David Segarra (València, 1976) és un periodista i documentalista valencià que ha dedicat part de la seva carrera a l'estudi de la memòria, la cultura i la resistència al País Valencià. També ha visitat Palestina en diverses ocasions a partir de les quals ha dirigit documentals i ha publicat el llibre 'Viure, morir i nàixer a Gaza'. Aquest dijous dia 22 farà una xerrada sobre aquest tema a Palma, i, dia 23, a Manacor. Aquest dimecres Ona Mediterrània ha tengut l'oportunitat d'entrevistar-lo.
P: Seràs a Mallorca dijous i divendres per a parlar de Palestina i Gaza, que és un territori que coneixes molt bé perquè hi has dedicat bona part de la teva carrera periodística. Podries explicar breument com està ara mateix la situació?
R: Estem vivint un genocidi sense precedents; i el món de l'educació i la cultura també està essent atacat com mai s'havia vist abans. L'exèrcit israelià ha assassinat 168 periodistes, una xifra que suposa l'atac a la premsa més brutal de la història. A més, cal remarcar que totes les universitats de Gaza han estat bombardejades i que, malgrat que pugui semblar sorprenent, la societat palestina és una de les societats més formades del món àrab, i el seu nivell d'alfabetització dels joves és del 97,7%. i el 62% de les persones que estudien són dones. Un poble culte és més difícil d'ocupar, perquè un poble que coneix la seva història i els seus drets sap millor com arribar-hi, i la gran lliçó de Palestina a la humanitat és l'autoorganització col·lectiva.
P: Coneixes molt bé Gaza i Palestina. És una societat més propera a la nostra del que ens imaginam?
R: Com deia Lluís Llach, la Mediterrània ens uneix, però no només geogràficament, sinó també per qüestions històriques i culturals. Els fenicis que van arribar fa tres mil·lennis a la península Ibèrica eren pobles cananeus, de Canaan, que actualment es troba a Palestina. Els cartaginesos i els fenicis ens van portar el primer alfabet de la història, que havia estat creat a Palestina, o l'oli d'oliva. Palestina, igual que nosaltres, fou una província romana.
P: Totes aquestes connexions les desenvoluparàs a les xerrades de Palma i Manacor, i també parlaràs dels valors anticolonials del poble palestí. Quins són?
R: La resistència anticolonial és un terme que sona modern, però és una lluita contínua de l'ésser humà, dels pobles, contra els invasors. La resistència del poble palestí ve del coneixement i la raó, però també des d'un estudi de la història pròpia i de la humanitat. Els palestins tenen exemples de processos colonials molt propers, com Vietnam, que es va enfrontar a l'Imperi anglès, francès i als Estats Units i va sobreviure. A Algèria es va enfrontar a l'Imperi francès just després de l'Holocaust i es va crear una república independent. A Sud Àfrica, després de segles de colonialisme britànic, la població nativa va aconseguir derrotar els colonialistes i crear una república lliure sud-africana.
P: Penses que els mitjans de comunicació estan donant una cobertura adequada als fets i que les mobilitzacions socials a escala mundial són proporcionals a les circumstàncies?
R: Cal tenir en compte que el món no és només Europa i Estats Units. Ho dic perquè Israel és directament un projecte de la Unió Europea, un país europeu i aliat a Àsia. D'altra banda, els grans aliats d'Israel al món són els EUA, Alemanya i Anglaterra, i el contrast entre el suport institucional i el rebuig que té per part de la societat és cada vegada més evident. L'opinió pública és una peça fonamental per a la descolonització, tal com ho va ser als processos de Sud Àfrica i Vietnam.
