Guillem Frontera
On són els guanys d'antany
Cap art –entès com ofici– no deu haver progressat tant en aquests darrers anys com el d’obviar preguntes essencials sobre qüestions bàsiques. Per poc que pensis en el món i en les coses de la vida, ets presa de gran perplexitat en detectar els buits que es formen en els elements de reflexió sobre allò que més importa en un moment determinat.
Air Berlin i el Govern de les Illes Balears
A la crònica d’Europa Press que ahir vaig poder llegir a dbalears.cat, Air Berlin anunciava accions legals contra Joan Puig davant la UE. Com se sap, Joan Puig havia prèviament adjuntat, en el seu blog, l’esvàstica a la marca de la companyia d’aviació. Air Berlin s’havia sentit insultada...
Dia mundial del medi ambient a la mallorquina
Una desfilada de moda per celebrar el dia mundial del medi ambient seria com una degustació d’aliments naturals per celebrar el dia mundial contra la fam en el món.
Joachim Hunold, persona non grata
No és la primera vegada que un empresari alemany entra en aquest país com un elefant en una cristalleria. Sembla que la dependència innegable de la nostra economia respecte del turisme alemany els ha menat a confondre alguns conceptes, el primer dels quals seria, lamentablement, el de sobirania nacional: no entesa com un objectiu d’una part de la nostra gent, sinó com una situació de fet que defineix l’Estat espanyol.
Audrey Hepburn (i Mel Ferrer)
Ara que són morts tots dos, puc donar testimoni de la meva rebel·lió adolescent davant un fet pel qual em sentia humiliat: el matrimoni d’Audrey Hepburn amb Mel Ferrer. Ell, natural de Puerto Rico, ves a saber quins avantpassats tenia, per ventura mallorquins, o valencians, catalans tal volta, ves a saber.
Por de volar
Hi ha escrits magnífics sobre els mecanismes de mobilització social. Els pensadors, els estudiosos dels comportaments de les societats s’han sentit particularment atrets pel funcionament d’aquests mecanismes. Però, com que, tanmateix, al final de tot hi ha la matèria humana, qualsevol hipòtesi du de sèrie alguns elements incontrolables.
Refundar IB3
Fa la impressió que el país no ha avaluat la importància de tenir una televisió autonòmica. Altrament, no s’entendria com se li permet abdicar de les funcions d’un mitjà de comunicació públic i entrar en una guerra d’audiències que, ara per ara, es lliura en el territori de la degradació més abjecta del mitjà i de l’embrutiment de l’audiència.
Hora de mirar-nos a la cara
Hi ha un cert temor a l’esclat de la qüestió de la llengua a l’interior del PP. Les conseqüències poden ser nefastes a curt termini, però no hi ha res més saludable, a la llarga, que la veritat.
El nostre pa de cada dia
La pagesia imprimeix caràcter. Més enllà d’on et meni la vida, per més que t’insereixis en els laberints dels entrellats urbans, hi ha una cultura que no deixa mai d’intervenir en la visió que et facis de les coses. Deu ser per això que servidor em sent agreujat en veure com, en terrenys productius...
El preu just
Posem que siguis diputat pel PP: com pots fer oposició al govern de Zapatero al Congrés dels Diputats, si tens el partit batent-se en una performance antropòfaga? D’on treus autoritat moral per qüestionar les polítiques alienes? Consemblantment, hi ha tantes persones del PP al Parlament de les Illes Balears que es desautoritzaren inapel·lablement durant el mandat anterior...
La corrupció i l'estadística
Ja hem conegut les primeres condemnes de presó i encara surten esvorancs quan els actuals governants revisen la comptabilitat de l’anterior legislatura –d’aquesta operació higiènica, Miquel Ramis en deia, l’altre dia, afany de revenja. L’estadística de la corrupció a la nostra comunitat detecta una especial concentració en el redol del PP.
Rouco, Cañizares i la mort de Déu
Com es fa per certificar la defunció de Déu? Quin facultatiu ha d’estampar la seva signatura? O, si l’ha d’aprovar el Parlament, basta una majoria simple? No poques preguntes sorgides arran de declaracions dels elements més problemàtics i extremistes de la nostra societat ens fan naufragar en la perplexitat.
Salvem Son Bosc i Son Real. I la Real
Amb tantes associacions, acadèmies, facultats i fundacions com tocarien sentir-se involucrades en el passat, present i futur de Son Espases, la quasi total soledat d’Aina Calafat, portaveu del moviment Salvem la Real, ens defineix com una societat incapaç de dur fins a l’enfront una campanya per una causa justa.
On és la unitat de la dreta
Dos dels grans mites de la dreta espanyola s’esbuquen estrepitosament a la vista de tothom. El primer s’ha construït entorn del supòsit que els governs de dreta són emprenedors impetuosos i bon gestors. A la nostra comunitat, el mite de l’eficàcia "popular" ha fallat des dels fonaments.
El centre no cau per la dreta
En el decurs de la passada legislatura, un home del PP, el senyor Miquel Ramis, va encarnar amb convicció i eficàcia la línia dura del seu partit. Lamentàrem moltes vegades la descomposició pública del que havíem cregut un esperit dialogant, representant d’un cert conservadorisme mallorquí indicat per a constituir el nucli d’una dreta...
Mbalax, simplificació i ketchup
Baobab és el nom d’una orquestra senegalesa amb una història de dissolucions i represes. És bastant coneguda entre el públic europeu que va en cerca de sons "nous", sorgits en el marc de cultures etiquetades d’exòtiques pels mitjans de comunicació occidentals. La novetat que cerca aquest públic és novetat en el sentit que el descobriment d’Amèrica seria descobriment.
Cincinnat a l'aguait
El dictador Augusto Pinochet i José María Aznar coincidiren a mencionar, en el moment de la seva retirada de la primera línia política, el patrici i dictador romà Luci Quint Cincinnat. Aquest personatge, que va viure entre el 519 i, aproximadament, el 440 aC, ha passat a la història com a model de polític que deixa el poder quan no és necessari el seu comandament, es retira als negocis particulars...
Bellesa i dignitat
El polonès Krystian Zimerman, un dels grans pianistes dels nostre temps, té en un lloc preferent del seu repertori el concert per a piano i orquestra número 2 de Sergej Rakhmaninov. Aquesta predilecció el situaria, per a molts, en una zona de transició de l’exquisidesa al kitsch.
Echar se escribe sin hache
Durant potser més d'un decenni, entre els anys 60 i 70 del segle passat, Jesús Cor, un home entranyable, foraster, devia ser el periodista més llegit de les nostres illes. S'encarregava de la crònica dita negra del diari Baleares. Servidor li tenia molta d'estima i em creia correspost.
- S’ha mort el papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El PSOE Palma acusa el batle, Jaime Martínez, de «menysprear el català»