Una treballadora d'una floristeria de Barcelona es va negar a atendre una clienta perquè parlava en català. A més, tampoc no li va voler facilitar el full de reclamació per tal que pogués deixar constància d'aquesta vulneració dels drets lingüístics. Al llarg de la conversa, a la qual ha pogut tenir accés la Plataforma per la Llengua, també hi va intervenir l'encarregat de la botiga, que defensava que la treballadora no tenia per què entendre la clienta si parlava català, i que havia de ser la clienta qui havia de canviar de llengua: «Has d'entendre que, si no parla català, li pots parlar castellà».
La treballadora s'excusava que no entenia el català, tot i que, segons ella mateixa, feia cinc anys que residia a Catalunya, i que no la podia atendre si no li parlava en castellà. La clienta es remetia als seus drets i a la normativa vigent, que garanteix el dret de tots els consumidors de ser atesos en català en les seves relacions de consum. Els arguments de la clienta no varen convèncer ni la treballadora ni l'encarregat, que, a més, va etzibar comentaris obertament xenòfobs, com ara: «Ves al negoci aquest dels paquis i digues-li que et parli en català [...]. Ves i digues-li: 'escolta, parla'm català. O, si no parles català, dona'm el full de reclamació'». La clienta va explicar que allà on va sempre parla en català i era la primera vegada que vivia una situació tan desagradable com aquesta: «És la primera vegada que em trobo amb una merda així».
L'encarregat es va negar en tot moment a facilitar-li el full de reclamació i defensava que no es pot omplir un full de reclamació «únicament perquè una persona no parla català». La clienta va insistir que la llei empara el seu dret de ser atesa en català i que només demanava poder-se expressar en la seva llengua: «Ella creu que jo li estic dient que parli català. Jo no li he demanat en cap moment que parli català. Li he dit que, en un país bilingüe, m'ha d'entendre en tots dos idiomes». L'encarregat, davant els arguments de la clienta, va insistir que no li facilitaria el full de reclamació «perquè no estava fent una compra».
Pel fet de no voler-li facilitar el full de reclamació, l'establiment va incomplir la normativa del Codi de consum, que especifica: «Totes les persones consumidores tenen el dret i el deure de formular i presentar denúncies als organismes administratius competents en matèria de consum. Mitjançant la denúncia, les persones consumidores posen en coneixement de l'administració competent en matèria de protecció de les persones consumidores una presumpta vulneració de la normativa en matèria de consum». En aquest cas concret, la clienta va veure vulnerats els seus drets lingüístics i, per tant, tenia tot el dret de notificar-ho als organismes competents, i l'establiment estava obligat a facilitar-li aquest tràmit.
Finalment, la clienta va haver de marxar de l'establiment sense poder comprar ni omplir el full de reclamació pel simple fet de demanar ser atesa en una de les llengües oficials de Catalunya.
La floristeria vulnera la normativa vigent a Catalunya
L'establiment va vulnerar el dret de la consumidora a ser atesa en català, ja que en l'article 128-1 de la Llei 22/2010 indica clarament: «Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d'acord amb el que estableixen l'Estatut d'autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin». Aquest dret comporta una obligació individual per als treballadors de cara al públic, definida a l'article 8.3 de la llei 18/2017, de Comerç, serveis i fires, que diu que «han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya».
Més enllà del Codi de consum de Catalunya, l'establiment també va incomplir la Llei de política lingüística, que en l'article 32 deixa clar que les empreses tenen l'obligació d'assegurar que el dret d'adreçar-se en català sigui respectat: «Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya».
Per tot el que s'ha exposat, la Plataforma per la Llengua assessora la víctima per tal que pugui denunciar la vulneració dels seus drets lingüístics a les autoritats competents, com ara l'Agència Catalana de Consum.
«Ves al negoci aquest dels paquis i digues-li que et parli en català [...]. Ves i digues-li: 'escolta, parla'm català. O, si no parles català, dona'm el full de reclamació'».
És possible que aquest encarregat parli de bona fe, que no s'adoni que ningú no li demana que ell o el dependent parli en català al client, sinó que acceptin que el client parli en català i que ells han de fer l'esforç d'entendre aquesta llengua.
Sembla increïble, però crec totalment possible que, si més no a Catalunya, el govern sortint d'ERC i els anteriors d'aquest o d'altres partits no sabés deixar prou clar això.
Vaig llegir que un metge de procedència estrangera rebutjava que li parlessin en català els pacients. Doncs jo no em crec que abans de començar a exercir aquí, el director del centre mèdic i, abans, l'Administració, li haguessin deixat clar, per escrit i oralment, que havia d'acceptar que li parlessin en català.
No m'ho crec perquè crec que la nostra Administració (em refereixo a Catalunya) és molt deixada en aquesta mena de coses (i en altres també).