Més de la meitat dels treballadors dels comerços d'Andorra la Vella fan servir el castellà per a adreçar-se d'entrada als clients. Són dades d'un estudi fet per Plataforma Andorrana per la Llengua, que també revela que, un cop iniciada la conversa, si el client respon en català, només la meitat dels treballadors que començaven la conversa en castellà mantenen les respostes en aquesta llengua. Es tracta del primer estudi d'una entitat que s'ha presentat en societat aquest divendres al matí en un acte al Centre Cultural la Llacuna i que presideix l'exministre Marc Vila i Amigó, que ja fa uns mesos es va incorporar a la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua. A la roda de premsa, també hi ha participat Òscar Escuder, president de l'entitat, a qui han acompanyat representants de l'ONG del català d'altres territoris.

L'estudi, elaborat per la lingüista Carla Piñol, ha analitzat les interaccions en una mostra de 550 establiments d'Andorra la Vella, i ha constatat que la llengua d'inici és molt important per determinar en quina llengua es mantindrà la conversa. Les dades indiquen que l'oferta lingüística del comerç condiciona la tria lingüística del client, i que aquest associa un determinat tipus d'establiment a l'ús d'una llengua concreta: el sector de l'hostaleria i els grans magatzems s'identifiquen clarament amb l'ús del castellà, i en el cas del sector financer, amb l'ús del català.

En aquest sentit, Marc Vila ha lamentat que la llei del català finalment limités les obligacions legals per iniciar la conversa en català només als serveis sanitaris i socials i al transport públic, i ha defensat que caldria obligar a començar les converses en català també als establiments comercials, perquè això fomentaria que les converses s'acabessin desenvolupant en català.

La investigació de Carla Piñol també revela que l'ús del català per part dels treballadors varia notablement en funció de l'activitat econòmica dels comerços. En l'hostaleria i en els grans magatzems, gairebé el 40 % dels treballadors trien el castellà per atendre el client mentre que en les botigues aquest percentatge disminueix fins al 25 %. En canvi, el sector financer està molt allunyat de l'oferta lingüística de les altres activitats econòmiques i gairebé el 80 % dels treballadors es dirigeixen als clients en la llengua oficial.

L'origen dels treballadors i el temps d'estada també condicionen els usos lingüístics

També es detecten diferències en els usos lingüístics en funció de la procedència dels treballadors: els nascuts a Catalunya inicien més les converses en català que no pas els nascuts a Andorra. Mentre que el 84 % dels originaris de Catalunya saluden en català, aquest percentatge és del 69 % en el cas dels andorrans d'origen. En qualsevol cas, gairebé el 100 % de tots dos col·lectius parlen en català si el client els respon en català. Pel que fa al personal nascut fora d'aquests territoris, els percentatges són significativament inferiors: els nascuts a la resta de l'Estat espanyol que s'adrecen en català als clients no arriben al 40 %; entre els portuguesos d'origen, el percentatge és del 30 %, i pel que fa als originaris d'Amèrica Central i del Sud, es dirigeixen en català als clients el 12 %. Més enllà de la salutació, els que, veient la resposta dels clients, continuen en català són el 69 %, el 57 % i el 25 %, respectivament.

L'estudi també relaciona aquestes dades amb el temps de residència al país. El curt temps d'estada de molts treballadors observats no contribueix a un augment de l'ús del català ni a una oferta lingüística satisfactòria, més aviat al contrari. En calcular els índexs del català d'aquestes persones nascudes fora d'Espanya i d'Andorra, es detecta, però, una tendència a l'alça favorable al català a mesura que el temps de residència a Andorra augmenta, tant pel que fa a la llengua a l'hora de saludar com la llengua d'adequació al client.

