El TSJC ha condemnat per desobediència els ex-membres de la mesa del Parlament Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet a vint mesos d’inhabilitació especial i a una multa de 30.000 euros per haver permès els plens del 6 i 7 de setembre del 2017, en què van aprovar-se la llei del referèndum i de transitorietat jurídica.

La sala ha absolt l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya perquè ‘no va ser advertida nominalment pel TC i no ostentava una posició d’intervenció en els fets compatible amb el tipus penal de la desobediència.’ També ha absolt els cinc jutjats del delicte d’organització criminal.

Els ex-membres de la mesa del parlament i Boya van declarar com a investigats al Tribunal Suprem espanyol davant el jutge instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena, però la seva causa va ser enviada pel TSJC després de ser processats per desobediència. En canvi, la presidenta Carme Forcadell fou jutjada i condemnada per sedició pels mateixos fets.

La fiscalia demanava justament aquestes mateixes penes, i també per a Boya. L’advocacia de l’estat sol·licitava el mateix excepte per a Boya, per a qui rebaixava la inhabilitació a setze mesos. Per la seva banda, l’acusació popular de Vox demanava inicialment dotze anys de presó per grup criminal, vint anys d’inhabilitació per desobediència i 3,2 milions d’euros de multa a cadascun, petició que després va rebaixar només a desobediència. L’altre membre de la mesa processat, Joan Josep Nuet, serà jutjat pel Tribunal Suprem espanyol en ser aforat com a diputat al congrés espanyol.

En la sentència, de 166 pàgines, els tres magistrats de la sala civil i penal del TSJC declaren provat, per unanimitat, que els acusats van desobeir almenys en sis ocasions el Tribunal Constitucional en permetre la tramitació d’iniciatives parlamentàries que anaven contra les resolucions del mateix TC.

Aquestes ‘resolucions desobedients’ van ser la declaració de l’inici de la legislatura el 9 de novembre del 2015, la comissió d’estudi del procés constituent i l’aprovació de les seves conclusions, la resolució del debat de política general del 2016 sobre el referèndum i el procés constituent, l’aprovació del pressupost del 2017 amb una partida per l’1-O, les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica del 6 i 7 de setembre i l’aprovació de la Sindicatura Electoral.

En el seu argumentari, els magistrats desestimen totes les qüestions prèvies de les defenses, com la suposada parcialitat del tribunal. També descarten que la inviolabilitat parlamentària hagi estat vulnerada i que el procés judicial sigui una persecució política. A més, es basen en totes les interlocutòries, providències i sentències del TC per demostrar que els membres independentistes de la mesa van desoir els advertiments de l’alt tribunal.

Crítiques al TSJC

JxCat, ERC i la CUP han criticat la sentència contra els ex-membres de la mesa del parlament, així com l’ANC i Òmnium. La presidenta Forcadell ha reivindicat que van defensar la sobirania del parlament i la llibertat d’expressió, i Boya ha criticat la parcialitat de la justícia. El president de la cambra, Roger Torrent, ha titllat la condemna d”atac al parlamentarisme, i el vice-president primer, Josep Costa, ha afirmat que ‘no tenen vergonya’.