El PP sembla disposat a mantenir el nivell de crítica contra el Govern en el nou curs polític, i el model d'Estat serà sens dubte una de les qüestions estrella. Mariano Rajoy exigí als partits catalans que aparquin la reforma de l'Estatut perquè «no interessa a ningú» i «no condueix a res». Sobre Euskadi i la política antiterrorista assegurà que no creu en les meses per a la pau i que no demanarà una entrevista sobre aquesta qüestió amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero. El líder popular també digué que l'Executiu ni tan sols és socialista, sinó que no té «criteri ni programa» i, a més, és «incompetent».

Rajoy no està disposat que el PP faciliti les reformes dels estatuts i manté l'exigència que aquestes modificacions siguin paral·leles a la de la Constitució, i tot això malgrat el fet que considera «grotesc» que Zapatero vulgui canviar la Carta Magna. «A mi no em val que es vulgui reformar la Constitució i es parli amb el PP perquè és necessari i mentrestant es reformin alguns estatuts que poden dur conseqüències més greus per a Espanya que la reforma de la Constitució i allà no es compti amb el PP», explicà.

Malgrat el fet que a la Comunitat Valenciana ja s'ha impulsat una reforma estatutària amb l'acord de PP i PSOE, Rajoy censurà la reforma a Catalunya. «M'agradaria que els polítics catalans, que duen dos anys fent voltes a l'Estatut, es preocupassin dels problemes reals de la gent», explicà.

«Empantanegada»
Al seu parer, la política catalana es veu ara «empantanegada en un procés estatutari sense saber què es volia» i això ha deixat «sorpresos» els ciutadans. Per això, Rajoy creu que «el més patriòtic» seria aparcar l'Estatut i «acabar amb aquest període d'inestabilitat institucional que no condueix a res».

La culpa de tot el que pugui passar, segons Rajoy, la té Zapatero «per haver posat en qüestió que Espanya fos una nació». «No donarem la culpa a ERC, la tenen el senyor Zapatero i el senyor Maragall», afegí.

De fet, el líder popular també censurà l'aprovació d'algunes lleis al Congrés, «que van en la línia de desmuntar l'Estat». Entre elles cità la Llei d'educació, la Llei orgànica del poder judicial o la Llei de funció pública, i rebutjà que s'hagin retirat recursos d'inconstitucionalitat contra autonomies.