La Plataforma per la Llengua ha publicat una anàlisi de les propostes sobre llengua dels programes electorals dels partits per a les eleccions europees del 9 de juny amb la voluntat d'ajudar la ciutadania a votar amb consciència lingüística. L'entitat va enviar a les candidatures amb representació parlamentària un programa amb cinc eixos d'acció per fomentar la llengua per tal que els incorporessin als programes, i ara ha analitzat si els partits s'han fet seves aquestes propostes. Les que generen més consens entre els partits: garantir el dret de comunicar-se en català amb les institucions europees (i dins d'aquestes institucions) i aconseguir l'oficialitat del català a la Unió Europea.
Els eixos d'acció proposats per l'entitat eren cinc: a més d'aquests dos, la Plataforma per la Llengua també reclamava als partits que apostessin per incorporar plenament el català al curriculum vitae normalitzat europeu (Europass) i a les noves tecnologies, modificar la legislació que arracona el català i donar suport a iniciatives ciutadanes que beneficiarien el català, com ara la Minority Safepack Initiative (MSI) i l'Initiative for National Regions (INR).
Pel que fa a l'acceptació de les propostes, la defensa de l'oficialitat del català la inclouen els programes de Junts per Catalunya - Lliures per Europa (l'única candidatura que inclou totes les propostes de la Plataforma per la Llengua), Ara Repúbliques (integrada per ERC, EH Bildu, BNG i Ara Més), la Coalició per una Europa Solidària - CEUS (PNV, Coalició Canària, El Pi, Geroa Socialverdes i Atarrabia), Sumar i Podemos. Per la seva banda, el PSOE es limita a defensar «el reconeixement de la diversitat per gestionar-la» i a apuntar que vol que, com s'ha aconseguit al Congrés dels Diputats, «les altres llengües espanyoles» es puguin parlar «a la Unió Europea» (sense parlar d'oficialitat estrictament ni concretar en quins organismes). Pel que fa a aconseguir que es garanteixi el dret de comunicar-se en català amb les institucions europees (i dins de les institucions), és una proposta que inclouen Junts, Ara Repúbliques, CEUS, Podemos i el PSOE, i que, en canvi, Sumar no acaba de concretar del tot.
La incorporació plena del català al curriculum vitae europeu normalitzat, l'Europass, i a les noves tecnologies apareix de manera específica al programa de Junts, mentre que Ara Repúbliques, PSOE, Sumar i Podemos la mencionen de manera més genèrica. La modificació de la legislació que arracona la llengua catalana només ha estat incorporada de forma explícita al programa de Junts per Catalunya - Lliures per Europa i al d'Ara Repúbliques, tot i que aquesta voluntat també es desprèn del programa de la Coalició per una Europa Solidària - CEUS. Finalment, tant Junts per Catalunya com aquesta coalició integrada per, entre d'altres, El Pi, expliciten que volen donar suport a iniciatives ciutadanes que beneficiarien el català, com ara la Minority Safepack Initiative (MSI) o també, en el cas de Junts, l'Initiative for National Regions (INR).
Reunions amb les candidatures per a traslladar-los les propostes
Amb la voluntat que els partits es fessin seves les propostes de Plataforma per la Llengua, l'entitat s'ha reunit amb membres de Junts per Catalunya, ERC (per part d'Ara Repúbliques), PSC, Comuns (per part de Sumar) i del Pi (en representació de la Coalició per una Europa Solidària). L'organització constata que tots tenen bones paraules per a les propostes, però continuarà treballant perquè vegin la importància de prioritzar aquestes propostes, i que un cop siguin elegits, les duguin a terme. L'entitat s'ha posat a disposició dels grups polítics per treballar plegats per la plena oficialitat i normalització del català a les institucions europees.
Votar amb consciència lingüística i fiscalitzar els partits
Aquesta guia de vot elaborada per la Plataforma per la Llengua s'emmarca en la campanya 'Vota per la llengua', iniciada en el marc de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig de l'any passat, i que ha tingut continuïtat en la resta de conteses electorals. L'entitat anima tota la ciutadania a tenir en compte les prioritats de les diferents candidatures en matèria de política lingüística a l'hora de votar a les eleccions europees del 9 de juny. Alhora, avisa els partits que continuarà fiscalitzant-los després de les eleccions. «Serà aquest compliment al llarg del proper mandat, i res més, el que realment demostrarà el compromís de les candidatures amb la llengua i amb els electors», remarquen.
La Comissió Europea; el Consell de la UE; el Defensor del Poble Europeu; Comitè de les regions Europees; Tribunal de Justícia de la Unió Europea... etc
Al juny del 2024 no cal aconseguir que es garanteixi el dret de comunicar-se en català / valencià amb les institucions europees, per la raó senzilla que ara ja és vigent (tot i que amb restriccions).
Un altra cosa és que se'n faci prou difusió, idò, els catalanoparlants ho tinguem present i en feim ús quan nos cal. Vos sona allò de la llengua "amagada" ? Idò, ací en teniu un cas que ho demostra, fins i tot qualque partit polític pareix que ignora els drets actuals de la llengua.
Per això més que mai ara cal continuar, i finir, les gestions i tràmits per a incloure el català /valencià com a llengua reconeguda dins del Reglament 1/1958 del Consell de la Unió Europea.
De forma que la llengua catalana / valenciana tindrà la mateixa protecció, difusió, prestigi, reconeixement i drets que cadascuna de la resta de llengües oficials i així no fer, com ara, la sensació de llengua amagada, "provisional", de tercera classe i que cada volta cal pidolar drets per a la nostra llengua, la qual és tractada encara a dia d'avui, com una "excepcionalitat" (?!) exòtica i desconeguda per propis i estranys.