Bona vesprada.

Nosaltres com a comentaristes no tenim cap autoritat per a decidir si un cognom és correctament escrit i /o accentuat.

Hi ha organismes competents per a redactar informes sobre la grafia correcta dels cognoms o llinatges i també dels noms o prenoms, la UIB, l'IEC...

En el cas del País Valencià, pareix que és
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua AVL, la qual com a ens normatiu competent en matèria d’onomàstica, facilita als interessats un informe sobre la correcció de la forma proposada del cognom. L'informe es pot demanar mitjançant un formulari que pots trobar on line al web de l'AVL.

Una volta tingues l'informe t'hauràs d'adreçar al Registre Civil, si cal fer qualque canvi, és a dir si l'accent actual no és el correcte o al Registre Civil, idò, al DNI o passaport, no n'hi consta cap.

Bona tarda!

Voldria saber si el meu cognom escrit en Català correctament és: Casabò acent obert què és com es pronuncia o és Casabó accent tancat.

Moltés gràcies i felicitats per la iniciativa.
Jo sóc de Pego de la Marina Alta al País Valencià, abans passats mallorquins Camps i Pons.

Atentament,

MDolors

deman, Amb aquest cognoms i tot el que li has afegit no son cognoms catalans, per tant no has de catalanitzar res de res.

A l'emigrant que tot just ha arribat i encara no ha tengut temps d'assabentar-se d'on ha anat a parar :

La UIB, a les Illes balears i d'acord amb el marc legal vigent, és la institució encarregada d'expedir notes informatives sobre la normativa dels noms i cognoms en català a través del Gabinet d'Onomàtica.

Les persones que vulguin inscriure el seu nom en català i / o adequar la forma escrita del cognom a la normativa vigent de la llengua catalana, s'hi han d'adreçar.
Després s'ha de fer la sol·licitud i la tramitació al Registre Civil corresponent.

Idò, el Gabinet existeix i tots nosaltres, en general, estem la mar de bé.
El fet que existeixin gabinets i serveis com aquest vol dir que com a mínim, no som sota una dictadura espanyola com durant els fotuts períodes 1923/1930 amb Primo i franco 1939/1977.
Dels cent darrers anys, 45 de dictadura i 3 de guerra incivil... Malauradament d'ací encara arrosseguem seqüeles que potser tu encara no comprens, idò, no te'n fas càrrec.

Benvingut !
Però, si has vingut com a hoste i amb bona voluntat, si us plau, no nos vulguis treure de casa nostra ni aixecar-nos la camisa.

Ànims !

Solament uns apunts.

Hi ha qualque comentarista que es refereix a la "capdefaveria".
Fa pensar que si a qualcú li varen posar un nom en castellà o espanyol pel fet que era prohibit inscriure nounats en llengües diferents de la castellana o espanyola durant la dictadura de franco ( i de Primo), idò, el nom que varen posar-li sos pares per obligació a l'hora d'inscriure'l al registre civil fou per obligació. Aleshores per quins set sous no es pot recuperar el nom què sos pares havien pensat de posar-li i no ho varen poder fer per motius polítics ?
Si a més a més sempre han usat el nom en català (?!) ? Ja li està bé ?

Pel que fa als llinatges, de "tropescents" anys enrere...
Per al comentarista quants anys son "tropecents" ?

D'on penseu que provenen, per exemple Sulé, Solé... actuals, sinó d'un Soler que a l'origen era ben escrit ? O un Roselló en compte de Rosselló ?

La normalització és perfectament lògica, tant si es per a corregir errors de transcripció de funcionaris que no dominaven la llengua catalana (potser de fa solament una, dues o tres generacions) o d'actualitzacions ortogràfiques.

És evident que cadascú pot fer el què li plagui, idò arrossegar els possibles errors als llinatges, però, posar excuses poc consistents o errònies, no cal.

També es cert que abans de fer el pas cal consultar-ho a experts ( per exemple el Gabinet d’Onomàstica del Servei Lingüístic de la UIB, a propòsit hi ha qui ja en fa mofa ), podria ésser que siguin variants correctes o per un altre motiu justificat no calgui normalitzar res.

