Els equips de salvament que intenten en va rescatar la tripulació del submarí nuclear rus Kursk no captaren ahir cap senyal de vida procedent del submergible. Mentrestant a Moscou es demanava oficialment assistència al Regne Unit i a Noruega. «No s'ha de pensar que ha ocorregut el pitjor», declarà el viceprimer ministre rus, Ilia Klebanov, encarregat del tema, qui considerà que el silenci del Kursk podria deure's al debilitament per falta d'oxigen dels 118 homes de la tripulació del submarí encallat des de dissabte passat a 108 metres de profunditat a la mar de Barentsz.
Una font esmentada per l'agència Interfax a l'Estat Major de la Flota del Nord va afirmar que els cops donats contra el casc pels mariners eren de cada vegada més dèbils i esporàdics», abans de cessar. «La qual cosa ens du a témer el pitjor», va afegir. El comandant en cap de la Marina russa, l'almirall Vladimir Kuroyedov, explicà del seu costat que les reserves d'oxigen a bord «haurien de bastar fins el 25 d'agost». Però afegí que la supervivència de la tripulació depèn de les condicions en què ha quedat la nau després de l'atemptat.
Ahir, després de quasi 24 hores d'esforços incessants, els artefactes de salvament de la Marina russa no havien aconseguit acostar-se a una enclusa de sortida del submarí, a causa dels forts corrents i a la falta de visibilitat. El viceministre d'Afers Exteriors rus, Alexandre Adeyev, anuncià ahir que Moscou dirigí oficialment al Regne Unit i a Noruega una sol·licitud d'assistència per participar en el salvament dels marins del Kursk.
Londres confirmà que havia rebut la demanada d'ajut. Anteriorment els britànics proposaren enviar al lloc un minisubmarí de salvament de tipus LR5, capaç de transportar 16 persones a la vegada. El submergible va ser conduït a Trodheim, a Noruega, per acostar-se al lloc on es realitzarà la intervenció. Segons el Ministeri britànic de Defensa, l'LR5, enviat amb un equip d'especialistes, està dissenyat per realitzar el tipus d'operacions de salvament que reclama actualment el Kursk.
