Sense fer gaire renou, resulta que ara les nostres universitats ja funcionen en plena sintonia amb la resta de facultats europees. Allò que fa uns anys, just quan es posaren les bases de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) en la Declaració de Bolonya, hauria estat impensable, sembla que ja esdevé una realitat avui dia. Segons la informació que s'ha donat a conèixer des de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), el conjunt de les universitats de l'Esta espanyol (entre les quals es troba la Universitat de les Illes Balears) ha completat la primera fase d'adaptació a aquest nou escenari acadèmic amb un cert èxit. Així, el canvi en el format de l'ensenyament superior que ha afectat els distints camps que formen part de l'entramat universitari s'ha realitzat mantenint l'oferta educativa existent i, a més, ha suposat la incorporació de nous graus i postgraus en moltes universitats de l'Estat espanyol.

En aquest sentit, dels 1.500 graus avaluats per aquest organisme més del 95% han obtingut un diagnòstic favorable, poc més o manco la mateixa proporció que s'ha recollit una vegada estudiades les propostes dels 1.800 postgraus plantejats per la xarxa universitària. Segons ha explicat la presidenta de l'ANECA, les ciències socials i jurídiques aglutinen una tercera part de les titulacions i màsters enjudiciats, mentre que en el cas de l'arquitectura i les enginyeries ocupen els darrers llocs en aquest compendi. En aquest punt, val a dir que, en el cas de les Illes Balears per a aquest curs 2010-2011, el Consell de Govern de la UIB va aprovar quatre noves propostes d'estudis de graus en enginyeries, en concret, es tracta de les enginyeries agroalimentàries i de l'entorn rural, d'electrònica industrial i automàtica, enginyeria informàtica i enginyeria telemàtica.

En qualsevol cas, la Universitat de casa nostra disposa de la totalitat de les seves llicenciatures i diplomatures adaptades als requisits que acompanyen el marc de l'EEES. Pel que fa referència a l'equip docent, les avaluacions efectuades amb relació a la tasca que duen a terme xifren en un 66% dels 12.000 professors els qui han obtingut una puntuació qualificada com a apte. En general, les branques de ciències són les que tenen docents més ben preparats per adaptar-se a aquest nou panorama, tot en detriment d'altres àrees, com ara les ciències socials, que presenten un resultats més modests.

En tots els casos, el processos d'acreditació han hagut de passar per un llarg itinerari burocràtic fins a poder obtenir el vistiplau necessari per posar a funcionar el títol sol·licitat. Amb tot, la primera passa a fer ha estat dissenyar una proposta suggerent des de la universitat, tot presentant un pla d'estudis adient al marc plantejat per Bolonya. Una vegada acabada aquesta primera fase, seguidament ha estat enviada al Consell d'Universitats, que ha comprovat si el document s'ajustava o no al protocol establert i, una vegada acceptat, s'ha enviat a l'ANECA, que s'ha encarregat d'elaborar un informe d'avaluació que té com a punt de destinació la universitat en qüestió. Sigui com sigui, aquesta mena de processos sempre estan sotmesos a possibles al·legacions que, en algunes ocasions, n'han acabat retardant la resolució final. Qui s'encarrega de rebre i analitzar amb detall aquestes reclamacions és la mateixa ANECA, que acaba generant un informe final en el qual marca el final de tot el procés.