Aquesta mateixa setmana s’ha tornat a posar en marxa un dels engranatges més perfeccionats dels que treballen en el món de l’ensenyament universitari: la Universitat Oberta de Catalunya ha iniciat el seu curs 2008-2009. Interessats per la repercussió de l’esmentada organització, hem volgut copsar de prop quines són les principals virtuts que fan de la UOC una de les universitats a distància més completes i de més renom entre el col·lectiu d’estudiants.

De fet, aquest és ja el catorzè curs que la Universitat Oberta de Catalunya ofereix un ensenyament universitari de qualitat, a distància i totalment adaptat a les necessitats de l’alumne. Potser per això, en aquest temps no hi ha hagut més que un creixement exponencial, any rere any, de les persones matriculades a l’àmplia oferta del centre.

La interactivitat com a valor
Aquesta innovadora universitat nasqué el curs de 1994, amb el suport de la Generalitat catalana, que tractava d’oferir un ensenyament superior català i que fos viable a distància, ja que l’oferta universitària presencial al Principat era ja aleshores ben diversa. La pedra angular d’aquesta voluntat serà per tant el seu caire virtual, que permetria a la llarga cursar des de qualsevol banda del món els estudis homologats pel centre, mitjançant internet.

Així mateix, aquesta nova porta al coneixement i a la formació cridà l’atenció de persones amb certes responsabilitats ja fixades, com la feina i els fills, que no acaben d’entrar dins el perfil dels estudiants universitaris típics. De fet, des de la UOC, ens asseguren que la major part dels alumnes supera els vint-i-cinc anys –el gruix s’estén fins a algun més dels quaranta– i prop d’un 93% treballa més de trenta hores setmanals. A més, als pocs anys, s’inicià l’oferta acadèmica també en castellà, amb la qual cosa multiplicaren el nombre de persones que hi podien accedir.

Aquests són alguns dels motius que criden l’atenció de la manera en què la UOC ha articulat els seus mecanismes d’ensenyament. Però si aquesta fórmula d’èxit ha funcionat així de bé és en gran mesura per l’empenta de les noves tecnologies de la informació, i molt especialment d’internet, com a vehicle de comunicació central entre l’alumne, els professors i fins i tot l’administració del centre.

La localització física, malgrat que no deixa d’existir –com es pot observar en la fotografia central–, ha perdut gran part del pes que té necessàriament a altres ens educatius al mateix nivell. L’alumne no s’hi ha de desplaçar unes hores fixes a la setmana per assistir a classe, ni tan sols per retirar un llibre de la biblioteca. A la UOC, tot es pot gestionar des de casa, o des de qualsevol lloc que es vulgui, amb l’ajuda d’una connexió a internet i l’assessorament permanent d’un tutor personal, a banda del suport del consultor de cada assignatura.

Novetat a les titulacions

Fins enguany, la UOC oferia denou titulacions oficials de primer i segon cicle, a més de tres màsters oficials adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), més conegut com el procés de Bolonya. Així mateix, a banda d’aquestes opcions, la universitat que dirigeix Imma Tubella incorpora tres nous graus adaptats a l’EEES, concretament de Dret, Psicologia i Humanitats, a més d’un quart màster oficial en Prevenció de Riscos Laborals.

El camp dels màsters és igualment conreat per la UOC, que des de 2007 inclou l’Institut Internacional de Postgraus, que ofereix de manera virtual accés a prop d’un centenar de màsters postgraus i especialitzacions.

Tot plegat, acompanyat dels cursos de temporada, d’estiu i d’hivern, la formació a mida per a les empreses i moltes altres iniciatives de què us podeu informar al seu portal (www.uoc.edu) fan d’aquesta una de les entitats educativesdels del punt de vista universitari de més avantguarda del país.