Quan un home viu la seva feina tot d’una es nota. Per Miquel Àngel Llabrés, els arbres i les plantes són molt més que una manera de guanyar-se la vida.
Des de quan vos dedicau al viverisme?
Ja ens ve de família, des del nostre repadrí. El meu padrí, devers el 1890, ja tenia un viver d’arbres. Anàvem als mercats, amb el carro i el mul, carregats d’arbres.
I vós quan començàreu?
Mon pare em deia: "deixa de fer arbres i compra i ven". I jo vaig tirar de fer a l’inrevés. Vaig voler potenciar les coses fetes a l’Illa. A poc a poc vaig començar a fer arbres i a treballar amb varietats més modernes, així vaig llançar de cada vegada més l’empresa.
Fins que l’heu replantejada de dalt a baix?
Sí. Els mercats varen anar a menys i a més és una feina esclava. Nosaltres estàvem a Manacor, dins el poble, i cada vegada ens demanaven més planta per a jardineria. Necessitàvem lloc i se’m va ocórrer posar en marxa uns vivers centrals a un indret adequat, que inauguràrem l’any 2002.
I ara què veneu als vivers?
Tenim fruites i plantes ornamentals. No volem perdre les arrels i donam la màxima importància a la fructicultura. No debades a ca nostra ens deien "en Llabrés dels arbres". Som una empresa familiar i donam la millor atenció que podem al client. El meu fill va estudiar enginyeria tècnica agrícola i en du quasi tot el maneig.
Quins arbres tenen més demanda?
Ens demanen de tot: pomeres de diferent època de floració, fruiters especials com atzerolers, nesplers, serveres... En el temps de les cireres ens demanen cirerers i, també, ens demanen ametlers i garrovers, segons vagi el preu de l’ametla o la garrova.
Quins problemes de plagues tenen els fruiters?
El cuc cap gros ha fet molt de mal. No l’hem sabut combatre. És un escarabat que es menja la saba de l’arbre a través de les arrels. Hi ha tractaments químics i a vegades es posa un plàstic aferrat a la soca. També es pot combatre amb portaempelts resistents: ametler agre empeltat de prunera Prat de Llobregat, que lliga bé amb l’albercoquer.
La fructicultura ecològica ho pot tenir difícil?
No n’hi ha dubte, però hi ha tractaments. Record bé com en el passat es pintaven de calç i pedra blava els arbres i es combatia amb eficàcia el poll de Sant Josep o l’aranya roja. En tot cas tenir els fruiters sans i productius exigeix un mínim de dedicació.
Ara estau participant en el programa d’Slow Food "Fruiters d’un temps"?
Sí, volem recuperar les varietats de fruiters tradicionals de les Balears. L’experiència està sent tot un èxit; ja hi ha uns 2.000 arbres demanats. I, a més, la tasca de recollir varietats és molt interessant. No sols pels fruiters que hem localitzat, sinó per la gent que hem conegut.
Heu trobat totes les varietats que cercàveu?
Quasi totes. La prunera de Collet Negre ja no l’hem trobada. Quan hem anat a veure l’únic arbre conegut l’hem trobat mort. Però hem localitzat varietats noves: la pomera Raneta Tardana, la perera Canari, la perera de Vidre i la prunera Claudia Grossa. I encara feim comptes trobar-ne més. Si qualcú en coneix que ens ho digui, que ens serà molt útil.
Creis que aquesta tasca permetrà, amb el temps, comercialitzar fruita de qualitat?
Sí, però durà temps. No sols es tracta de recuperar els arbres, després s’ha de fer una feina sobre cada fruita per poder-ne determinar les característiques.
Però primer hem de recuperar els arbres?
Sí, perquè si deixam perdre aquests arbres es perdrà per a sempre una informació genètica única. I, per ventura, altres de més espavilats se n’aprofitaran. Hi ha material vegetal de les nostres illes escampat per tot el món. En els camps de Sicília i de Lleida hi he trobat el nostre melicotó Sineu o Pollencí, que allà en diuen de pasta blanca o bé Gladis.
Què podríem fer per salvar tot això?
La feina que fa Slow Food és molt bona i des de la Conselleria hi ha interès. A Lleida fan una gran fira de la fruita i a Mallorca se n’hauria de fer una en petit, dedicada a la fruita tradicional. També ens manca un camp experimental.
