algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 16°
24°

Un 9 d'Octubre de lluita per la llengua, el territori i els mitjans de comunicació públics

235367

La Comissió 9 d’Octubre, plataforma unitària que aplega entitats, sindicats i partits, i que coordina Acció Cultural del País Valencià (ACPV) organitza la manifestació unitària d'aquest 9 d’Octubre, Diada del País Valencià, amb el lema 'Som País, parlem valencià'.

El cartell d’enguany reivindica la defensa de la llengua, el territori i la llibertat en un moment de gran transcendència política. Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural i portaveu de la Comissió 9 d’Octubre, ha subratllat la importància d’aquesta convocatòria en un context marcat per les contínues tensions amb l’Estat espanyol sobre el finançament autonòmic, la manca de compromís amb els drets lingüístics per part de l’actual Consell de la Generalitat Valenciana, la censura a revistes, escriptors, artistes i músics, i a qui empra un terme vàlid i estatutari com és País Valencià. Així mateix, s’ha remarcat que, malgrat les promeses polítiques, el País Valencià continua en una situació de desigualtat estructural que afecta directament àmbits fonamentals com l’educació i la cultura.

«El lema d’enguany és un crit digne i ferm per un poble que vol viure plenament en valencià, que es respecte la seua terra i que s’aturen les polítiques de destrucció mediambiental i d’exhauriment de recursos, amb una turistificació desbocada», ha afirmat Anna Oliver i Borràs, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià. A més a més, ha afegit que la manifestació no és només una celebració del passat històric, sinó també una crida urgent a construir un futur de respecte i justícia per al País Valencià.

El lema diu «parlem valencià» principalment per l’arraconament i la situació de diglòssia institucionalitzada que pateix la llengua i que la llei educativa del Govern del PP no fa més que augmentar.

«País Valencià és més que un nom, un concepte o un territori. Emprar aquest mot dins del lema d’enguany és un crit a la llibertat per tots aquells escriptors, artistes i músics que han estat censurats per fer ús del terme. Però, a més, és una reivindicació del País Valencià com a espai de convivència veïnal. La nostra terra no està en venda, i cada vegada més veiem que s’utilitza per a l’especulació, que torna a ser mal de molts dels problemes de la nostra societat i, a més, que despersonalitza i buida l’ànima de les nostres ciutats i pobles», assenyalen.

Aquest 9 d’Octubre, es reivindica la nostra cultura. Cultura que va portar com a estendard Vicent Andrés Estellés, poeta del poble que, malgrat haver estat ignorat per les institucions valencianes en el centenari del seu naixement, ha estat celebrat, llegit i compartit arreu dels Països Catalans.

El 9 d’Octubre ha de servir també per a «exigir transparència i independència en els mitjans de comunicació, i denunciar qualsevol intent de control per part del Govern». La llibertat de premsa està amenaçada per una llei que elimina el consens i les majories reforçades per a elegir la direcció de l’ens públic, À Punt.

ACPV fa una crida a la participació en la manifestació que començarà a la plaça de Sant Agustí de València, a les 18 hores hores del 9 d’octubre.

La Comissió 9 d’octubre està formada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), ACV Tirant lo Blanc, Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), Ca Revolta, CCOO-PV, Compromís, Decidim, Intersindical Valenciana, ERPV, EUPV, Escola Valenciana, la Plataforma per la Llengua, Podem i la Societat Coral El Micalet.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Via fora els adormits!, fa 1 dia
"Pocs anys després de caure Mallorca el juliol de 1715 s’escampà un opuscle, 'Via fora els adormits!', que defensava una República Catalana formada per tots els territoris de la nació: València, el Principat, les Illes i, fins i tot, els confiscats arran del Tractat dels Pirineus."

Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo (2022)

Valoració:4menosmas
Per una pàtria completa, fa 1 dia
"Per a la tasca que hem de dur a terme cal que somiem una pàtria. Però l'hem de somiar com hauria volgut el poeta Pere Quart: completa. De Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó."

Josep Maria Llompart (1991)

Pissarra_1992_n065.pdf
Valoració:4menosmas
Per total Catalunya, fa 1 dia
«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari».

Gabriel Alomar (1931)
Valoració:4menosmas
Per Catalunya Gran, fa 1 dia
"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."
Valoració:4menosmas
Per l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans, fa 1 dia
"La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca".

Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014)
Valoració:4menosmas
Per on parlam la llengua del rei En Jaume, fa 1 dia
«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume».

Miquel Ferrà (1932)
Valoració:4menosmas
Per Encara ara?, fa 1 dia
Encara estam amb aquestes? Després d'anys i anys de governs amb Ximo Puig, Compromís, IU i Podemos, encara som allà mateix, reivindicant allò de sempre? Un desastre semblant al de les Illes.
Valoració:6menosmas
Per Tinga lo nom de Catalunya, fa 1 dia
Fragment, amb ortografia obsoleta, del discurs de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873:

"Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una
sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa."
Valoració:4menosmas
Per Catalunya i prou, fa 1 dia
«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)».

Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981)
Valoració:4menosmas
Per Catalunya, però no com el Principat tot sol, fa 1 dia
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente