Nou cas de discriminació lingüística al País Valencià. Ara, a Gandia, on un bar es va negar a atendre un jove per haver-s'hi adreçat en català i tampoc no li va permetre omplir el full de reclamacions quan el va demanar. Els fets varen passar el 18 de setembre, al bar Aqua Marina, a l'avinguda de la Pau, 11, del Grau de Gandia, quan l'afectat, que hi anava acompanyat d'un amic, va sol·licitar al cambrer «un te roig amb gel» i el cambrer va fer veure que no l'entenia.
La discriminació no va acabar aquí i el cambrer va dir el ja tradicional «estamos en España y hablamos en español» i que si no parlava espanyol, era perquè no li donava la gana. Un segon cambrer s'hi va afegir i en to amenaçador va intervenir en dues ocasions per a repetir que «esto es España y se habla en la lengua nacional». El bar es va negar a oferir el full de reclamacions al client, que va haver de demanar a la Policia Local que s'hi desplacés per a, finalment, aconseguir-lo omplir.
La Plataforma per la Llengua ha demanat a l'Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià i a la Direcció General de Comerç i Consum que intervenguin en el cas, que es tramiti la reclamació de l'afectat i que s'iniciï un expedient sancionador, si es confirma que s'han vulnerat els drets del consumidor.
L'entitat considera que el bar ha incomplert el Decret legislatiu 1/2019, que determina que els consumidors tenen dret a utilitzar qualsevol de les llengües oficials del País Valencià, i la Llei 4/1983, que explicita els drets d'expressar-se en valencià en un comerç i de no ser discriminat per aquesta raó.
A més, els fets podrien ser motiu d'una infracció lleu, tenint en compte l'Estatut dels Consumidors, perquè l'establiment es va negar a satisfer una demanda normal d'un client en un bar com és demanar «un te roig amb gel», una demanda que pot satisfer un establiment d'aquest tipus.
Gandia, en general, sempre ha estat molt refractària al "valencià" i no diguem a la simple denominació "català". En general, de sempre ha estat territori hostil a la llengua, amb excepcions és clar. Després de la mort de Franco i en la dècada dels 80, es produí una situació de "prudència" més o menys tolerant amb la llengua, davant d'un futur incert, i amb el nacionalisme valencià a l'alça, però en la dècada dels 90 l'antivalencianisme i l'anticatalanisme tornaren i es mantenen, i s'encomanen als que hi van a viure.