Just fa uns dies que s’ha posat en marxa el nou curs escolar, fet que sempre ve acompanyat de canvis en els quefers de molts infants. Baratar els entretinguts videojocs pels inacabables llibres, els colorits banyadors pels avorrits uniformes o les llargues vetlades d’estiu pels crus matins té un preu. "Aquesta primera setmana de classes li ha costat adormir-se els vespres i despertar-se als matins", comenta una mare a la sortida del col·legi Sant Pere, a Palma.

No debades, d’uns anys ençà, són molts els especialistes –psicòlegs, psiquiatres o pediatres– que han identificat problemes d’adaptació de milers de nins i nines al nou escenari que marca el retorn a la vida acadèmica. En aquest sentit, un estudi recent del Grup de Salut Mental de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC) confirma que fins a un 8% dels menors que retornen a l’escola, després del període de vacances, pateixen algun tipus de trastorn. Aquesta mena de problemes, que alguns experts coincideixen a anomenar "síndrome postvacacional", es manifesten tant físicament com psicològicament.

Símptomes

La manca de gana, els dolors musculars en algunes articulacions, els reiterats mals de cap, l’esgotament o els trastorns digestius són alguns dels mals físics més habituals entre els més joves, en aquestes dates. Dit això, els impactes psicològics també es poden notar a través de distintes simptomatologies com ara la manca exagerada de concentració, els problemes derivats de la somnolència, la tristesa, les taquicàrdies, l’excessiva irritabilitat vers determinades circumstàncies o el desinterès mostrat per les noves ocupacions.

Malgrat això, els especialistes confirmen que es tracta de problemes que es perllonguen durant quinze dies, com a molt. De fet, Marisa Valiente, membre de la semFYC, aconsella que "si aquests malestars no desapareixen a les dues setmanes és aconsellable fer una visita al metge per tal de descartar problemes d’una altra naturalesa".

Tot i que resulta difícil dibuixar el prototip ideal de nin víctima d’aquest tipus de traumes, metges i psicòlegs es posen d’acord a l’hora d’identificar determinades conductes tendents a generar aquestes conjuntures. La doctora María Jesús Cerecedo remarca que "és més habitual que aquesta mena de trastorns apareguin en menors amb pares que també siguin víctimes d’aquests símptomes".

En aquest mateix sentit, els infants que experimenten un canvi molt accentuat en el modus vivendi vacacional són també més propensos a sofrir aquestes alteracions. De la mateixa manera, a aquells alumnes que no tenen bons records de la seva estada a l’escola també els costa més feina reincorporar-se fora problemes a l’entorn acadèmic.

Decàleg de propostes antisíndrome

1. Descans relatiu.
La primera recomanació seria que els infants, durant l’estiu, no deixassin de banda determinats hàbits com ara la lectura, els càlculs o l’escriptura.

2. Retorn progressiu.
És molt important que els pares siguin previsors i que el retorn a determinades dinàmiques sigui esglaonat. Així, per exemple, resulta interessant que els infants comencin a aixecar-se prest uns dies abans del començament de les classes.

3. Ordre.
Tot i que durant les vacances els horaris són més flexibles, convé no abandonar del tot determinades rutines coma ara les hores de dinar o de sopar.

4. Ser positius.
Malgrat que la tornada a la quotidianitat, usualment, no és una bona notícia després d’uns mesos de descans, és interessant que els pares procurin associar l’escola amb aspectes positius. Amb tot, una de les estratègies que més remarquen els experts és la de recordar als més joves la il·lusió que suposa retrobar-te amb els companys.

5. Preparar bé la tornada.
Aquesta és una de les motivacions que més pot seduir els petits de la casa. La compra dels nous llibres, dels llapis de colors i dels nous estoigs amb dibuixos suggerents poden ser un estímul genial per a aquest retorn a les aules.

6. Predisposició de pares i mestres.
Tot i que els nins mostren una major capacitat d’adaptació que la gent gran, la realitat destapa que tendeixen a imitar actituds del seu entorn, constantment. D’aquesta manera, pares i mestres haurien d’evitar mostrar símptomes de desànim o de descontentament davant l’inici de curs.

7. Classes estimulants.
En tot aquest procés, els mestres i professors han de contribuir fent classes que no siguin excessivament pesades. El dinamisme en aquestes primeres sessions farà més planer l’inici de curs.

8. Temps d’oci.
També és recomanable insistir que l’inici del curs mai no suposa la fi de les activitats d’esbarjo. Així, són compaginables els estudis amb les activitats d’oci.

9. Activitats extraescolars.
En molts casos, la realització de determinades activitats fora de l’horari escolar és una bona alternativa per tal de mitigar alguns dels efectes que causa la tornada a les aules.

10. Ajuda dels pares.
Tal vegada la comprensió i la complicitat dels pares és el valor més cobejat en aquesta empresa. De fet, escoltar, animar i aconsellar els infants són pràctiques molt recomanables per tal de superar aquest tipus de situacions.

I quan s’allarga el rebuig escolar?
La síndrome postvacacional es pot allargar fins a quinze dies. Però, què passa quan els escolars manifesten de manera prolongada i traumàtica el seu rebuig a l’escola? Segons els especialistes, llavors es pot començar a parlar de l’anomenada fòbia escolar.

Aquest fenomen es refereix al rebuig prolongat que un infant experimenta en acudir a l’escola per algun tipus de por. Aquest temor pot estar relacionat amb factors com l’escolaritat, ja sigui per por del mestre, baix rendiment escolar o problemes amb companys. També pot tenir relació amb esdeveniments vitals negatius (malaltia prolongada, ruptura de la unió familiar) o amb l’ansietat de separació dels pares (negativa a separar-se de la mare).

No sempre que un al·lot plora quan ha d’anar al col·legi es tracta de fòbia escolar, per això cal diferenciar-la del que anomenam rebuig escolar, quan existeix una decisió conscient per part de l’infant de negar-se a anar al col·legi, que no té res a veure amb l’ansietat que li produeix la fòbia escolar.

Símptomes

Els símptomes d’una fòbia escolar poden ser fisiològics, com ara la sudoració de les mans i el cos, una tensió muscular elevada, patiment de vòmits, diarrea i alteracions en l’alimentació i en el son. Així mateix afecta l’àmbit cognitiu, amb un temor per tot allò relacionat a estar en el col·legi sense poder especificar què. Allò vistós és que el temor desapareix quan arriba de l’escola i reapareix l’endemà quan hi ha de tornar.

Finalment, també se’n donen símptomes en el comportament, amb una conducta negativa. Així, per exemple, els infants afectats per la fòbia escolar solen muntar un escàndol si se’ls obliga a vestir-se, berenar, etc., criden, ploren i si se’ls fa estar dins classe la seva conducta és molt pertorbadora. Els experts recomanen que quan aquesta simptomatologia es repeteix durant diversos mesos s’acudeixi a un especialista.