L'economia espanyola creixerà enguany menys del previst a causa de la crisi borsària i de la frenada en el creixement del comerç mundial. Així ho ha anunciat el Govern, que revisà ahir la seva previsió de creixement des del 2'4 al 2'2 per cent. Les previsions macroeconòmiques en les quals es basaran els Pressuposts del 2003 aprovats pel Consell de Ministres posposen la recuperació, xifrant en el 3 per cent l'increment del PIB per al pròxim exercici, cosa que implica que l'Estat mantindrà un diferencial positiu d'un punt respecte de la mitjana de la UE i que crearà 280.000 noves ocupacions.

El vicepresident econòmic, Rodrigo Rato, va culpar del nou escenari per enguany la «restricció financera» que s'ha produït com a conseqüència de les caigudes borsàries als països de l'OCDE i el fet que el creixement del comerç mundial hagi estat inferior a l'1 per cent, mentre que les previsions inicials preveien un increment del 6 per cent. El Govern també basa la seva previsió de creixement per enguany en un tipus de canvi euro/dòlar pròxim a la paritat i en un preu del barril de petroli d'uns 24 dòlars.

Rato va relacionar les caigudes borsàries amb la falta de fiabilitat de les dades comptables de certes empreses, que estan introduint «inestabilitat» en els mercats de capitals i que afecten el creixement de les principals economies desenvolupades, especialment els Estats Units i la UE. A Espanya, tanmateix, el petit inversor manté encara els seus estalvis a la borsa, assegurà el ministre, el qual va demanar als agents econòmics que no generalitzin sobre les caigudes borsàries, ja que a la borsa espanyola hi ha tres sectors que han registrat pèrdues i quatre que han tingut beneficis.

La crisi internacional «està resultant pitjor del que es preveia inicialment», va reconèixer el vicepresident, si bé va insistir que Espanya està creixent per sobre de la mitjana de l'OCDE amb una creació d'ocupació «clarament positiva». Va admetre que encara hi ha certs «riscs» en l'economia espanyola, com les «tensions inflacionistes», majors que a la resta de la zona euro a causa de la major pressió de la demanda interna, però que no afecten la competitivitat exterior.

Malgrat el fet que rebaixa la seva previsió de creixement per enguany, el Govern considera que Espanya manté encara una dinàmica positiva, integrada per un creixement lleugerament a la baixa del consum privat "passa del 2'2 a l'1'9 per cent" i per una evolució pitjor de la prevista en la inversió en béns d'equip, relacionada amb l'atonia dels mercats internacionals i amb la falta de perspectives d'una demanda externa que justifiqui noves inversions. El comportament del consum públic és més dinàmic i ha passat del 2% previst al 3%. La construcció manté un cicle molt intens de creixement, aportant a la inversió un 4'5 per cent en lloc del 4'3 per cent previst. L'aportació de la inversió en equip es revisa a la baixa i ha passat del 2'2 per cent a l'1'3 per cent.

Banc d'Espanya
La desacceleració de l'economia «ha assolit terra» en el segon trimestre del 2002, ja que ha experimentat un creixement interanual «del 2%». Així ho afirma el Banc d'Espanya al seu darrer butlletí, en el qual explica que la despesa de les famílies, «que han continuat apel·lant a l'endeutament» per consumir i comprar habitatges, continua sent el motor de la demanda interna.