cielo claro
  • Màx: 12°
  • Mín:
11°

[ÀUDIO] Es neguen a atendre una clienta catalanoparlant i li neguen el full de reclamació amb comentaris xenòfobs: «Ves al negoci dels paquis i digues-li que et parli en català»

Una treballadora d'una floristeria de Barcelona es va negar a atendre una clienta perquè parlava en català. A més, tampoc no li va voler facilitar el full de reclamació per tal que pogués deixar constància d'aquesta vulneració dels drets lingüístics. Al llarg de la conversa, a la qual ha pogut tenir accés la Plataforma per la Llengua, també hi va intervenir l'encarregat de la botiga, que defensava que la treballadora no tenia per què entendre la clienta si parlava català, i que havia de ser la clienta qui havia de canviar de llengua: «Has d'entendre que, si no parla català, li pots parlar castellà».

La treballadora s'excusava que no entenia el català, tot i que, segons ella mateixa, feia cinc anys que residia a Catalunya, i que no la podia atendre si no li parlava en castellà. La clienta es remetia als seus drets i a la normativa vigent, que garanteix el dret de tots els consumidors de ser atesos en català en les seves relacions de consum. Els arguments de la clienta no varen convèncer ni la treballadora ni l'encarregat, que, a més, va etzibar comentaris obertament xenòfobs, com ara: «Ves al negoci aquest dels paquis i digues-li que et parli en català [...]. Ves i digues-li: 'escolta, parla'm català. O, si no parles català, dona'm el full de reclamació'». La clienta va explicar que allà on va sempre parla en català i era la primera vegada que vivia una situació tan desagradable com aquesta: «És la primera vegada que em trobo amb una merda així».

L'encarregat es va negar en tot moment a facilitar-li el full de reclamació i defensava que no es pot omplir un full de reclamació «únicament perquè una persona no parla català». La clienta va insistir que la llei empara el seu dret de ser atesa en català i que només demanava poder-se expressar en la seva llengua: «Ella creu que jo li estic dient que parli català. Jo no li he demanat en cap moment que parli català. Li he dit que, en un país bilingüe, m'ha d'entendre en tots dos idiomes». L'encarregat, davant els arguments de la clienta, va insistir que no li facilitaria el full de reclamació «perquè no estava fent una compra».

Pel fet de no voler-li facilitar el full de reclamació, l'establiment va incomplir la normativa del Codi de consum, que especifica: «Totes les persones consumidores tenen el dret i el deure de formular i presentar denúncies als organismes administratius competents en matèria de consum. Mitjançant la denúncia, les persones consumidores posen en coneixement de l'administració competent en matèria de protecció de les persones consumidores una presumpta vulneració de la normativa en matèria de consum». En aquest cas concret, la clienta va veure vulnerats els seus drets lingüístics i, per tant, tenia tot el dret de notificar-ho als organismes competents, i l'establiment estava obligat a facilitar-li aquest tràmit.

Finalment, la clienta va haver de marxar de l'establiment sense poder comprar ni omplir el full de reclamació pel simple fet de demanar ser atesa en una de les llengües oficials de Catalunya.

La floristeria vulnera la normativa vigent a Catalunya

L'establiment va vulnerar el dret de la consumidora a ser atesa en català, ja que en l'article 128-1 de la Llei 22/2010 indica clarament: «Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d'acord amb el que estableixen l'Estatut d'autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin». Aquest dret comporta una obligació individual per als treballadors de cara al públic, definida a l'article 8.3 de la llei 18/2017, de Comerç, serveis i fires, que diu que «han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya».

Més enllà del Codi de consum de Catalunya, l'establiment també va incomplir la Llei de política lingüística, que en l'article 32 deixa clar que les empreses tenen l'obligació d'assegurar que el dret d'adreçar-se en català sigui respectat: «Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya».

Per tot el que s'ha exposat, la Plataforma per la Llengua assessora la víctima per tal que pugui denunciar la vulneració dels seus drets lingüístics a les autoritats competents, com ara l'Agència Catalana de Consum.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Fabelet, fa 4 mesos
L'encarregat:
«Ves al negoci aquest dels paquis i digues-li que et parli en català [...]. Ves i digues-li: 'escolta, parla'm català. O, si no parles català, dona'm el full de reclamació'».

És possible que aquest encarregat parli de bona fe, que no s'adoni que ningú no li demana que ell o el dependent parli en català al client, sinó que acceptin que el client parli en català i que ells han de fer l'esforç d'entendre aquesta llengua.

Sembla increïble, però crec totalment possible que, si més no a Catalunya, el govern sortint d'ERC i els anteriors d'aquest o d'altres partits no sabés deixar prou clar això.

Vaig llegir que un metge de procedència estrangera rebutjava que li parlessin en català els pacients. Doncs jo no em crec que abans de començar a exercir aquí, el director del centre mèdic i, abans, l'Administració, li haguessin deixat clar, per escrit i oralment, que havia d'acceptar que li parlessin en català.

No m'ho crec perquè crec que la nostra Administració (em refereixo a Catalunya) és molt deixada en aquesta mena de coses (i en altres també).

Valoració:1menosmas
Per Mascaró de Son Llodrà, fa 4 mesos
Pere Joan :

No és ni es tracta de cap "guerra" perduda. En tot cas l'estat propi sobirà es guanya, si molta de gent el vol. És una fita possible, un objectiu necessari a guanyar.

Pel que fa a l'ús social d'una llengua, primer l'important és que els parlants siguin conscients de què vol dir llengua pròpia, que la facin servir tothora, sense prejudicis ni manies ni vergonya ni la síndrome d'Estocolm ni complexos d'inferioritat i principalment que no l'amaguin.

Hi ha el cas d'Irlanda on amb Estat propi i sobirà de quasi tota l'illa, el gaèlic irlandès la llengua pròpia del país "sobreviu" d'aquella manera.... però, ja és llengua oficial de al Unió Europea, abans que el català / valencià.

Un estat propi és una condició necessària, però, no pas suficient.

A més a més què penses fer mentre no tinguem un estat propi ?
Deixar perdre la nostra llengua ? Claudicar ? Fer-te l'espanyol ?

Sentit comú.
Desperta't ! Despertam-nos !
Valoració:0menosmas
Per pere joan tous, fa 4 mesos
ÉS una guerra perduda... Sense un Estat sobirà no sobreviura l´ùs social del català.
Valoració:-3menosmas
Per Mascaró de Son Llodrà, fa 4 mesos
Evidentment cadascú compra als negocis que creu convenients, però, una volta vaig entrar en un establiment portat per paquistanesos i vaig xerrar tot el temps en català / valencià.

Per la qual cosa l'excusa betzola de mal pagador de la persona encarregada de la floristeria de Barcelona és patètic. A més a més la clienta no pretenia que la dependenta li parlés en català / valencià, sinó com a mínim que la comprengués.

És de sentit comú ( no solament es tracta de complir lleis i normes vigents de fa molt temps ), i ja fatiga, que s'hagi d'insistir que les persones empleades en atenció a clients en negocis de venda de mercaderies entenguin, com a mínim la llengua pròpia del país on els contracten i treballen.
És evident que els propietaris, gestors o qui porten l'establiment comercial en son responsable de qui contracten, el primer que haurien de fer és l'entrevista, prèvia al contracte, en català / valencià quan volen contractar qualcú.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente