La Plataforma per la Llengua ha intervengut aquest dimecres, 15 de gener, al Parlament de Catalunya per tal de denunciar la situació d'emergència lingüística que pateix el català i per a reclamar als polítics cinc compromisos amb la llengua. Òscar Escuder, president de l'entitat, ha demanat, en primer lloc, més mecanismes per garantir els drets lingüístics i que les institucions compleixin i facin complir les lleis que protegeixen el català. També ha demanat reforçar els espais de socialització en la nostra llengua, augmentar l'audiovisual en català, repensar el model educatiu i promoure una identitat col·lectiva explícitament oberta i basada en la llengua.
El president de l'entitat ho ha exigit en una compareixença a la Comissió de Política Lingüística del Parlament de Catalunya en què també ha analitzat els principals reptes que té el català i ha exposat casos de discriminacions lingüístiques en els àmbits sanitaris, educatius, laborals i policials.
«El català sembla mantenir encara avui la transmissió intergeneracional i encara atrau nous parlants. Les xifres absolutes de parlants habituals s'han mantingut estables», ha explicat Escuder. Tanmateix, «la davallada percentual en l'ús de la llengua genera preocupació pel que fa al futur», ha matisat, «i hi ha indicis de retrocés en les generacions més joves». Per això, per a Escuder, encara ens trobem en un estat d'emergència lingüística».
Segons una enquesta del Síndic de Greuges, el 59,0 % dels estudiants de Primària fan servir el català en la vida quotidiana mentre que a Secundària ho fan el 51,2 %. En canvi, el castellà passa d'un 68,1 % a Primària a un 77,0 % a Secundària. Els més bilingües són els que parlen català a casa: els catalanoparlants inicials que declaren que són bilingües habituals són un 35,7 %, mentre que els castellanoparlants inicials que diuen el mateix només són el 19,3 %.
