Mertxe Aizpurua (EH Bildu) s'ha convertit en la primera diputada a intervenir en eusquera a l'hemicicle del Congrés espanyol. Cal recordar que la Mesa del Congrés espanyol va acordar, amb el vot en contra del PP, que a partir d'aquest dimarts es pot intervenir al ple en totes les llengües oficials de l'Estat.

Així, la diputada d'EH Bildu ha començat el seu torn de paraula remarcant una situació que també patim els catalanoparlants: «Els euskalduns no podem viure en eusquera a casa nostra».

Aizpurua, qui ha reconegut que és innegable la importància d'aquest acord que permet parlar català, gallec i eusquera al Congrés, ha fet èmfasi en el fet que l'objectiu dels bascos és poder viure en eusquera al seu país, Euskal Herria: «Aquest és l'objectiu clar que compartim la immensa majoria de la ciutadania basca, el món de l'eusquera i els agents socials, sindicals i polítics. Volem poder viure en eusquera arreu d'Euskal Herria, en tots els àmbits, en tots els espais».

Per això, ha deixat clar que no hem d'oblidar que «els euskalduns no podem viure al nostre país en la nostra llengua, i avui aquí, a Madrid, al Congrés de l'Estat espanyol, podem expressar-nos en eusquera. És d'agrair, és de destacar aquest pas simbòlic però important. Especialment perque posa de manifest una realitat que les basques coneixem però que aquest Estat nega: som una nació. Els pobles que formam part d'aquest Estat som diferents nacions sense Estat. I avui és això el que es fa palès. Per això, avui, les extremes dretes han considerat un atac poder parlar aquí en la nostra llengua perquè expressa una realitat política, social i diferenciada. Perquè som nacions diferents, perquè tenim identitat pròpia i perquè formam una comunitat pròpia. Per això estan tan emprenyats. Perquè aquesta identitat se'ns ha negat durant dècades i avui s'ha posat de manifest en aquesta Cambra».

«Aquest pas que donam avui és important, és innegable però no volem oblidar la crua realitat perquè han estat molts els atacs que ha patit la nostra llengua durant dècades i ens han marginat. En l'actualitat, continuen els atacs, un exemple són les decisions de la justícia espanyola contra els nostres ajuntaments, la dolorosa situació de mantenir les prohibicions sobre l'eusquera a Navarra o la negació i exlusió sistemàtica de l'eusquerra a Iparralde. Aquesta és avui la realitat del nostre país», ha sentenciat.

«El fet que els i les diputades basques xerrem eusquera a Madrid no pot fer-nos oblidar ni ocultar que som milers i milers de basques i bascos els qui tenim negat el dret a viure en eusquera al nostre país», ha conclòs.