en el mercat en llengua espanyola un parell de continents de la cultura que havien estat tradicionalment desassistits.
Tenim una màfia? Depèn
Corrupció? Corrupció generalitzada? Procediment habitual en el tractament dels recursos públics? Una filosofia política, una manera de governar? Allò que es descarta és que es tracti d’una desgraciada acumulació de casos particulars. La temptació semàntica consisteix a anomenar-ho, tot plegat, màfia. S’ha vessat...
De qui és la cultura
Potser per una manca de precisió, unes paraules que servidor vaig escriure en un article ("Lenta asfíxia de l’esquerra") permeteren a l’amable lector "jac" (dBalears.com) interpretar que l’esquerra tenia, al meu parer, la cultura com a patrimoni exclusiu. No, no ho volia dir, i em sap greu haver...
Lenta asfíxia de l'esquerra
D’aquest país nostre diuen que ho té tot, però igualment fals seria dir que li manca de tot. Servidor. Però segons cap a on miris, aquesta mancança total apareix en l’horitzó com una possibilitat no gens desestimable. De dreta a esquerra o viceversa, la política regional presenta uns dèficits invasius que tendeixen a esdevenir endemismes.
Cultura d'estiu i cultura
Hi ha coses que et diuen, per via indirecta però terminantment, que el món acumula tones i tones de detritus d’intel·ligència humana en procés irreversible de putrefacció. Un ciutadà, servidor en aquest cas, obre la finestreta per guaitar a un diari determinat, i es troba amb un titular com aquest: "Julio Iglesias...
Més per amagar
Des del 1992, l’Església catòlica dels EUA ha hagut de pagar 1.342 milions d’euros a víctimes d’abusos sexuals comesos per sacerdots, en la majoria dels casos contra infants. Això no vol dir, ni prop fer-s’hi, que tots els casos s’hagin denunciat. Potser no s’arriba ni a un percentatge significatiu del que ha succeït en realitat. No ho sabrem mai.
Casos aïllats o metodologia?
Després de l’afer "turisme jove", quins altres afers vendran a confirmar la sensació general que és una temeritat posar el govern en mans del Partit Popular? Ja són massa coses com per reduir-les a anècdotes, a casos particulars imprevisibles, contra els quals el partit no podia fer res per manca d’indicis...
Indicis de barbàrie
El poblet no toca tenir problemes de convivència, de renous, de saturació. Tothom s’hi coneixia fins fa poc. En certa manera, la gent del poble continua coneixent-se, passa que n’ha arribada de fora entre la qual, com en tot, hi ha de tot. Però allò que en diríem nucli inicial és controlable, el forma la gent que et diu bon dia quan els dius bon dia.
Maria Antònia Munar i Nadal
Les formacions polítiques molt marcades pels seus líders tenen alguns problemes a l’hora del recanvi. Maria Antònia Munar ha estat una líder que caracteritzà Unió Mallorquina amb la seva personalitat: pel que tenia de bo, de regular i d’allò altre. Tot el partit girava entorn d’aquesta personalitat, traduïa al llenguatge...
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions