L'enginy arquitectònic de l'Egipte faraònic, emprat contra tempestes i terratrèmols, amaga respostes al canvi climàtic que els experts en geoarqueologia tracten ara de revelar.
"L'Antic Egipte es va enfrontar a importants variacions climàtiques, hi va sobreviure i va forjar una de les civilitzacions més cèlebres de la història", indica l'estudiós Matthieu Ghilardi, del centre francès d'investigacions científiques. Ghilardi, que ha estudiat les condicions ambientals de l'antiga Tebes, actual Luxor, i la posició del riu Nil durant el període dinàstic (3000 aC al 400 dC), explica que els egipcis "coneixien molt bé tots els perills naturals, com els terratrèmols, les inundacions del Nil i les percipitacions".
Segons el seu parer, la fascinació que molts investigadors mostren encara avui per aquesta civilització demostra que "van entendre a la perfecció la dinàmica de la mare Terra i s'hi van adaptar".
"És evident que les condicions climàtiques eren molt diferents durant l'Antic Egipte que en els nostres dies, però el registre de tots els fenòmens naturals en els jeroglífics o l'arquitectura ens ajuda a comprendre millor com vivien en un ambient canviant", subratlla Ghilardi. Així, una xarxa de gàrgoles construïda en el complex de temples de Medinet Habu, a Luxor, uns 700 km al sud del Caire, i emprada per desguassar en cas de violentes tempestes, "demostra que els antics egipcis van tenir en compte la potencialitat de la pluja torrencial", segons l'acadèmic.
"Ara les cases manquen d'un sistema semblant", denuncia Ghilardi, que recorda que les fortes precipitacions que van fuetejar l'Alt Egipte el 1994 van destruir centenars d'habitatges de fang aixecats en zones de rambla.
A més, als embassaments d'un dels temples més turístics, el de Dendera, 70 quilòmetres al nord de Luxor, s'amaga una arquitectura antisísmica capaç d'evitar la "completa destrucció de l'edifici". I per protegir-se d'un entorn dominat per les violentes revingudes del Nil el temple de Karnak, també a Luxor, i els jaciments coptes, a prop de la ciutat meridional de Qena, van ser edificats al resguard de petits turons sorgits dels sediments arrossegats pel vent.
"D'aquesta manera, estaven a recer tots els mesos de les inundacions del Nil i sols una o dues vegades a l'any una mica d'aigua arribava fins a l'entrada d'aquests llocs", agrega. Les mostres preses als santuaris de Karnak i Luxor, que han permès reconstruir la dinàmica del Nil i els efectes del canvi climàtic sobre el flux del riu, indiquen que l'aigua va assolir el primer piló dels temples durant l'Imperi Nou (1539-1075 a.C).
La civilització faraònica es va establir entre el 5000 i el 3500 aC a les voreres del Nil per un escalfament de la Terra que va causar la desaparició de la sabana que s'estenia per l'actual desert del Sàhara.
Durant més de tres mil anys, els antics egipcis "van tractar d'adaptar el seu estil de vida a un paisatge natural que canviava sense remei", però en l'actualitat, segons Ghilardi, el creixement poblacional del món fa difícil adoptar una actitud similar.
"Els 6.500 milions d'habitants del planeta i els problemes ambientals són massa nombrosos per adaptar-se, i molts, a més, vivim en llocs perillosos com costes i zones tectòniques", assenyala.
En qualsevol cas, Ghilardi adverteix que "es necessita temps per entendre què està passant a la Terra", un hàbit seguit pels antics egipcis per aixecar temples o ciutats, i "ignorat en l'actualitat".
