On la veu és blava és el títol dels disc amb el qual Victorí Planells obsequiarà dimarts que ve, dia 24, els subscriptors de dBalears. A més, Planells serà al Club del Subscriptor de 18 a 19.30 hores per signar-ne exemplars a aquells que ho desitgin. "Amb Uc ara tenim dificultats per trobar-nos i assajar, i així vaig decidir anar fent cançons pel meu compte sobre poetes eivissencs", explica Planells, qui ha decidit regalar "tres anys de feina" perquè no li "agrada aquest món" i està "cansat de la moguda amb les discogràfiques".
"Al disc hi ha un grup de poetes significatius, i crec que és una bona aportació a la divulgació de la poesia eivissenca", assenyala Planells. Guillem Frontera ha estat un dels impulsors d'aquest projecte, que ha estat possible gràcies al finançament de l'Institut d'Estudis Baleàrics i l'Obra Cultural Balear.
El músic eivissenc considera que, malgrat que ell ha estat l'encarregat de posar-hi la música, "el més important del disc són els poetes". "Marià Villangómez és autor del gruix dels poemes que hi ha al CD. L'he musicat en moltes ocasions. Va ser una persona que em deixà entrar i sortir de la seva poesia amb la meva música cada vegada que ho vaig voler", explica Planells. A On la veu és blava també hi ha un poema de Pep Marí. A més, Marí és "l'autor del grafisme de la portada".
No hi falta Roqueta, sa meua roca, de Joan Gamisans. "Ell fou el primer director de la banda municipal, una institució a la qual jo estic molt vinculat, perquè el meu padrí en va ser director molts anys, i el meu pare en fou subdirector". Planells fa una versió actualitzada d'aquest tema, amb "tocs jazzístics". "L'he volguda fer més mengívola per a les generacions actuals".
Una altra part important és la dedicada als poetes eivissencs del segle XI. Al-Sabini i Al-Attar serveixen per recordar el passat àrab d'Eivissa. "La seva poesia està traduïda aquí al català. Es tracta d'uns versos excel·lents". Com no podia ser d'una altra manera, la influència d'Uc també s'hi deixa notar. Per comprovar-ho basta escoltar Sa llibertat. "És una cançó que suposa una ruptura amb les estructures socials, que mostra inconformisme i indignació". Planells sap que la situació no acompanya. "Si mai no havíem estat ‘normals' amb la nostra llengua, la situació ha arribat ara a un extrem penós. Però aquí hi ha un poble que no es resigna".
