El president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, ha intervengut a l’acte de rebuda i lliurament de la Flama del Canigó a Alaró, des d’on la Flama arribarà a més de 37 municipis de Mallorca. A continuació hi trobareu la intervenció íntegra del president de l’OCB:

«Amics,

En primer terme, vull donar les gràcies a totes les persones compromeses amb aquesta celebració, especialment a la delegació de l’OCB d’Alaró, que va a cercar cada any la Flama del Canigó i la duu cap a Mallorca, i a tota la resta de delegacions i altres institucions i entitats que venen a rebre-la i la fan arribar a tots els racons d’aquest país nostre.

Això que celebram avui i aquí, una festa arrelada a tots els territoris de parla catalana, és un acte d’autoafirmació; la renovació anual d’un compromís permanent amb la llengua catalana i la seva unitat.

Perquè aquesta flama simbolitza, d’una banda, la voluntat coincident de milers de parlants per mantenir ben viva, ben vigorosa, la llengua del país, i més en aquest temps que ens toca viure ara mateix, en un context social i polític, com sabeu, complicat.

Ara fa un any, després dels resultats de les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig, l’OCB feia una crida als partits polítics democràtics a ser valents, a mirar per l’interès general del país, a posar-se d’acord per tal d’articular un cordó sanitari per mantenir aïllada l’extrema dreta, per no permetre que governàs ni que condicionàs l’acció de govern, especialment les polítiques lingüístiques dels poders públics. Malauradament, la petició no tengué èxit i ara hem de passar per la vergonya de patir un feixista a la presidència del Parlament, de suportar que la segona autoritat de les Illes Balears insulti la memòria de les víctimes de la guerra civil i del franquisme, en una degradació institucional sense precedents. Un intolerant, que és membre d’un partit –no ho oblidem– que té com a principal obsessió l’aniquilació de la llengua catalana i, per tant, la nostra destrucció com a poble.

I és un símbol també, aquesta flama, de la unitat de la llengua; una unitat que torna a veure’s amenaçada per intents de fragmentació –ridículs i maldestres sí, però recurrents–, com la impresentable concessió, per part del Cap de l’Estat, del títol de ‘reial’ a aquesta esperpèntica ‘Acadèmi de sa llengo baléà’ [sic], un grupuscle acientífic, també vinculat per l’extrema dreta.

I tot això es produeix en una situació sociolingüística extremadament delicada, enmig d’un procés de minorització de la llengua que necessitam frenar i revertir. Ara que s’obri el debat entorn de la urgència de repensar el país que volem, ens esforçarem per evidenciar que la llengua i la cultura també són víctimes directes d’aquest model econòmic insostenible, i que sense sostenibilitat lingüística i cultural, no hi ha sostenibilitat possible.

Com més fosca és la nit, més ha de brillar la llum de la Flama; com més maldades vagin les coses, amb més intensitat es veurà la seva claror.

Com deia en Joan Alcover, ‘Els focs de Sant Joan la nit perfumen; més, de tots els amors, sols un n’alena. Salten de món a món llengües de flama […] del foc de germanor vola una espurna. L’espurna ha pres … […] És l’estel de Mallorca.»

Persistirem!
Visca la llengua catalana!
Visca Mallorca!».