El Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya ha presentat les mesures del Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca durant l’acte El català, punt de trobada, la cloenda del qual ha anat a càrrec de la consellera Gemma Geis. Per primera vegada, s’arriba a un gran acord amb les universitats i els centres de recerca de Catalunya per reforçar el català en el món acadèmic i de la recerca.

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha destacat que «un dels aspectes més rellevants d’aquest pla és el consens i, per això, vull agrair molt sincerament la implicació de tot el sistema universitari i de recerca per poder bastir aquest gran acord de país». «Hi ha aquest batec al país per protegir el català, l'hem escoltat i ens hem pres aquesta demanda com un deure i amb una gran responsabilitat», ha afegit Geis. En aquest sentit, ha subratllat que «aquest pla, que té uns objectius molts clars, també és la contribució del sistema de coneixement al Pacte Nacional per a la Llengua».

La consellera Geis ha explicat que el Pla d’enfortiment de la llengua catalana és «un punt de trobada per garantir els drets lingüístics de l’estudiantat, el professorat i tota la comunitat del sistema universitari i de recerca del país, i per preservar el paper del català com a llengua pròpia i d’ús normal». Així mateix, Geis ha recordat que «expressar-nos en català i ser reconeguts al món és compatible. Tenim un sistema de coneixement sòlid i robust que gaudeix de gran prestigi i obté molt bons resultats tant en la captació de fons competitius per a la recerca com en els rànquings internacionals». «Per tant, en català i amb una mirada oberta al món, hem de continuar sent un sistema d’universitats i recerca intens en l’atracció de talent internacional», ha conclòs la consellera Geis.

El Pla d’enfortiment de la llengua catalana defineix els drets lingüístics de l’estudiantat i impulsa dos nous protocols per garantir-los: el de millora de la informació sobre la llengua de docència i el de gestió d’incidències sobre canvis de la llengua docent.

El nou protocol per a la millora de la informació sobre la llengua de docència estableix, entre d’altres drets, que l’alumne ha de conèixer la llengua d’impartició abans de matricular-se. Així mateix, inclou el compromís del professorat de mantenir la llengua anunciada i, en el cas dels grups en català, de facilitar el material docent propi i els exàmens, majoritàriament, en llengua catalana.

Pel que fa al nou protocol per a la gestió d’incidències sobre canvis de la llengua docent, els estudiants tindran a la seva disposició bústies o altres canals de comunicació per fer arribar les consultes i/o queixes de manera confidencial, així com el compromís d’una resolució ràpida. En els casos que s’hagi de canviar la llengua d’impartició prevista, també es preveu que l’alumnat afectat sigui informat amb antelació suficient i, sempre que sigui possible, se li ofereixi una alternativa.

Segons les dades recollides durant els dos primers informes semestrals del sistema universitari català, impulsats de manera pilot aquest curs 2021-2022, les queixes rebudes en relació amb el canvi de llengua d’impartició afecten exclusivament el català, tant en graus com en màsters universitaris. Concretament, el segon informe semestral ha registrat 23 queixes, 20 corresponents a graus i tres a màsters. D’aquesta manera, des de l’inici del curs 2021-2022 les universitats han rebut un total de 64 reclamacions verificades que, en el 100% dels casos, han estat d’estudiants que havien escollit el català com a llengua de docència a l’hora de formalitzar la seva matrícula i que, en iniciar les classes, es van veure afectats per un canvi de llengua. Aquestes 64 reclamacions afecten un 0,1% sobre el total d’oferta d’assignatures diferents en graus i màsters en el conjunt del sistema universitari català. Respecte a la resolució d’aquestes queixes, cal destacar que en gairebé la meitat (47%) dels casos verificats, s’ha pogut restituir la llengua d’impartició anunciada en el moment de la matrícula. Pel que fa a la resta de casos, majoritàriament s’han degut a un canvi de professor. A aquest total de queixes verificades cal, a més, afegir-n’hi una trentena més corresponents a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de les quals es desconeix l’actuació realitzada a causa del ciberatac que va patir la universitat i que va provocar una greu incidència informàtica.

Davant d’aquesta realitat, els drets lingüístics definits en el marc del pla recullen el dret a rebre l’ensenyament en català d’acord amb el que estableixen els plans docents, així com a utilitzar-lo, oralment i per escrit, en totes les activitats acadèmiques, a excepció de les que requereixen l’ús d’altres llengües d’acord amb el pla docent corresponent.

En l’àmbit universitari, les mesures del Pla d’enfortiment de la llengua catalana també inclouen:

• Millora dels indicadors sobre llengua de docència.
• Millora del coneixement lingüístic del professorat que, amb les exempcions i els terminis previstos pel marc legal, hauran d’acreditar el nivell C1 de català.
• Creació del nou programa d’intercanvi d’estudiants Joan Fuster als territoris de parla catalana a través de la Xarxa Vives d’Universitats, que es preveu posar en marxa durant el segon semestre del curs vinent i permetrà finançar fins a cinc mesos d’estada.
• Pla d’acollida lingüística en origen que començarà aquest mes de juny a diverses universitats europees (Roma, Bolonya, Nàpols o Berlín, entre d’altres) a través de la XarxaLlull.
• Així mateix, es reforçarà l’acollida lingüística i cultural a les universitats i s’ampliarà als centres de recerca per a la comunitat universitària i científica internacional que fa estades al nostre país amb la potenciació de programes ja existents i la creació de nous.

Pel que fa l’àmbit concret de la recerca, s’impulsarà un nou programa per al foment de la recerca i la divulgació d’àmbit territorial, i s’avançarà en els ajuts a les tesis doctorals en català i la incorporació de resums i paraules clau com a requisit en la recerca que opta a convocatòries finançades pel Departament de Recerca i Universitats. En el marc dels centres CERCA, es preveu l’impuls del català en els webs dels centres, la creació d’una base de dades amb els títols en català de tota la producció científica i l’organització d’una Wikimarató orientada als continguts en català.