«I què en sabem del candidat a lehendakaritza d’EH Bildu?», em demanava el director d’aquest mitjà. I jo, sens alè, tot el que sabia, i encara més sé, és que el meu candidat ni tan sols és el meu. Sols té un nom i llinatges, i sempre amb PERdó del replec...
És aquest qui tindria la sensibilitat de, entre tocs de flabiol, fer-nos la rima d’un ‘apalik’ amb ‘zutunik’, en comptes de ‘zutik’, i transmuta amb itxaropena perquè coneix la captivitat pètria de les estàtues, també de polisèmies i fredors, les de veres a Mansilla i Villabona. Perquè a Nafarroa, la sencera Eskual Herria central i part oriental, la de la parla planera, on les gebrades es congelen i els blaus del cel s’emmantellen de niguls, també brollen eguzkilores, que d’espires enlluernen les muntanyes, fent les nits d’hivern més càlides del poble basc sencer.
El candidat esmentat esdevé portador dels valors de les Gladys del Estal*, de totes: les del Sàhara Occidental, les de Palestina, les de Catalunya també, sabedor, sempre, que la flama del poble català s’encén amb les Illes de Salses a Guardamar.
És en la mirada del nostre ‘homo’ on roman intacta la dimensió de país, al seu País, tan neta i clara que ho saben els llogarets trebinyesos d’Araba da i també a Xiberua, i qui sap si, tot poetitzant, amb txalaparta, lires i flabiols, n’esdevingués el retorn d’aquell antic negre voltor.
Ara just acaba de passar un estel o tal vegada ha sigut un voltor? Tal vegada aquell que es passejava amb reialme per indrets d'articles del mestre Erauskin, el mateix que s’enlairava joiós fins a perdre’s en el cim del darrer article d’en Telesforo: ‘Arrano beltza galdu zait, bai... baina bere hegazkadaren itzalak gure herriaren gain planeatuz jarraitzen du’.
* Fou morta d’un tret, d’esquenes i a dues passes, el dia 3 de juny de 1979, a Nafarroa, durant un acte antinuclear de resistència pacífica. D’aquesta manera, Gladys passà a formar part d’una llarga llista de morts en mans de cossos i forces de seguretat, o succedanis, de l’Estat espanyol a Euskal Herria, de l’any 1976 a juny de 1979. Domés dos casos acabaren en judici, un d’ells, precisament, l’ecologista Gladys, resolent que es tractava d’un homicidi imprudent i, per tant, pena de no ingrés. Mentre, a Mallorca, qui va ser president de l’OCB era condemnat per anomenar ‘assassí’ a l'autor dels fets (en comptes d’homicida imprudent). Més tard Miguel Castells afegia: ‘la derecha en el poder tiene los medios (policía, tribunales y cárceles) para descubrir y castigar a los autores de tanto crimen. Pero no hay cuidado: la derecha no se va a descubrir a sí misma’. La petició del Ministeri Fiscal, 6 anys i 1 dia de presó, i el dilecte, Miguel, honoríficament condemnat.
