El papa advertí a Santiago de Compostel·la que Espanya viu un "anticlericalisme" que equiparà amb el de la II República, i va reclamar la "reevangelització" del país. Així ho afirmà Benet XVI abans d'aterrar a Santiago de Compostel·la, als periodistes que l'acompanyaven a l'avió des de Roma.
"A Espanya ha nascut un laïcisme, un anticlericalisme, un secularisme fort i agressiu com es va veure en la dècada dels anys trenta", assenyalà el papa, alhora que afegí que "aquest enfrontament, disputa entre la fe i la modernitat, ocorre també avui de manera molt vivaç".
Davant aquestes declaracions de Benet XVI, el Govern rebutjà fer cap comentari i es limità a defensar la llibertat d'expressió, alhora que insistí que mantindria una total col·laboració perquè la visita papal sigui un èxit.
Malgrat tot, fonts de l'Executiu van reconèixer certa sorpresa davant les paraules del pontífex. Per la seva part, el coordinador general d'IU, Cayo Lara, va respondre a les manifestacions del papa argumentant que és l'Església la que conserva la mentalitat que tenia durant la dictadura franquista.
Un cop aterrat a terres gallegues, en la seva primera al·locució davant les autoritats que acudiren a l'aeroport a rebre'l, Benet XVI afirmà que els peregrins que al llarg dels segles han recorregut el camí de Santiago "van anar creant una via de cultura, d'oració, de misericòrdia i conversió".
Després dels corresponents discursos i salutació a les autoritats, el papa va iniciar el migdia, a bord del papamòbil, el recorregut d'uns 11 quilòmetres que separen l'aeroport de la catedral compostel·lana, en el trajecte del qual milers de ciutadans li van donar la benvinguda.
Quan arribà a la plaça de Santiago de Compostel·la, el pontífex saludà els fidels que l'esperaven i va entrar al temple per la porta Santa vestit de peregrí per pregar davant de la tomba de l'Apòstol i abraçar-ne la imatge.
Europa no ha d'arraconar Déu
Set mil persones esperaven a la plaça de l'Obradoiro quan a les 16.40 hores, amb més de 30 minuts de retard, el papa arribava a l'escenari muntat per a la missa que concelebrà amb 120 bisbes, incloses totes les cúries espanyoles.
En la seva homilia, el pontífex considerà una "tragèdia" que a Europa hi hagi la convicció que Déu és l'antagonista de l'home i l'enemic de la seva llibertat, i denuncià que es pretén arraconar-lo a l'àmbit del privat, per la qual cosa ha exhortat Europa a sortir-li a camí "sense por".
En la mateixa línia que el seu antecessor Joan Pau II, que va pronunciar en aquesta mateixa ciutat el 1982 un discurs de caràcter marcat europeista, Benet XVI es referí al camí de Santiago com a punt de referència de la tradició cristiana d'Europa.
En el curs de la seva homilia, el papa va fer vots perquè la Creu "brilli sempre" a Europa, advertí de les amenaces a la dignitat de l'home i condemnà l'avortament i l'eutanàsia.
El papa es demanà quines són ara les necessitats, temors i esperances del vell continent. També es qüestionà quina ha estat l'aportació de l'Església a aquesta Europa i assegurà que se centra en una realitat "tan senzilla i decisiva com aquesta: que Déu existeix i és Ell qui ens ha donat la vida".
"És una tragèdia que a Europa, sobretot el segle XIX, s'afirmàs i divulgàs la convicció que Déu és l'antagonista de l'home i l'enemic de la seva llibertat", es queixà.
En aquest punt es preguntà com l'home, mortal, creu que es pot fundar a si mateix i va denunciar que la societat moderna intenta arraconar Déu a l'esfera privada.
La resposta la donà argumentant que "és necessari que Déu torni a ressonar joiosament sota el cel d'Europa", que no sigui pronunciat en va, que no es perverteixi fent-lo servir en fins que li són impropis.
Barcelona rep Benet XVI entre càntics i protestes
El papa aterrava ahir a Barcelona, pocs minuts després de les nou del vespre, procedent de Santiago, en una jornada en què a la Ciutat Comtal es van repetir les protestes que han precedit els dies anteriors la visita del pontífex, però que els ferms cordons policials van aconsseguir que s'estenguessin.
A l'aeroport mateix, Benet XVI fou rebut pel president de la Generalitat, José Montilla, el vicepresident català, Josep Lluís Carod-Rovira, i el batle de Barcelona, Jordi Hereu, entre d'altres autoritats. Tot seguit es desplaçà al palau episcopal de la capital catalana, a la plaça de la catedral, on nombrosos ciutadans es concentraren en els voltants corejant càntics per rebre'l. I, tot que no estava previst, el papa sortí al balcó de l'edifici episcopal per saludar la multitud.
Una llarga jornada
Avui a les 9 hores, la mateixa data escollida pel seu antecessor 28 anys abans (el 1982), Benet XVI sortirà de l'Arquebisbat en el papamòbil en un itinerari que recorrerà acompanyat del cardenal arquebisbe barceloní Lluís Martínez Sistach, i que el durà fins a la Sagrada Família.
Al temple expiatori, al qual el papa dedicarà el culte, els reis l'esperaran per reunir-se amb ell en una sala del gran monument projectat per Antoni Gaudí.
A les 10 en punt està previst que s'inici la missa, que obrirà el pontífex amb unes paraules en català, també utilitzarà el castellà i el llatí.
Un dels moments més emotius de la visita arribarà entorn de les 12 hores quan els més de 800 coristes citats per a la celebració entonaran el tradicional Virolai a la Mare de Déu, després de l'Angelus davant de la façana del Naixement del temple.
Després, 150 capellans, bisbes i el seu seguici papal (format per 25 persones) participaran en un dinar privat amb Benet XVI al palau arquebisbal.
A les 17.15 hores, començarà la visita a l'Obra Benèfica Social Nen Déu, conduïda per germanes franciscanes i que atén nens discapacitats físics i psíquics.
A les sis de l'horabaixa, Benet XVI partirà cap a l'aeroport del Prat, on una cerimònia oficial de comiat el rebrà amb més de 1.500 joves i famílies, a més d'autoritats. Tot seguit està previst una reunió informal amb el president del Govern espanyol.
El punt final del recorregut tindrà lloc al nou hangar de manteniment d'Iberia, amb discursos del pontífex i del rei. A les 19.15 hores partirà direcció cap a Roma.• C.A./Agències
em manifesto en contra del tracte de privilegi (i submissió per part d'alguns) al cap d'un estat absolutista. i també em manifesto perquè les creences religioses (siguin quines suguin) deixin de ser finançades amb diner públics, perquè se suprimeixi l'assignació tributària a l'Església catòlica a través de l'IRPF, perquè les escoles deixin de ser utilitzades com a plataformes d'apostolat, perquè l'Església deixi d'obstaculitzar l'ús del preservatiu per prevenir l'extensió de la SIDA, perquè els infants (i els més grandets) siguin protegits de la superstició i la irracionalitat, perquè els actes i llocs públics deixin d'estar presidits per símbols religiosos, perquè es respecti el dret de tothom a viure segons la seva condició sexual, perquè es reconegui el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, perquè l'apostasia sigui un dret reconegut per la llei i per la derogació dels acords entre l'Estat Espanyol i la Santa Seu. I, per cert: el meu nom és Bernat Fiol, que n'hi ha que no tenim motius per amagar la cara...