És probable que els propers mesos deixin més víctimes humanes a causa de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Aquesta és la variant humana del mal de les vaques boges. I si bé desencadenà una crisi l’any 1998, que semblava ja superada, torna ara amb les conseqüències dels errors d’aleshores.

La primera mort per aquesta patologia a l’Estat espanyol es registrà el juliol de 2005, quan un jove de 26 anys finà a Madrid. Aquella defunció va sorprendre la comunitat científica, que no esperava l’aparició dels símptomes de la malaltia tan prest. No debades, el període d’incubació és de 8 a 10 anys. Si la crisi s’originà el 1998, els resultats no s’esperaven fins al 2007 i el 2008.

Quatre morts

I vet aquí que els vaticinis han esdevingut realitat en arribar aquesta data. Una dona i un home de la comarca de Lleó perderen la vida el 28 de desembre i el 7 de febrer, respectivament. La Junta de Castella-Lleó no comunicà les defuncions a l’opinió pública fins al 7 d’abril. I ara pareix que se n’ha obert la veda.

El 19 d’agost passat morí la mare de la víctima del febrer i alhora s’activaren totes les alarmes vermelles als ministeris de Salut i Agricultura. Aquesta dona de 64 anys presentava un quadre semblant al del seu fill: cansament, mal de cap i un deteriorament en el sistema nerviós.

I és que les malalties encefàliques espongiformes es caracteritzen, precisament, per atacar greument el sistema nerviós. Tècnicament, l’ésser humà es contagia de la malaltia per via alimentària. El cos, aleshores, comença a acumular prions –nom tècnic que reben les partícules afectades. Concretament entre les cèl·lules neuronals, fet que provoca la mort cel·lular. El teixit corporal, observat amb microscopi, dóna la imatge d’una esponja. I d’aquí prové el nom de la malaltia: espongiforme.

Pareix ‘demència’

El deteriorament cel·lular interromp el funcionament del sistema nerviós i té en el pacient l’aparença d’un problema neurològic. És per això que, quan la dona morta el desembre fou hospitalitzada, se li diagnosticà ‘demència senil’ amb una evolució rapidíssima.

Al febrer, l’altre home era ingressat amb una quadre psiquiàtric. Totes dues autòpsies revelaren la presència de prions derivats de Creutzfeldt-Jakob.

Encara falten els resultats de la necròpsia de la tercera víctima d’enguany, que es du a terme a l’hospital de referència d’Alcarcón. És més que probable que es confirmin les suposicions mèdiques.

I és que la dona lleonesa va ésser ingressada després de patir durant mesos una dura depressió, a banda de sofrir una simptomatologia molt similar a la del seu fill. Els metges que l’atenien, a més a més, no havien pogut diagnosticar l’origen de la degeneració del seu sistema nerviós central abans que morís.

Tot i les quatre víctimes mortals registrades fins ara, els mercats espanyols no ofereixen carn potencialment afectada per la malaltia des de la reforma de 2001. Aleshores, es prohibí comercialitzar les parts de risc de l’animal (MER), bàsicament vísceres i cervells. És així que d’aquí endavant podrien sortir-ne nous casos, però no hi haurà nous contagis, en cap cas.

Dubtes al PSOE

Experts en veterinària han advertit, tanmateix, que algunes petites explotacions familiars són encara un perill. I és que en no gaudir d’una economia gaire puixant, reduirien costos mitjançant la manca de control.

Des del Partit Socialista tracten de treure importància a les darreres defuncions, però no tothom es mostra tan tranquil. "Tenc dubtes ben seriosos que existeixi tant de control", diu un parlamentari autonòmic socialista.

I és que, sempre segons aquest responsable de temes d’agricultura, "alguns ramaders canvien les identificacions dels remugants". "És més que una sospita", afegeix. De fet, recorda la detecció d’una vaca al País Basc amb aquests símptomes. D’això ja en fa tres anys, i la sorpresa fou comprovar que, segons el crostal –identificació numèrica de l’exemplar–, aqueix remugant feia anys que era mort.

"Enguany en detectarem uns 20 casos més"

El seu to didàctic convida a la reflexió. Juan José Badiola (Lleó, 1948) és catedràtic en Veterinària per la Universitat de Saragossa i president del Col·legi de Veterinaris d’Espanya. La seva dilatada experiència en l’estudi de malalties espongiformes queda al servei de la societat.

