José Bono abandona la política activa. La roda de premsa posterior al Consell de Ministres es convertí en un comiat de Bono en el qual l'encara titular de Defensa no volia contestar preguntes però es va veure obligat a fer-ho. Deixà molt clar que abandona la seva activitat pública per dedicar-se a la seva família i que no tindrà nous càrrecs, ni tan sols el de candidat a la batlia de Madrid, encara que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, li ha ofert «moltes coses». Digué que no se'n va per circumstàncies polítiques, en especial per un Estatut català que no comparteix, i posà per sobre la seva «lleialtat al president, al Partit Socialista» i el seu «amor a Espanya».

La declaració que féu Bono després del Consell de Ministres, segons ell mateix va dir, la féu «amb el cor». La decisió de deixar el Govern i la política activa «no s'ha cuit avui», sinó que ha estat «serena meditada i difícil» i es deu que desitja passar temps amb la seva família.

Bono reconegué que Zapatero coneixia la seva voluntat d'abandonar el Govern «des de fa almenys sis mesos», i que «tenia una carta de dimissió sobre la mesa des de fa tres mesos».

«A mi la política m'agrada, i crec que després de tant temps és l'únic que sé fer. No deixaré mai de ser polític», digué, a la part que implica «tenir idees», però sí abandona l'activitat pública. Bono se n'anà amb paraules d'elogi i agraïment a Zapatero, per haver-lo convertit en ministre («li estaré agraït mentre visqui») i per la seva tasca política. «Aquell Congrés elegí sens dubte el millor i si alguna vegada ho vaig dir com a conveniència política, avui, que no em convé la política en aquesta direcció, els dic que estic plenament convençut d'això», afirmà, recordant el conclave que Rodríguez Zapatero fou elegit secretari general del PSOE amb nou vots més que Bono.

L'encara ministre no volia contestar preguntes, però es veié obligat a fer-ho quan li van demanar que aclarís si en la seva partida han pesat algunes discrepàncies que ha mantingut en públic, sobretot en la reforma de l'Estatut català. «No m'engegà la dictadura. L'Estatut de Catalunya no em llança de la política. El que n'opini és irrellevant que avui ho digui, perquè ja ho he dit», explicà.

«No me'n vaig per l'Estatut de Catalunya», va sentenciar i va dir que és «el ministre 427 d'Espanya, i se'n va, i ve el 428, i això no té per què veure's amb dramatisme». Assegurà que la seva lleialtat al president del Govern i al PSOE i el seu «amor a Espanya és molt superior a la meva discrepància amb tal o quin assumpte de Govern concret». «Vull el meu país», va proclamar Bono, que va parafrasejar Indalecio Prieto per dir: tinc «Espanya al cor i la duc fins al moll mateix dels ossos».

D'altre costat afirmà que «per tranquil·litat dels que s'intranquil·litzen cercant-me candidatures, ja vaig dir fa temps que no pens presentar-me a la Batlia de Madrid ni tampoc a aquells invents que han anat circulant», va dir l'encara ministre. Se li va preguntar si acceptaria algun càrrec que pugui proposar-li Zapatero en el futur i es limità a dir que «en els últims mesos» li ha ofert «moltes coses» que, òbviament, no ha acceptat.