El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, té intenció de comparèixer al Congrés dels Diputats en la segona quinzena de setembre per explicar la seva política de pau i de cooperació i el paper que hi tenen les Forces Armades, segons informaren ahir fonts de l'Executiu.
La decisió de Rodríguez Zapatero provocà ahir les crítiques del PP, formació segons la qual si el president del Govern espanyol «ha de comparèixer de tota manera, per què el PSOE afirmà que no era necessari?» en la Diputació Permanent del Congrés de dimecres.
En aquesta reunió de la Diputació s'hi rebutjà la petició del Grup Popular, que donava suport a IU-ICV, que Rodríguez Zapatero comparegués en un ple extraordinari per informar sobre l'accident de l'helicòpter a l'Afganistan i l'objectiu de la missió de l'Estat espanyol en aquest país.
Per la seva banda, IU es felicità ahir que el president espanyol tingui intenció d'informar el Congrés per setembre sobre la seva política de pau i de cooperació, si bé considerà que aquesta compareixença arriba «tard».
La previsió és que Zapatero parli davant el ple de la Cambra Baixa després de la celebració de la Cimera del Mil·lenni, prevista entre els dies 14 i 16 de setembre a la seu de les Nacions Unides a Nova York. El motiu de la compareixença serà informar els grups parlamentaris sobre els criteris de la participació de l'Estat en missions internacionals de pacificació, inclosa la de l'Afganistan.
Divendres, en un acte a Valleseco (Gran Canària), Zapatero manifestà que l'operació de les tropes desplegades al país asiàtic fou autoritzada en el seu moment pel Parlament i té com a objectiu preservar la pau i la seguretat, d'acord amb les directrius de l'ONU.
Tanmateix, el portaveu del PP en la Comissió d'Assumptes Exteriors Gustavo de Arístegui, afirmà que si el president del Govern «ha de comparèixer de tota manera, per què el PSOE va afirmar que no era necessari?» en la Diputació Permanent. Arístegui afirmà que el cap del Govern és «ostatge» dels pactes electorals del PSOE i, per aquest motiu, la seva política exterior resulta «incoherent» i «irresponsable».