Com es pot contagiar l’ésser humà d’una malaltia encefalopàtica espongiforme?
La via més previsible és l’alimentària. O sigui, menjar teixit nerviós de carn bovina, com ara l’encèfal o la medul·la espinal.

El que es coneix popularment com les vísceres...
Això mateix. El que succeeix és que, avui en dia, el consum de vísceres ha davallat molt respecte de les dècades dels 70, 80 i 90.

Tanmateix, poden arribar al mercat i suposar un perill.
La veritat és que no, perquè el control ara mateix és molt estricte i aquesta casta de productes estan prohibits. Des de l’any 2001, els controls sanitaris són molt seriosos.

O sigui que els casos que se’n registren el 2008 provenen d’una ingesta de carn contaminada abans del 2001.
Exactament. El període d’incubació de la malaltia és d’entre 8 i 10 anys. O sigui que ara estam patint les conseqüències d’aleshores, sobretot de la dècada dels 90.

Però podem fer mercat i comprar de tot sense perill?
Sí, estam en condicions d’assegurar que el consum de carn bovina no té gens de risc.

Com es realitzen els controls perquè no arribin al mercat productes contaminats?
Bé, per una part, tots els teixits de risc potencial (MER) són eliminats del ramat de bestiar. A més a més, existeix un Programa de detecció d’animals afectats per la malaltia.

I les farines de carn i ossos?
Aquest, per ventura, ha estat el gran problema de tota la crisi alimentària. S’ha d’entendre que a Anglaterra varen cometre un error molt greu. I és que a la dècada dels anys 70 varen canviar els protocols de control de les farines. O sigui que, si abans es processava i trituraven aquestes carns i ossos en el marc d’una sèrie de temperatures i mecanismes, en un moment determinat deixen d’ésser tan estrictes.

I això per què?
Probablement perquè coincidia amb un període de recessió econòmica i d’escalada dels preus del petroli en l’àmbit internacional. I per tant, volien reduir costos econòmics. Així que els anglesos varen produir tones i tones de farines per a consum animal que estaven contaminades. De fet, varen tenir 185.000 casos d’animals contaminats. I la malaltia s’ha contagiat, fins ara, a 165 éssers humans.

I per què s’ha internacionalitzat la contaminació?
Les explotacions agràries angleses eren les primeres consumidores d’aquests pinsos animals, però també varen exportar molta producció.

A quines zones?
Bàsicament als EUA, al Canadà, al Japó, a Israel i a tots els països –gairebé sense excepció– que componen la Unió Europea. Així és com s’estengué el problema. Ara bé, un pic detectat, i gràcies al protocol de 2001, aquests pinsos estan prohibits per al consum animal.

Si estam rebent les conseqüències d’ençà, quina és la vostra predicció quant al nombre de casos que en sorgiran?
Jo crec que podem fer una comparació amb França. Allà tenen una població d’uns 56 milions de persones i n’han sortit 25 casos. Si a l’Estat espanyol som uns 46, podríem deduir que seran entre 15 i 20 els casos de malaltia en humans que detectarem enguany.

Què feim ara, idò?
Ara és el torn de la medicina. Els metges en tenen la paraula i hauran de detectar-ne algun cas amb immediatesa. Com que els símptomes d’aquesta malaltia es confonen amb degeneracions neurològiques –com ara la depressió o l’alzhèimer–, s’ha d’anar molt alerta i diagnosticar correctament.

Podeu confirmar que la dona lleonesa que morí la setmana passada fou per Creutzfeld-Jakob?
Encara no. Ho sabrem d’aquí a un mes i, per tant, és possible que ens hàgim tirat a la piscina.

Si, tal com apuntau, és un cas de vaques boges, el fet que aquesta dona fos mare d’una altra víctima vos fa pensar que és genètic?
És un fet misteriós. Se’n poden fer dues lectures. Una que, en tant que família, compartien els mateixos hàbits alimentaris. La segona és la interessant: podrien compartir aquesta malaltia en els gens. Però cal recordar que per agafar aquesta malaltia no només cal haver menjat carn contaminada, sinó que a més a més cal gaudir d’un codi genètic especial.

Quin és aquest?
Es tracta d’un cromosoma que anomenen homocigosisi per l’aminoàcid meteomina al Codó 129.

I quina proporció de gent té aquest cromosoma?
Un estudi anglès digué que, a la Unió Europea, un 25 % dels ciutadans el té. Però no hi ha cap estudi a l’Estat espanyol que confirmi aquesta xifra.