També penso que si l'error fora en cognoms castellans, Ep ! aleshores no dubtarien tant a corregir-lo i la "capdefaveria" i els anys "trops" s'esvairien tot d'una... I entre noms i llinatges no hi ha comes per enlloc, en tot cas qualque guionet en noms i llinatges compostos, idò evidentment no cal tocar una cosa que no existeix.
Nosaltres som així, què en farem...

Gràcies per la info, Mascaró de Son Llodrà.
Jo no parlaria de "traduir" sinó de restablir els llinatges, bé al seu origen previ a la traducció (aquesta sí) al castellà des del segle XIX o abans, o d'adaptar-lo a l'ortografia normativa actual. Ser fidels als orígens o normalitzar és ser conscients que els nostres llinatges són catalans per naturalesa, ja que nosaltres som catalans des del segle XIII, i la "traducció" o l'anormalitat és el que han fet els estats-nació (imposant una nació sobre les altres a la gran majoria dels estats).
En tot cas, es tracta d'una qüestió personal.
Ara, el que és del tot aberrant és continuar amb noms de pila castellanitzats per la desídia dels poders civils, però és un tema massa important per tractar-lo en poques línies. Preferesc aprofitar l'espai per demanar a la UIB per què al Dep. d'Història de l'Art s'estan canviant els criteris lingüístics en noms i llinatges, com "Bennàssar" per "Bennazar" o, molt més greu, adoptar la traducció castellana o francesa de noms d'artistes. Jacint Rigau és al MASM en aquesta traducció francesa, per exemple.

Existe eso de Gabinet d’Onomàstica del Servei Lingüístic de la UIB ?
Que mal que estamos !

Ni es nom que me varen posar es meu pares (Deu els tengui a sa glòria) ni es llinatges que vénen de "tropescents" anys enrera, en es meu cas, no se toquen ni una coma.
Sa meva "capdefavería", que es molta, no arriba a tant.

Pepet Piris Sacdemerda Espanyola, de res ;)

La traducció al català dels noms és vigent de fa molts anys, com a mínim del 1979.

Pel que fa a la correcció o col·locació dels accents gràfics correctes dels llinatges o cognoms, també fa una pila d'anys que és possible de fer-ho. Per això costa de pair veure encara, al 2024, grafies com Bauzá, Farré o Jané per Bauçà i Ferrer i Gener.

Benvinguda aquesta iniciativa per a recordar a la societat en general, que és possible de corregir llinatges que des l'aparició del registre civil espanyol l'any 1870 s'han mantingut amb faltes d'ortografia i /o incorreccions.

Amb la llei vigent a la mà fins i tot és possible de traduir al català cognoms originals en altres llengües ( Per exemple, Puente per Pont; Schuster per Sabater; Chevalier per Cavaller...) o adaptacions de cognoms no catalans al català de forma que la proposta del gracioset Deman podria restar així :

Josep Peris Monticà de la Gran Quadra Sis Escalons Blancs.

N'hi ha que pretenen tothora fer mofa, ridiculitzar, fotre se'n... i ignoren que la seva pretesa "boutade" és possible legalment.

Primer de tot, per al nom no hi cap problema des l'any 1979, després de la llarga nit del franquisme, hom pot traduir el nom o noms al català.

Per a la correcció o traducció de llinatges :

Prèviament cal adreçar-se a un organisme com l'IEC, per a traduir i / o adaptar els llinatges a la llengua catalana.

En el cas de traducció de llinatges d'una llengua estrangera al català (Six, Scaloni, Bianchi...) cal la instrucció d’un expedient que ha de resoldre un jutge de primera instància.

En el cas de traducció o adaptació gràfica de llinatges entre llengües oficials de l’estat espanyol ( Pérez, Montijano, de la Gran Cuadra, Duplicada ) cal la instrucció que haurà de resoldre el Ministeri de Justícia espanyol.

El següent pas és adreçar-se, amb tots els expedients, al registre civil del municipi on nos varen registrar en néixer. També es pot fer el darrer al registre civil del municipi actual de residència, en el cas que sigui diferent al de naixement.

Ànims i de res.