La regulació serveix: la retolació és la llengua predominant de forma indiscutible

A l'últim, l'estudi també demostra que les obligacions lingüístiques són útils per augmentar la presència del català. En el cas de la llengua escrita, l'obligació legal de retolar en català és molt efectiva. Una mica més de tres quartes parts de la mostra observada fan servir el català -en general, de forma exclusiva, però també majoritària- per a la retolació informativa i horària. En molt pocs casos es fan servir altres llengües, de fet. En la retolació identificativa, però, l'anglès hi és prou important i una cinquena part dels establiments inclouen l'anglès al nom (de manera exclusiva o majoritària, al costat d'altres idiomes), en detriment de l'ús del català. En general, als rètols el català hi és, de forma indiscutible, la llengua predominant, i l'ús exclusiu del castellà és pràcticament inexistent.

Els objectius de la Plataforma Andorrana per la Llengua

La Plataforma Andorrana per la Llengua s'ha presentat en societat aquest divendres al matí en un acte que ha comptat amb membres de la Plataforma per la Llengua de Catalunya, les Illes Balears, Catalunya Nord i l'Alguer, a més del president de l'entitat, Òscar Escuder. Per part de Catalunya, hi ha assistit Francesc Marco, secretari de l'entitat; per part de les Illes Balears, Fanny Tur, membre del Consell Consultiu; per part de la Catalunya Nord, Enric Balaguer, delegat territorial, i per part de l'Alguer, Mauro Mulas, també delegat territorial. El representant a Andorra, Marc Vila i Amigó, ja fa uns mesos que es va incorporar a la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua.

En aquest sentit, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha destacat la importància que el grup de socis i voluntaris que conformen Plataforma Andorrana per la Llengua puguin treballar encara més estretament per fer millorar la situació de la llengua catalana al Principat d'Andorra. «Posarem l'experiència dels 30 anys de Plataforma per la Llengua al seu servei en un territori, Andorra, que té la particularitat de ser l'únic estat en què l'única prioritat lingüística sigui el català», ha assenyalat Escuder.

Per la seva banda, Marc Vila ha defensat que «és important no deixar les institucions soles» i que «cal la implicació de la societat civil», i ha explicat que l'objectiu és «acompanyar persones, empreses i col·lectius en qualsevol denúncia o tràmit per a garantir els seus drets lingüístics». El representant de l'entitat a Andorra també ha expressat que vol «fer compatible l'arrelament a la singularitat de la nostra terra i la tasca comuna de fer front als reptes de la comunitat global catalanoparlant».

L'exministre i exraonador Vila al capdavant de la Plataforma Andorrana per la Llengua

Marc Vila i Amigó va ser ministre de Relacions Exteriors del primer govern constitucional d'Andorra i ministre de Justícia i Interior entre el 2011 i el 2012. Llicenciat en Dret i Filosofia, ha estat molt vinculat a la defensa dels drets humans i ha estat membre de la Comissió Europea de Drets Humans del Consell d'Europa entre el 1996 i el 2000, i membre de la Comissió de Venècia entre el 2006 i el 2007. Vila també ha presidit el comitè andorrà d'UNICEF i en els darrers anys ha estat el Raonador del Ciutadà, l'equivalent andorrà del síndic de greuges.

La incorporació de Vila a la Junta Executiva de l'entitat i la creació de la Plataforma Andorrana per la Llengua suposa un pas endavant en la defensa dels drets lingüístics arreu dels territoris de parla catalana, i permetrà guanyar influència en les negociacions amb grans empreses i institucions internacionals.

Malgrat no haver tingut fins ara un grup organitzat de socis i voluntaris a Andorra, en aquests darrers anys Plataforma per la Llengua ja ha treballat amb les institucions del país de forma regular, com ara el ministeri de Cultura o la direcció de Política Lingüística. L'entitat es va reunir amb el cap de Govern, Xavier Espot, per demanar a l'executiu que complís el conveni de reciprocitat de mitjans de comunicació en català. A més, alumnes d'escoles andorranes participen en el Concurs Tísner de Creació de Jocs de Català i, recentment, la Plataforma per la Llengua va traslladar als diferents grups parlamentaris del Principat propostes de millora del Projecte de llei de la llengua oficial, que finalment s'ha aprovat, tot i que no exactament amb l'ambició que l'entitat hauria volgut. Malgrat que l'entitat valora positivament la llei i confia que serà un avenç pel país i pels drets lingüístics dels catalanoparlants, el repte ara és vetllar perquè es faci complir.